Aquesta etapa acabarà de travessar aquesta antiga illa, el nom de la qual sona grec, Lleucata / La blanca. Està connectada amb el continent al nord i al sud per una àmplia franja costanera. Hi passareu. El corrent de Ligúria, la Tramuntana, la Marinada, així com l’abrasió i arenització del granit de les nostres muntanyes, però més encara dels Alps, associats a fortes inundacions han contribuït a crear-lo, mantenir-lo i consolidar-lo.
Aquest cordó amb dunes més o menys fixes ha empresonat un llac marí, un espai d’albufera (de l’àrab, petita mar) i d’aiguamolls que aquí s’anomena comunament estany. Els homes han aprofitat aquest ecosistema privilegiat per extreure’n tots els recursos possibles, la pesca marítima a l’època adequada, la pesca a l’estany en totes les estacions, la producció de sal en salines avui oblidades, producció prohibida al nou territori annexat al Rosselló després del 1659 però que va florir al nord de la Franqui on es veuen sempre muntanyes de sal. Arribareu al moll sud del port del Barcarès, exutori de l’Aglí del segle XIII que va servir de primera fita al tractat de Corbeil.