You are currently viewing Etapa 14 BTT Puigbalador – Rouze

Etapa 14 BTT Puigbalador – Rouze

Aquesta ruta de 26 quilòmetres per camins de terra i carreteres asfaltades us introduirà al Donasà, avui terra i muntanya de ramaderia i turisme, tant a l’hivern com a l’estiu. A principis del segle XIII va ser confiada al comte de Foix per Pere II d’Aragó que va voler fer-ne un fidel aliat a condició que continués reconegut com sobirà legítim. El rei Jaume I d’Aragó va rebre l’homenatge degut per aquest territori que l’any 1258 no estava inclòs en el regne de França  ( com el castell d’Evol, els pobles d’Estavar i Bajanda on us ha menat l’itinerari d’anada). Formava part de les terres amb estatuts diversos del Regne d’Aragó. Bernat III d’Alió, senyor d’aquestes ultimes terres esmentades, reconegut pel tribunal de la inquisició herètic per l’ajuda que va prestar als càtars refugiats a Montsegur, va ser cremat a Perpinyà l’any 1258. Deixarem que d’altres més endavant expliquin les raons que han fet que aquest territori es trobà de facto separat de l’Aragó. El tractat de1659 el va convertir en territori francès de jure. Trobareu un enllaç passat el punt final del dia.

Llegeix més

Detalls a IGN Rando

el mapa i la cota

Descarrega l'arxiu GPX

Descarrega el Pdf

El recorregut en vídeo

Nota d'etapa

Els serveis forestals del rei Lluís XIV no pogueren fer reconèixer plenament les pretensions de les administracions i els usos es mantingueren, el senyor rei de França i de Navarra, comte de Foix era lluny, les seves forces armades empleades per altres cantons, i la neu d’hivern espessa.

Ha arribat la Revolució de 1789. Una nit del 4 d’agost s’han volgut esborrar tots els privilegis. La història oficial ha conservat els dels grans senyors del regne i del clergat.  Als pobles de muntanya les conseqüències sobre els més pobres van tenir dificultats per passar, a Mosset, a Conòsols i al Donesà, però també per altres llocs, on hom solia i volia tallar de franc un arbre aquí per una biga per la casa,  arreplegar llenya allà per l’hivern i no morir de fred. Sota el pont de Vauban a Rouze ha passat molta aigua però la zona conserva, o vol conservar algunes de les seves particularitats. Les relacions a la terra i als boscos i la pressió de l’Estat, de Lluís XIV fins a l’actualitat, per fer valer els seus drets o simplement la llei han pogut mantenir tensions. La llei no es va votar aquí i els usos favorables a la població  pobre es mantingueren en les memòries. Frédéric Ogé ho explicita en el seu article “El poder i la gent de la muntanya: tres segles de conflictes forestals al Donesà”que trobareu a continuació. Una altra particularitat d’aquest territori inclòs dins del Departament de l’Arieja, és que el seu bisbe no resideix ni a Pamiers ni a Foix,  sinó a Carcassona que va prendre el relleu del d’Alet. Abans 1789 i la revolució francesa, del bisbe d’Alet depenia el Capcir pel reconfort espiritual de les ànimes i els deguts delmes. Els records són tossuts i no apaguen velles lleialtats heretades de Carlemany i dels romans, a l’antic comtat de Rasès, oblidat per molts. Tossuda també, una fita en zona militar al sud-est de la Torre del Far planta els seus límits orientals prop d’un punt compartit per Cases de Pena, Talteüll, Vingrau i Espirà de l’Aglí.


A Puigbalador haureu admirat la vista des del castell aragonès en ruïnes, haureu arribat a l’embassament instal·lat allà per donar energia a un tren que mai va arribar. Es preveia obrir el Capcir per la vall de l’Auda com s’havia desenclavat la Cerdanya amb el tren groc per la vall de la Tet. Però s’ha aturat a Axat, la terminal del tren roig turístic que surt de Ribesaltes a l’estiu per una excursió  per la Fenolleda i el país càtar diuen els fulletons. Avui l’electricitat produïda per aquesta presa entra verda en la gran barreja que França necessita en aquests temps d’escalfament global i que els intercanvis fan que passi de quan en quan, per la línia de MAT enterrada, de l’altra banda dels Pirineus.


El coll de la Marrana no és gaire llunyà. Però serà un altre dia que descobrireu les seves creus d’Aragó, les seves flors de lis i els seus camins que potser van ser els de la Llibertat des de molts segles fa, com últimament. Tornareu.


Per ara amb el nostre GPX, seguiu la D118. Al Pont de la Farga, continuareu per la D32 que pren el nom de D16 entrant al departament de l’Arieja. Al Pountet de la Peyre, record toponímic d’una pedra punxeguda remarcable, seguirem un camí de terra a mà dreta. Continuareu ràpidament per un altre a l’esquerra. A través del coll de la Plambouille, us menarà a Querigut. Durant molt de temps un orgullós castell es va aixecar sobre les seves roques agudes, subjectat per totes les mans però investit, pres, recuperat durant molts conflictes, només en queden ruïnes. El Cardenal de Richelieu volia fortificar-lo millor. Hem llegit que se li en va negar l’autorització. Visiteu-lo. No tingueu por de les escales. Tindreu bona vista. Serà la de grans senyors i de grans capitans que dominaven la vall. El temps se’ls va endur, com va fer caure i emportar les pedres de merlets, murs i parets. Us toca, amb la vostra mirada, dominar allò que gelosament volien guardar.

