Seguint el camí passareu pel paratge anomenat “Les casals” i després trobareu la D17 al nivell del barranc de Taixonneres. Encara per la D17 passareu pel coll de l’Arca, que recorda un dolmen oblidat, i arribareu a Cuxous. No us perdeu el castell fronterer, però que va ser construït al segle XI, abans que aquí hi passi la frontera de Corbeil. És un dels pocs que ha sobreviscut al pas dels segles. Ha estat modificat. Encara està habitat. A prop hi ha una vella església assenyalada ja l’any 845 d’estil preromànic, possiblement edificada en temps de la repoblació de la zona per hispanis.

Per la D17 o per un balcó sobre la vall d’Aglí que us recomanem seguint el nostre rastre o el nostre GPX, arribareu a Lator de França. El record de l’antiga torre de talaia dels comtes de Besalú us espera allà, com Santa Eulàlia vinguda de la península. Podreu arribar a la Roca de Talou fronterera entre els mons occitans i catalanoparlants, el seu escut de Montesquieu i la seva creu d’Aragó si encara no hi vau passar.

Travessant l’Aglí a través d’un pont i una bonica zona de pícnic instal·lada a la vora de l’aigua del riu, s’incorporarà a la D9. Girareu a dreta per seguir primer la riba esquerra de l’Aglí. Arribareu al Mas Camps. Amb precaució creuareu el pont de la D117. Abans que existeixi, el pas es feia per un gual, limitant els territoris d’Estagell i Maurí, França i Aragó. Michel Martzluff hauria trobat, fotografiat i inventariat una fita frontera que “in situ” no hem pogut trobar.

Passat el pont, girareu a l’esquerra per la D69 que us portarà al Mas de las Fredes i al Mas Janell per les vinyes d’apel·lació Ribesaltes o Maurí. Podeu parar a la zona si trobeu en una masia l’acolliment que espereu, un B&B de la modernitat o continuareu cap a Maurí si us fa plaer per tastar aquí i allà tots els nèctars dels vins. Hi passareu una estona o un dia més. 

El nostre camí us portarà pedalant per un camí una mica caòtic però sense gaire desnivell a la D19. Serà sota un penya-segat calcari, tocareu el karts de les Corberes sota el castell de Querbús. Hi pujareu valents o fent donar tota la bateria. El podreu visitar si passeu als horaris d’obertura del monument. Us contaran amb el 1255, els últims moments dels càtars, la resistència dels últims defensors liderats per Xatbert de Barberà, noble senyor i cavaller que havia ajudat el jove rei d’Aragó per la conquesta de Mallorca.

Us trobareu en aquest punt prop d’un extraordinari camí fronterer dels ramats i dels mercaders de tota llana i de tots negocis amagats de temps remots. Avui els caçadors hi esperen els senglars per disparar. Vigileu si hi passeu a la tardor. Us podria portar a Pasiòls pel coll de Garbès, el puèg / puig de la Corona i el que creiem que és el coll del Nyerro (assenyalat al mapa de l’IGN com Hiero Col). Us donarem mapa i GPX per descarregar en un altre lloc per una ruta alternativa. De moment, baixareu a Cucunyà on us espera un famós sacerdot, la seva càtedra i el seu confessional,  una Mare de Déu embarassada, els enderrocs del castell d’un senyor reconegut autèntic càtar.

Pedalant fort, amb una bona reserva d’energia, podríeu anar visitar el castell de Perapertusa, un vell castell del comte Tallaferro, reformat per Sant Lluis. Un Enric Trastàmara, futur assassí del seu germanastre Pere el Cruel i futur rei de Castella, s’hi va refugiar durant la guerra dels dos Pere. Tots vosaltres el coneixeu, ja que de la història de totes les Espanyes en sabeu. El 1355, derrotat, sota la protecció d’un Du Guesclin i d’un rei Carles V de França, va retrobar forces i destí per ell i els seus. El seu net Ferran, també nebot de Martí l’humà serà el beneficiari del compromís de Casp.

Siguin quines siguin les vostres intencions, aneu al molí del poble que deixa girar les moles quan bufa el vent. Hi trobareu bona farina, i al forn que hi ha a costat, bona pasta i bon pa. El poble és molt bonic, sempre florit. Aquí també podreu fer bona parada. Respirareu flors i pau. Us espera un bon bany a l’habitació confortable prudentment reservada o en plena natura, al Verdoble, al lloc dit Moulin de la Ribaute (molí de la riba alta si busquem sentit i etimologia). Us quedareu una nit o més, ben rebuts, nets del cos i per l’ànima blancs com neu, almenys en somnis, confessats pel famós capellà del conte d’Alphonse Daudet, en un poble agraciat que, gràcies a ell, ha conegut  fama i notorietat. Mereixia aquest autor que donessin a un carrer que trobareu passejant el seu nom. Llegiu, rellegiu Alphonse Daudet. Revisiteu algunes línies d’història. Passeu aquí bon temps.