Sumari
ToggleSortireu d’Illa de Tet de bona hora. Passareu per camins que us faran evitar la N116. Arribareu a Bulaternera seguint uns canals històrics. Amb terra i una mica d’asfalt, …
El recorregut en vídeo
Nota d'etapa
… arribareu al Col de Ternera (etimològicament de la terra negra, la terra nera dels italians). Abans d’agafar la carretera asfaltada, us convidem a portar una ullada al vostre mapa. Nostra Senyora de Domanova, una església romànica, és a prop. El camí que hem escollit hi porta.
Però en aquest punt cotat 225 on us trobareu, amb poc esforç, es podrà anar de l’altra banda de la N116 (amb molta precaució). Una bona oportunitat s’ofereix doncs per visitar Rodès, les gorges de la Guillera, Sant Pere de Belloch. Us donarem els detalls en un complement a continuació. Hi haurà quatre o cinc quilòmetres a pedalar.
Si seguiu el nostre camí, amb o sense visita de Rodès i el seu entorn, dirigiu-vos a l’església romànica restaurada de Domanova. El responsable del monument us explicarà la seva història. Us parlarà de les conseqüències aquí, de les guerres de religió que a França van acabar col·locant al tron el protestant Enric IV. No va ser sense oposició, Paris no volia obrir les portes. No sense conversió uns anys més tard, París aparentment valia que s’escoltés una missa, concedint uns honors aquí, uns diners ben pesats allà per vèncer la darrera resistència dels dirigents de la Lliga i assegurar la pau civil. L’església de Domanova va ser reconstruïda al segle XVIII per convertir-la en ermitatge.
A Joch també hi ha una església molt coneguda. S’organitzen visites guiades. En temps de reis d’Aragó, existia una baronia transfronterera que incloïa pobles del Conflent i alguns de Fenolleda. Portava el nom de Baronia de Joch.
A Vinça no hi falten monuments històrics. La bicicleta facilitarà les visites. Passeu a Sant Julià i Santa Basilissa. El poble proposa platja i bany. Si fa bon temps i si és la temporada, a l’aigua! Cal saber aprofitar els bons moments refrescants i vivificants.
Relaxats i frescs, continuareu per la D13. Abans el pont que us farà passar riba esquerra de la Tet, haureu de travessar la N116. No són tots els conductors que respecten els límits de velocitat. Vigileu ben atents!
Passat el pont, girareu a dreta i continuareu per la carretera que s’enfila per les gorges granítiques. L’assistència elèctrica ajudarà, així com una bona forma física, una bona alimentació i l’imprescindible hidratació. Atureu-vos de quant en quant. La vista del llac, Vinça, Rodès, Sant Pere és encantadora i les bones fades de la pujada amb un encanteri us donaran felicitat, pau i descans. La bona excusa serà una pausa per fotos, una altra trobar la bona inspiració, poètica o no. Henry Salvayre que va passar per Salses i Òpol també per aquí va venir. Ofereix una vista preciosa del congost on us trobeu en el seu darrer llibre Granitopolis que recordarem en altres etapes. Observeu tot pedalant i pujant la presència discreta de Nostra Senyora de la Guàrdia en una capelleta excavada en la roca. Monument propiciatori? Conjura encara l’arribada d’un hugonot malintencionat perdut en els passadissos del temps?
Sortireu de la D13 per prendre la D35C, direcció Marcèvol. Passareu a pocs metres d’un dolmen que jugarà a fet i amagar amb vosaltres, passat Lluçanès, al punt cotat 582, tret que l’haureu identificat clarament als vostres mapes que seguiu els ulls ben oberts i l’identificareu.
Tindreu una possibilitat d’allotjament al costat de l’antic priorat de l’orde canònic del Sant Sepulcre… Un antic afer que remunta a l’inici de les croades a Orient durant l’època de Jofré de Bouillon. Caldrà visitar aquest monument històric que un terratrèmol a pogut sacsejar. Podreu visitar la “cambra de les certeses” a peu si us confien la clau. Va ser excavada per l’artista Wolfgang Laib al “Roc del Moro”. Altres visites que recomanem són les de l’església romànica de Santa Eulàlia, antiga possessió de Sant Miquel de Cuxà, la de Santa Maria de les Escales, l’orri protector en un important camí de transhumància recorregut per generacions de pastors amb la creu fronterera en ferro al coll de Guers… Tindreu moltes oportunitats de visites. Caldria que us quedéssiu dies i dies més. Tingueu en compte que nostra ruta us portarà després d’unes quantes etapes de l’altra banda del coll de Guers fronterer entre Conflent i Fenolleda i us farà passar per Sant Just, Sequieres, les seves «demoiselles» i el seu menhir. Podreu veure l’immens «Peyre drete» i uns dòlmens que valdrà la pena visitar prop del coll de Roca Gelera. Paciència i per ara endavant!
Rodès i el seu entorn
Atenció perill! Trànsit ràpid de cotxes. Molta precaució travessant la N116.
Rodès i el seu castell són de fàcil accés passat aquest punt perillós . Des del poble fins al castell medieval en ruïnes dels Fenollet i d’altres senyors oblidats només hi ha uns passos. El congost de la Guillera es descobreix millor a peu. L’aqüeducte en ruïnes conegut com a Pont d’en Labau val la pena i l’esforç per arribar-hi. Serà a 10 minuts de les vostres bicicletes lligades degudament (sinó podrien trobar ales). L’aigua corre salvatge i potent amb remolins perillosos, per sota, canalitzada i cantant al vostre costat. Avui s’utilitza principalment per regar . Però són els molins que van donar nom al poble on vos trobeu, Rodes, les rodes d’aigua, que recuperaven l’energia de les aigües del canal. El nostre camí passa pel costat d’un molí assenyalat al mapa. Encara funciona. Serà un plaer descobrir-lo fent feina.
Es pot arribar amb bicicleta a la presa monumental que atura per un us posterior les aigües de la Tet que venen de Conflent i de la Bollosa. Si elles baixen, a bicicleta un dia hi pujareu. No hi ha turbina de moment aquí. Seria una idea a sotmetre a l’enginyer ja esmentat de EDF en aquests temps d’energia cara quan veiem que es perd.
Continueu fins a Sant Pere de Belloch. Es tracta d’una església romànica, un edifici testimoni d’un priorat desaparegut dependent de l’abadia d’Aurillac. Qui se’n recorda? Domina la presa de Vinça i us ofereix el punt de vista de l’església que suportareu i apreciareu, almenys en aquest moment. Anys de sequera ens fan reconsiderar la importància de les reserves d’aigua que veiem als nostres peus. S’estan estudiant projectes per valoritzar-les millor.
Veureu un espai de lleure per banyar-s’hi a l’altre costat de la carretera N116. Us espera! Però us proposem passar primer per Domanova, Rigarda i Joch. Es tornarà al punt 225, pas delicat que ja hem assenyalat per creuar la N116. De l’altra banda, caldrà pesar valents sobre els pedals per continuar el circuit i arribar a la platja desitjada, visites fetes.
Si ja coneixíeu Domanova i Joch, si preferiu anar a fer un bany ràpidament, a l’aparcament sota Sant Pere de Belloch, retrobareu la N116. Quedeu-vos bé a dreta i pedaleu atents. Seguireu bona part del llac. Arribareu a Vinçà girant a esquerra. Entrareu en el poble per la D13G. Però repetim: precaució! La velocitat és limitada, però per un ciclista no és suficient.