Ràpidament prendreu la carretera de Prades, la D619 i després seguireu la D67 girant a l’esquerra. Arribareu a Campossí on l’etimologia ens fa veure óssos en un camp i on Henri Salvayre va trobar aigua ensorrada entre roques granítiques descompostes, fracturades. La vostra experiència dels mapes us ha fet notar el dolmen de la Font de l’Arca. Si no hi vau passar pel Roc Cornut ahir, dependrà del vostre voler arribar-hi. És de fàcil accés des d’aquest petit poble. Seran uns pocs quilometres a afegir al vostre comptador a l’arribada.
El nostre camí a continuació passat el preciós poblet de Campossí serà de terra. Us portarà al castell medieval de Palmes, inaccessible per raons de drets de propietat i de seguretat. Fronterer un temps, està carregat d’històries però no en caldria crear d’altres si pel llamp una pedra vos caigués a sobre. La capella de Sant Just serà més acollidora.

Passat el lloc anomenat Le Débat, lloc de resistència contra l’ocupació estrangera i el nazisme, avui lloc d’abastiment pels bombers amb la seva cisterna, sota la frontera del coll de Guers entre Conflent i Fenolleda, França i Aragó en altres temps, arribareu al dolmen conegut com el de la Mort de l’Eguasser. Pensem que fa referència a un possible contrabandista mort en temps de comerç prohibit d’ases, de mules i d’egües i que feia córrer la gent armada del virrei. Eren temps de Nyerros. Dos cents o tres cents metres més avall, seguint la pista ben ampla, a la dreta dins del bosc, s’amaga a la vall un preciós menhir. Hem ajudat, afegint pedretes, a aixecar un petit pedró o quern a la dreta del vostre camí de baixada. Trobareu el menhir a uns cinquanta metres sota un gran cedre. Aneu tranquils, obriu els ulls, atents i el trobareu.

Si encara ens seguiu pedalant, la bicicleta us portarà al castell de Sequières, l’ortografia del qual pot canviar sense allunyar-nos massa de la que donem. Es tracta d’un antic castell aragonès que va passar a sobirania francesa, en un lloc que cent anys més tard va ser despoblat, segurament pel bandolerisme de les companyies de Dugesclin i d’altres en l’època de la Guerra dels Dos Peres, en temps de la dels Cent Anys. La gravetat de l’epidèmia de pesta a la regió sens dubte va fer que els supervivents  busquessin refugi en un recinte més segur. Queden les senyoretes, les demoiselles, que van vigilar un tinell, anys del segle XX. Es premsava i es feia bon vi venut com vi del castell, Château de Séquières.  Al costat visitareu una església romànica que només cal restaurar o almenys salvar. Aneu amb compte si entreu. Sempre una pedra pot caure. No gaire lluny hem descobert una fita fronterera, gràcies les indicacions d’un vinyater de Tarerach, al límit d’una vinya seva que no fa vi però si barbats que serveixen per resistir arrelats al fil·loxera i poder ser empeltats .

Seguint el nostre rastre, potser us sorprendran unes alpaques de pelatge gruixut o ben esquilats. Us convidaran als Andes per uns moments d’il·lusió.

Arribareu a Trevillach (tret que decidíssiu anar passar la nit a Marcèvol per completar altres visites de l’altra banda del coll de Guers). A Trevillach sempre es podrà passar per la font i el seu plàtan per beure i refrescar-s’hi. Nosaltres ens hi reunim de tant en tant amb graelles, llonganissa, botifarra i bon vi, per fer balanç de la nostra associació. Hi podreu menjar també. Hi ha taula, aigua i seient.

Ben descansats, ben hidratats, amb prou calories ingerides, aneu a Bellestar on parareu. No hi ha escassetat d’allotjament però, com sempre, recordem, penseu a reservar. Les viandes poden ser excel·lents, els plats delicats, el formatge cremós i el vi generós. Tasteu però beveu amb moderació, que pedaleu! Nombrosos descobriments us esperen,  la cova neolítica i els seus jaciments, els arcs de de Sant Bartomeu de Jonqueroles citada el 1020 en el testament del comte Tallaferro de Besalú, Senyor eminent de Fenolleda hem llegit, els dòlmens, les tres fites de la frontera, una creu d’Aragó, els molins que us donaran ganes d’allotjar-vos a la fresca de la vall de Crabayrisse, un pou de gel, la cabana de l’Anticrist. No us perdeu l’ànima amb ell.  Aprofiteu la frescor i la riquesa del museu que destaca el patrimoni local, des del castell medieval restaurat i salvaguardat fins als invents de Françoise Claustre. Sol·liciteu una visita guiada.

Bona etapa a Bellestar. Sempre s’hi troba bona casa, bona brasa i bona gent per un bon sopar.