Es confondrà en molts punts amb l’antiga via romana, la dels ibers, la dels grecs que unia la Cerdanya i la plana del Rosselló pel Conflent. Al lloc anomenat “Els Pasquerets”, no descuidareu el dolmen col·locat sobre el turó a dreta. Segur que el retratareu amb Font Romeu, el Carlit o la muntanya d’Eina al darrera. Una senda hi menarà. A peu seran uns cinquanta metres.

 
Després tornareu enredera unes desenes de metres més amunt. Girant a dreta al primer camí passareu al costat d’un cofre prehistòric ben assenyalat. Continuareu. Pujarà una mica però no gaire i amb uns esforços més acabareu a la casa de la vall d’Eina, passat l’ajuntament. Es troba prop de l’aparcament, abans de creuar el riu. Les seves exposicions i explicacions us animaran per continuar per la senda de descoberta arqueològica per part ja recorreguda. També us farà venir ganes d’anar a ensumar i fotografiar flors, herbes a la vall i qui sap, arribar a Núria. Però l’Estomacal o la font de Sant Gil seran per un altre moment. Quedeu-vos al selló amb nosaltres. Seguireu per la D29. Trobareu un camí de terra i de pocs rocs a l’esquerra. Us menarà al menhir. Atents: no aneu massa lluny! Els matolls l’amaguen per la part nord i se tindrà en un primer temps de jugar aquí a fet amb ell.  Per nosaltres, el lloc és fantàstic. Ens permet redescobrir o donar un possible significat al que els homes i les dones del calcolític van projectar sobre les pedres i el medi ambient que les envolta. “Un semiòleg veu el significat on els altres veuen les coses”, va dir Roland Barthes. Veureu pedres o un part d’un déu ben parit per la Terra Mare?  Continuareu per aquest camí de terra que puja per arribar a la D33. Però un cartell i unes pedres us aturaran abans. Amb una mica d’atenció  descobrireu cúpules. Les trobareu fàcilment. Es presenten a la cara oest de la roca.  De quins ritus participaven? Què les lliga al menhir si relació hi ha? Ulls de la Terra o òmfal d’ella? No hi ha certesa de res.  Admirareu un paisatge molt bonic on la modernitat solar és presenta sobtadament tota en vapors!

Passat el coll que porta el seu nom i una agradable baixada per boscos, praderes i camps d’ordi i de blat, arribareu a Llo. En aquest poble trobareu molts vestigis visibles de l’edat mitjana amb torres en ruïnes i l’església de Sant Fruitós, sant molt venerat per la Cerdanya. El neolític va deixar empremtes, però necessitaríem un Henry Baills, una Christine Rendu o un Pierre Campmajo per avançar pam a pam. Les seves publicacions ajudaran. Les aigües termals ens convidaran per un moment de relaxació i recuperació a l’entrada dels congosts del Segre. La finca contigua als banys era una rica residència. Així ho testimonien la seva capella i el retaule barroc que un dia vam veure exposat a Perpinyà.  Continuareu per Sallagosa seguint aquest riu Segre, la D33, pensant als camins de la Llibertat esmentats per un poeta, un pastor molt jove, resistent compromès en una xarxa molt discreta i eficient en anys difícils d’ocupació. Per pseudònim se li va donar Jordi Pere Cerdà per publicar uns poemes arribats anònims. Més tard, en temps de pau per la Cerdanya, va ser elegit alcalde del seu poble.  Una escola de Sallagosa immersiva en català porta el seu nom de ploma. Citarem el seu darrer treball, “Finestrals d’un capvespre” que recorre els seus camins de temps de lluita clandestina i d’amistats.

Passareu prop de l’Oficina de Turisme. Donareu una ullada a l’altra banda del carrer. Potser de sobte tindreu ganes d’entrar a la botiga si us agraden ben cuinats els porcs i els animals ben criats al prat. Ultrapassareu el pont sobre el Segre i anireu a Ro, després a Bajanda, poblet ja esmentat a Oleta i Évol, recordant Bernat de So. Aquí visitareu Sant Bartomeu, una església romànica. Notareu la presència de vinyes al nord en un pendent ben exposat al sud on fins a poc s’hi veien vaques i cavalls. Passades les vinyes s’arribarà a Estavar. Passareu el riu dit l’Angust. Un primer carrer a dreta porta el nom de «els vinyals». A un cert moment es degueren arrancar per implantar-hi cases prop de Sant Julià. Si demaneu la clau visitareu aquesta església amb algunes fresques romàniques. A veure, i millor si algú del poble us acompanyés i les expliqués.

 Llívia serà molt a prop, però per arribar-hi farem un retomb, un revolt, perquè hi ha alguns llocs rellevants que us esperen pel cantó, tan d’una banda com de l’altra de la frontera actual.
El nostre rastre GPS us portarà al Mas Sant Josep, avui en territori francès. En temps desgraciats va ser ocupat per la Kommandantur. Aquest edifici tan bonic va pertànyer a grans famílies cerdanes. Està perfectament ubicat per facilitar el comerç i les relacions internacionals entre bons veïns i familiars en tots temps, pluja i vent, de dia i de nit. Ràpidament us trobareu al llogaret de Gorguja en territori espanyol, també perfectament ubicat per bones relacions de veïnatge. Allà vam visitar una formatgeria. Diuen ara que hi ha un bon restaurant.

Trobareu el camí al mapa entre Gorguja Petita i Palau per arribar a Santa Leocàdia. Fixeu-vos en el punt 1274 per creuar la N116. No deixareu per altres el plaer de visitar el museu Cal Mateu. Va ser una vegueria francesa de l’antic règim que es va convertir en masia i ara en museu de Cerdanya i de la frontera. Les seves exposicions i els comentaris que escoltareu hi seran de qualitat. Optar per una visita guiada. Hi ha un hort preciós i una vinya experimental on el vi es ven tan de pressa que és difícil tastar-lo.
A continuació, es podrà passar per l’església romànica d’Hix, església d’un antic palau de comtes, església de recitals i de concerts. Per la D30c i el veïnat d’Onzes retrobareu fàcilment  el camí que va de Concellabre a Llívia. Aquest és el que apareix descarregant el nostre gpx o el full d’etapa.

A Llivià, poble amb estatut de vila, petit tros de territori enclavat, reconegut internacionalment com espanyol des del 1660, hi ha molt per descobrir. En aquesta antiga capital de la Cerdanya, marginalitzada però central per la història com en els imaginaris es conserven els records dels passatges d’Hèrcules, de Wamba i Munuza. Malauradament d’altres tropes passaren també. Tindreu les restes del castell enderrocat al cim del turó, el fòrum romà de l’antiga Júlia Líbica als seus peus, just al seu costat una església fortificada amb un bell retaule barroc i el record del de Sunyer que va fer cendres i fum en anys de tristeses. El museu és a sota. Als voltants hi haurà nombrosos camins de la Llibertat que no estan inventariats però que l’abat Ginoux i l’Hector Ramonatxo, com també en Josep Mas sempre han tingut presents a la ment.

Llívia és l’objectiu de l’etapa d’avui. Hauríeu de trobar-hi allotjament fàcilment. Si pel llamp tinguéssiu dificultats, Estavar també té el que necessitaríeu.