Arribareu a Arboussols per la D35C i després, per la D35, al lloc anomenat “Moli Silvestre”. Continuareu per la mateixa carretera fins a Eus. Aquest poble ha estat reconegut com ” poble més bonic de França”. Pitjareu més fort sobre els pedals i  pujareu una mica per arribar a l’església. Eus va formar part dels pobles fronterers des del 1258 fins al 1659. Amb l’ajuda del Sant local, sense quasi cap esforç passareu per la capella de Sant Vicenç.

Continuareu per la riba de Tet amb la D24 fins al Catllar. Unes quantes esglésies romàniques es destacaran i les visitareu per saludar aquí Maria, aquí un altre sant. El Dolmen de Calahons serà menys fàcil de trobar fins i tot amb aquestes coordenades que hem trobat a la xarxa: 42° 39′ 26′′ nord, 2° 24′ 57′′ est. Requereix un esforç d’investigació. Sant Jaume de Calahons es troba més facilment. Als límits del territori d’Eus, us proposarem més endavant, en una etapa de tornada, descobrir el magnífic dolmen dit Col de Tribes, que no es troba justament en aquell coll i que no apareix en els mapes de l’IGN.

Per la D619 passareu pel Mas Riquer i per l’institut Charles Renouvier. Després de la rotonda per una petita carretera a mà dreta arribareu a Ria. El castell de la Ria està en ruïnes. Va ser pres i sacsejat per Pere IV el Cerimoniós que volia sotmetre els partidaris del rei de Mallorca i incorporar novament Cerdanya i Rosselló en els seus dominis. Va ser reconstruït i rearmat quan els reis catòlics el van recuperar l’any 1493. Finalment va ser arrasat per la voluntat del poder que s’havia d’afirmar després de 1659 i que aquí va trobar prou recursos i pólvora per l’enderrocar. La bandera catalana s’alça avui al seu cim. No gaire lluny, es podia arribar a un castell de defensa oblidat, el de Conat esmentat al llibre de Lucien Bayrou, “1258 – 1659 Fortificar una frontera? “. Llegint el mapa i els fullets turístics us animaria fer una excursió a Sant Miquel de Cuxà però això us portaria avui massa lluny. Tornareu a Prades per altres camins i serà una proposta nostra d’ajudar-vos a fer més descobriments sobre camins dels voltants.

Continueu amb nosaltres pel marge esquerre de la Têt per la Llisse dels mapes. Passareu un pont retrobareu la N116 al punt 402. Girareu a dreta amb precaució i pedalareu cap a Vilafranca de Conflent. Hi pot haver molts cotxes en aquesta carretera. Com dit ja : atents i prudents.

Moltes visites són possibles entre muralles, fortificacions de Vauban, Fort Liberia, coves i Nostra Senyora de Vida per aquells que vulguin caminar a peu una mica per pendents molt pronunciats. El lloc està carregat d’història i molt popular. Els turistes poden l’estiu emplenar els carrers i els cotxes gairebé tots els aparcaments.

Per aquells que vulguin evitar cotxes i  carruatges excessius, a Vilafranca es presenta una oportunitat excepcional: un viatge fora de temps amb el tren groc fins a Montlluís. Vauban va deixar la seva empremta i guarnicions a les dues ultimes ciutats que acabem d’esmentar. E podrà aturar a Oleta i fer visita a Evol. L’autobús a un euro també serà una solució si la bicicleta pot embarcar. En ambdós casos, relaxeu, asseguts còmodament, gaudiu dels bells paisatges, admireu la proesa tecnològica dels ponts Séjourné i Gisclard, d’una línia d’un metro parisenc deslocalitzada per muntanyes i valls propulsada per una energia de les més verdes ja fa més de cent anys. Mediteu respirant calmosament sobre una decisió política que fa possible un viatge de meravelles i de descans amb un preu tan baix com aquest. En temps i en hora ens retrobarem prop del coll de la Perxa.

Continuem per ara amb els aficionats de la pujada i de la suada. L’objectiu serà Oleta. Caldrà passar Serdinyà i els seus porcs ibèrics,  Joncet, les seves papallones, sargantanes i lluerts que uns anys van fer polèmica. Passareu al davant de dues de les quatre torres d’un castell vell recuperades recentment. Arribareu a Oleta on de sempre s’ha dit que una pausa s’imposa. Trobareu fàcilment un hotel, una taula, un llit per fer una escala (i on també es pot comprar un tiquet de tren per avui o per demà per arribar a Montlluís si de pujades en teniu prou). Pels valents als quals encara falten uns quants quilòmetres amb un bon desnivell, la meta serà el castell en ruïnes d’Évol. Va canviar de mans diverses vegades. Va pertànyer a Bernat d’Alió. Aquest senyor d’Estavar i de Bajanda, senyor del castell de So al Donasà. Fou cremat per heretgia i suport dels càtars l’any 1258 a Perpinyà, any del tractat de Corbeil i de Barcelona redactat en llatí, posat com a punt i final a les croades en Llenguadoc per en preparar d’altres els 1269 i 1270. El castell un temps va ser possessió dels Banyuls, senyors de Nyer i caps dels Nyerros. Aquests últims coneguts de Cervantes i del Quixot eren bandolers, traficants estimats o temuts, perseguits pel virrei. De tant en tant es posaven, constrets i forçats, després d’unes de les seves grosses malifetes al servei del rei d’Aragó a Nàpols, a Osca i per altres llocs on calia gent d’experiència, d’armes i de poca fé.

Dormiu a Oleta. Descanseu. Emmagatzemeu energia. Demà hi haurà un bon tram que caldrà superar.