Si encara esteu en bona forma física i no us falta energia ni a les cames ni a les bateries, us espera una altra pujada en paisatges atemporals, per praderes i camps de blat, per nosaltres de gran bellesa. Pel carrer «rue de la Gourdiole», i després per la seva prolongació, «rue de la Touge», seguireu el camí  «Chemin des Hameaux». Està asfaltat fins a Faners on girareu a dreta i arribareu a Brangolí. Hi ha hagut reformes molt boniques de finques a la zona,  i una d’elles per  la vostra comoditat va prendre el nom de castell. El preu ho justifica. A gran senyor, gran honor! Abans d’arribar a aquesta confortable residència, tindreu l’oportunitat de fer una petita pausa per descobrir el dolmen dit de la Marrunya. L’oblit o el desconeixement del lloc, els canvis de propietaris, li han donat altres noms. Està marcat al mapa i al camí. Un rètol indica la direcció. Es troba a 50 metres a dreta de la carretera asfaltada. Entre dos murs de pedra un camí us hi portara però el monument megalític jugarà a fet. Obriu els ulls. S’amaga entre els avellaners  a esquerra .

A Brangolí, trobareu la terra dels camins, fins i tot per arribar a l’església. Sant Fruitós us hi donarà la benvinguda. Tindreu alguns passos una mica complicats per arribar al coll de Jouell. Sembla que hi circulen tractors de tant en tant. Agafeu el camí del balcó que segueix una antiga canonada.    Gaudireu de panoràmiques excepcionals sobre la Cerdanya. Si seguiu el nostre gpx arribareu tan a prop de la capella romànica que voldreu pujar-hi. El desnivell serà feble i la font dels pelegrins, segur que la trobareu seca. Aquesta capella està oberta per vosaltres i sabreu respectar aquests llocs. Després de la Revolució Francesa, els monjos desposseïts els van abandonar i la verge negra va trobar refugi a Dorres a l’antiga església Sant Joan on l’abat Ginoux en temps de guerra  amagava, de vegades uns seminaristes  poc catòlics que parlaven anglès però que venien amb ales del cel.

Seguireu la nostra pista i baixareu per un camí ample i de suau pendent. Arribareu al poble per l’asfalt. Trobareu fàcilment la capella de Mageta i la seva història particular, lligada a l’explotació del granit, i de la cristianització de pedres sagrades, un moment maltractades.  Visitareu l’església romànica de Sant Joan. Amb la foto de l’abat Ginoux, la xarxa de les escaldes i els camins de la Llibertat els tindreu explicats per part amb cartells  prop de l’abeurador, de la font d’aigua freda i del safareig d’aigües calentes.

Passareu per les termes que alguns diuen romanes, altres ibèriques o medievals. La modernitat les ha volgudes a les normatives del dia, les ha ampliades i modernitzades per la recepció del públic. Les tarifes d’entrada són raonables. Al taulell us informaran de la fonda que va existir aquí. Es van trobar alguns vestigis de parets medievals que us ensenyaran.

Seguint el vostre camí, reviscolats i relaxats, passareu per altres banys, els de Vilanova de les Escaldes. Es tracta d’un hospital avui desafectat que ha atès tantes persones cansades, ferides o malaltes. Quan us trobareu davant d’aquests edificis ara abandonats, recordareu que en un temps van ajudar xarxes, amb la complicitat del personal mèdic i la benedicció de l’abat Ginoux, per amagar candidats a la gran travessia dels Pirineus per arribar a Londres o Alger per continuar la lluita contra el nazisme o bé, perseguits i discriminats que eren, mantenir-se amb vida.

Per carretera, arribareu a Angostrina. Visiteu l’antiga església de Sant Andreu col·locada sobre una roca sagrada cristianitzada. La visita es farà amb autorització municipal o durant una visita guiada. Sovint n’hi ha a l’estiu. És un autèntic petit museu d’art sacre cerdà, amb els seus frescos romànics, Janus, Judes, els apòstols, Jesús en la màndorla. Sant Isidre ens interessa molt en aquest poble un temps dependent de les autoritats eclesiàstiques de la Seu d’Urgell. Sant Galdric sembla que s’ha escapat de puntes cap a Elna i el seu bisbat, això va ser molt de temps fa. Sembla que ara vol tornar fins i tot per altres comarques, altres bisbats… Aquí s’hi han aixoplugat estàtues de Sant Martí en període de revolució francesa. Si els monjos van fugir, el mobiliari religiós de Sant Martí d’Envalls es va salvar per part a l’església de Sant Andreu. Un ull més expert trobarà al petit cementiri un altar romà dedicat als llamps de Júpiter. Truqueu per assegurar-vos una bona visita. Sinó, llegiu les explicacions de Jean Louis Blanchon.

L’església romànica de Sant Martí d’Envalls, esmentada quan vau passar a la Bollosa, la descobrireu demà. No demanareu cap clau a Sant Pere. L’edifici us espera, portes obertes. Però caldrà pedalar per remuntar la vall de l’Angostrina que segueix un antic camí de transhumància encara d’actualitat amb cabres i festivitats. Hi ha qui recordarà comerços i cadells oblidats. Abans d’aquests dos quilòmetres de pujada us proposem fer al poble una parada per descansar, menjar, dormir, recuperar energia. Serà prudent reservar. Trobareu diverses fórmules, diverses possibilitats. Hi ha càmping i hotels. Descobriu al mapa tots els camins dels voltants que us portarien vers altres horitzons però sobretot el nostre full o gpx per visitar aquest bon Sant Martí demà i continuar