Al poble ben aviat, prendreu una estona per descobrir l’església romànica, la seva extraordinària biga (re)descoberta l’any 2023, el  castell… Continuareu pujant direcció Enveitg per la N20-E9. Deixareu  a esquerra, la discreta carretera que porta a l’hospital internacional de Cerdanya (excepte si voleu passar-hi per necessitat o si voleu fer tot un tomb alternatiu en territori espanyol a pocs metres de la frontera actual més adaptat per les rodes de les vostres BTT. Us donarem un gpx per descarregar i detalls més endavant).

Saludareu a Enveitg Sant Saturni a vora de carretera per la seva finestra catalogada. Girareu a esquerra per baixar a l’estació internacional, sortint de la carretera N20-E9. Continuareu rodant vall amunt, però sempre gairebé planer per visitar Sant Fruitós d’Iravals. Serà una visita de les més precioses tan pel monument romànic com pel mobiliari que es troba a l’interior, dos retaules de màxim interès, el de Santa Marta amb una Tarasca i el de Sant Fruitós. Si teniu sort o la bona informació, trobareu manera de fixar un apuntament aquí amb Jean Louis Blanchon que sovint accepta de donar-hi comentaris i explicacions. Podeu consultar un dels seus llibres en català, «Patrimoni medieval de la Cerdanya i el Capcir». De tota manera, poseu-vos en contacte amb l’ajuntament si voleu visitar l’interior d’aquest monument mil·lenari.

Visita complida, decidiran alguns espavilats de prendre el tren de seguida a l’estació internacional per arribar a Porta o a l’Hospitalet. L’etapa prevista a continuació  dona la possibilitat de fer rumb baixant ajudats per «tots los sants» i visitar més relaxats.

Però molts decidireu pujar. Valents, us agrada suar i bufar o fer donar la bateria plena d’energia. Bé deu servir per alguna cosa i serà ara o mai la prova de veritat per l’electricitat.  Passareu per Quès o Quers seguint mapes i rètols. Prudència al nivell de la pedrera indicada per senyals. Sortida de camions i possibles explosions! Passat aquest tram perillós,  Courbassil o Cortvassil en funció de la versió francesa o catalana es presentarà. Aviat serà Querol o Carol amb el seu vell castell en ruïnes, els seus alcaids oblidats. Vindrà Porta on podreu prendre el tren o baixar del departament. Per acabar, Porté, els seus túnels i el seu famós coll. Es tanca de vegades l’hivern quan ratxes de vent hi acumulen metres de neu. Sempre està obert quan hi passa el Tour de France o  vosaltres quan hi pedalareu! S’hi van explotar mines de ferro durant segles. Van tancar el primer de maig de 1966. Domina el poble la Torre Cerdana, un antic castell que controlava el pas del coll de Pimorent. Avui en ruïnes, roman  un element de referència per la història d’aquesta regió, d’aquest port, zona d’intercanvis comercials, de controls, de pagaments, de recursos dels comtes de Cerdanya com ara: un peatge us espera per passar el port pel túnel. Ha estat un punt de crispacions en moments de tensions religioses, polítiques i militars. Va veure passar gent armada en temps de conflictes entre el jund i l’host dels cristians, el bisbe d’Urgell i el comte de Foix. En els seus temps va veure càtars perseguits, designats hugonots suportats per gent d’Arsèguel atacar Puigcerdà. Va conèixer guerres de clans, de Nyerros i de cadells pel control de tots tipus de contraban, les maltempsades de la guerra dels dos Pere en marge de la guerra de cent anys, la guerra civil catalana en temps de Joan II d’Aragó i de Lluís XI de França com la de trenta anys amb les tropes de Lluís XIII de França volgut comte de Barcelona en temps insurreccionals quan ja alguns somiaven  de república. Les guerres napoleòniques van veure miquelets passar el port per atacar i cremar poble i església de Merens en octubre de 1811. Per ell van passar també refugiats i fugitius, informació, armes, resistents, espions, conseqüència de la guerra civil espanyola de 36/39 i de la situació a França i a Europa en els anys 40.  Per ara pedaleu en tota quietud, en plena serenitat, respireu, oxigeneu-vos. Hi ha cavalls, vaques i ocells. Una daina passa. Un isard s’escapa.  Us espera a L’Ospitalet o al Pas un bon llit, bona casa i bona brasa. Si això es guerra, que mai vingui pau! Endavant!

Si penseu que primer teniu de descansar, relaxar,  arribar a peu a la Torre Cerdana, o a bicicleta fins el llac de Passet, buscar pels prats serenitat i provisions de cama-secs,  aprofitareu una bona nit dormint a Porté. Esperareu  l’endemà per remuntar el coll pressionant els pedals per arribar al Pas de la Casa,  baixar fins a Merens, límit extrem d’una Cerdanya d’altres temps per la visita de l’església, per hi veure i parlar cavalls,  per un bany en aigües termals, un descans a L’Hospitalet on Santa Susanna recordareu per la seva protecció atorgada uns mil anys fa a un senyor d’Estavar un dia de tempesta i de neu. La saludareu degudament. Un confortable vagó us espera per la tornada pel túnel. Però esmentarem una altra possibilitat per demà dia de descans del nostre llistat i de pujades facilitades per qui beneficii de l’electricitat. Pels valents que sempre demanen més hi haurà una passejada addicional per muntanyes i per valls.