Continuant pel GRP Tour de Donezan i el coll de l’Estagnou arribareu a Carcanières. Podeu visitar una de les abadies més recents, Notre Dame du Donezan, i comprar alguns dels formatges més saborosos i frescos. Pel lloc anomenat “Le Christ” arribareu al poblet de  Puch per la D25 que seguireu fins al Pla, un altre poble ben conegut per qui busca rovellons.
Arribareu a Artigues per la D25 que deixareu girant a l’esquerra per la D125.
Pels punts 1216 i 1263 un bon camí us portarà fins a la presa de Noubals i el seu camp esportiu. Trobareu l’asfalt i la D25 per arribar a Mijanès. Una antiga farga catalana en ruïnes us espera allà a la vora d’un bosc dit de França on el gran rei encara sembla voler fer valer els seus drets. Més enllà, un altra dia, al final d’una pista de Colbert vorejada per flors de lis que la revolució va oblidar d’esborrar, ens trobarem amb un bosc de Navarra. Serà abans Conòsols, en una Fenolleda d’altres temps, al país de Sault d’avui. En parlarem en un altre moment.
Per ara, al Donesà, haureu d’evitar relliscar sobre  bolets i recollir-los amb moderació si els conèixeu i us donen la gana. Mijanès on passareu amb la BTT us acollirà ara com a la primera nevada. La seva estació d’esquí està ben equipada.
Baixant per la vall de Bruyante s’arriba a Rouze. Continuareu fins al Pont de Vauban. Un camí de terra us portarà fins al castell de Husson, d’Usson, de So… ( apareix amb tantes grafies que guardareu la que us convé). Ofereix una visita preciosa per un gran salt en la història del comtat de Razès, dels comtes de Cerdanya, dels reis d’Aragó als comtes de Foix, dels comtes de Foix al rei de Navarra i de França fins a la Revolució. No oblidareu els perfectes càtars salvats, el Bernat d’Alion cremat, els hugonots o suposats tals, els Nyerros i els Cadells que també van poder passar per aquí en temps de comerç internacional prohibit de mules, de ferro, d’armes i de cavalls.  Els guies del museu instal·lat a les antigues estables del castell us en explicaran més.

Per l’allotjament, a Rouze l’heu de trobar. Busqueu a la xarxa, a internet. Truqueu a l’ajuntament, al castell. Sereu ben rebuts als horaris d’obertura. Si teniu una tenda de campanya podríeu trobar una solució demanant a un pagès per una nit una possibilitat de fer bivac. De vegades sota les estrelles s’hi passa bon temps, si no plou.

El poder i els habitants de la muntanya: tres segles de conflictes forestals al Donasà / Article de Frédéric Ogé / Annales du Midi Any 1980 92-146 pp. 67-85

Alternativa per les etapes 14 i 15 pel camí de Colbert per arribar a Conòsols

Si elegiu aquest GPX, travessareu  boscos propietat de l’estat. Són d’una gran riquesa però no passareu pel Donasà. Direm que es perquè bé hi vau passar i que ara voleu descobrir un altre costat alegrant-vos a l’idea de passar un dia més per la zona.


Sortida des de Puigbalador, deixant enrere el seu castell aragonès. Passareu a la vora de la presa i als peus del seu monument saludareu la memòria de Joachim Estrade a qui avui devem l’energia verda que ens il·lumina de tant en tant i que potser us ajuda en les pujades, demanant més a la bateria que a les pedalades.

 Anireu per la D118 i trobareu ràpidament el camí de Colbert, ben assenyalat als mapes a la dreta amb les seves grans superfícies forestals explotades durant segles per la marina i per altres utilitats civils i militars. Passareu al costat de fites de demarcació  forestals amb precioses flors de lis. Però s’amaguen per les falgueres i les caldrà trobar.

Arribareu al coll de Garabeil. Una creu desplaçada, recuperada, restaurada porta una inscripció que els rigors del temps han fet enigmàtica. Aixecant un poc el cap veureu el lloc on queden algunes pedres del castell vell probabement enderrocat per exèrcits de Wamba el 673.

Seguint per la D17 Le Bousquet i la seva església us veuran passar. Al carrer que porta el retol «rue de la Loubatière», trobareu el camí de terra que us portarà de nou a la D17 i arribareu a Buillac.

Passareu per «rue du Corral». A la sortida, veureu ràpidament a la vostra esquerra un camí de terra que us portarà a Roquefort de Sault.

Per la D17 arribareu al punt 842 de la D84. Girareu a la dreta i dos quilòmetres més endevant, a la vostra esquerra, us aturareu per admirar de prop el gran menhir de Conòsols. Impressionant!

 Retrobareu la carretera amb precaució a causa del revolt i uns 250 metres a la vostra esquerra seguireu el camí que puja per la solana a Conòsols on podreu fer una parada.

Serà una bona cosa trucar i reservar. Hi ha grans i petits descobriments a fer per la zona. Mirareu trobar i conèixer Michel i Jean Pierre preguntant. Per la seva presència, per les seves fotos, pels seus escrits i consells us convidaran a venir amb ells fer camí, d’una fita a l’altra, en aquests contraforts de Madres, límits d’una Fenolleda  i d’un Aragó d’altres temps. Passareu amb ells entre prats i boscos d’avets, de roures, de pins, per fagedes on s’ha pogut disposar una càmera, trampa fotogràfica per un ós, un cérvol que passa o fixar amb un altre dispositiu, sort i paciència el vol majestuós d’un grup de voltors o d’un trenca l’os a prop de la Molinassa, a la Serra de la Gallina o els peus a la fresca dins de l’Aigueta.

 

Per descarregar mapa i GPX, amb un clic serà aquí

Etape précédente
Etapa precedent
Triar l'etapa
Etape suivante
Etapa següent

Deixa un comentari