Els recorreguts proposats en aquesta fitxa són els d’un dia de descans per un esportista per qui una mica d’exercici sempre fa bé.

Alguns contemplatius arribaran a l’Hospitalet sense pedalar. El tren els haurà ajudat a travessar el túnel i lloar més de pressa Santa Susanna per la qualitat de l’allotjament. Els eixerits del pelotó potser han trobat un autobús a l’estació de Lator de Querol que els ha portat fins al Pas de la Casa. Més fàcil serà la baixada fins a l’oratori de la santa que ha fet, pocs anys després de l’any 1000, que hi hagués un refugi custodiat per monjos a l’Hospitalet. Uns quants de vosaltres, segurs de la vostra forma física o per testar la qualitat de les vostres bateries voldreu arribar al Pas de la Casa i dormir-hi. Tornar a l’Hospitalet o a Porté no requerirà  un gran esforç físic. Demanarà atenció i concentració, això si. Atents doncs! No caldria ara caure. Vigileu també amb el trànsit. Hi ha dies en els quals no falten cotxes, autobusos i camions. Mantingueu un gran marge de seguretat. No estareu protegit com el pelotó del Tour de França en l’ascens o en la baixada del coll de Pimorent o d’Envalira.

De l’Hospitalet es poden planificar excursions a peu com la al llac de Besines (si fa bon temps). Sortireu d’hora per tornar sense problemes encara que es pugui dormir al refugi si venia mal temps. Hi ha coscolls en el fons de la vall de l’Arieja al mes de juny… No s’han de confondre amb l’acònit mortal. Reservat per coneixedors. Anar a Merens a bicicleta, visitar l’església vella, serà una oportunitat per recordar antics comtes de Cerdanya, Susanna i la fundació de l’Hospitalet, abadies oblidades com esdeveniments tràgics per tota la península i l’Europa en període de Napoleó i que van desbordar en aquest poblet de l’Arieja l’octubre del 1811. Han passat dies i anys, diu una cançó de l’Ovidi… S’han fet paus. Per l’assumpte de les praderes, la gent de Merens i de Canillo han signat la de l’herba tendre i es retroben cada any per festejar amb uns apats. Un gran moment de relaxació us espera a la font de sofre calenta apaivagadora on es pot banyar, els ulls tancats, feliços.

Des de l’oratori a Santa Susanna, passant per l’església de Merens, des de les fonts de l’Arieja, a les mines de ferro del Pimorent, trobareu com i on passar un bon dia. Els bolets grans i petits apareixeran als prats, sota els arbres,  així com al fons més humit de la vall. Tan sols surten per qui hi va.  També hi serà bo fer una migdiada, mig coberts per l’herba tendra, bressolats pel cant de l’Arieja o d’algun altre rierol.

Però on passareu la nit? En funció de la vostra condició física i la vostra anticipació per reservar triareu l’Hospitalet, Porté, Porta o Latour de Carol on podreu tornar amb tren. Qui vol viatjar lluny cuida la seva muntura: neumàtics, frens, cadena i selló, no descuideu cap verificació afegirem.

Quan us despertareu, serà l’inici d’una altra gran aventura. El camí de tornada cap al Barcarès serà una sèrie de dotze etapes que us faran passar el més a prop possible d’aquesta  frontera de 1258, establerta entre els regnes de França i d’Aragó, on mai França s’enfrontà amb l’Aragó directament, després d’unes lluites aferrissades de croats contra faïdits, que veien les seves terres posades en presa. En aquestes lluites, el papa tingué el paper més rellevant,  pressionant reis i cavallers, bisbes i dominicans, creant un marc jurídic predador, una institució de repressió com la santa inquisició. Va recobrar terres i beneficis, ampliar influència i potencia. El temps molt s’ha emportat. Que queda de l’ordre del Temple, dels bens dels canonges del Sant Sepulcre, del castell dels monjos d’Alet que depenien directament del Sant Pare? I no parlarem  de cavallers que prop de la Bàltica guerrejaven. Retrobareu fites i  monuments, de vegades petits, de vegades impressionants, recordareu personatges i esdeveniments, llegendes, mites i gegants al mig d’uns espais naturals canviants, sempre bells, sempre nous, amb catifes de flors esclatants, o la delicada i solitària orquídia jugant amb l’abella i la papallona a la vora d’un camp.

Per ara direcció Enveitg. Qui trobarà a Cortvassill el peu de Sant Quinti?… l’església cremada del llogaret contestat de Sant Pere de Sedret un dia de revolució?… Després a Brangolí, qui veurà primer l’encantada o la bruixa al camp de la Marrunya dins d’una arca que s’amaga?… A la onzena etapa, el pas del coll de Jouell no serà fàcil per tots. Qui amb facilitat i electricitat pujarà recordarà el famós François Aragó d’Estagell que amb el no menys conegut Ampère va facilitar l’invent del motor elèctric establint els primers principis de l’electromagnetisme. Felicitareu també l’italià Volta per la bateria que feu seguir. Pugeu valents! Que el Sant Àngel que vos ha vist marxar o que vos espera al port del Barcarès us acompanyi sempre. Que santa Susanna que vau saludar al seu oratori prop del pont de l’Hospitalet, també us vigili ajudant-vos a ser molt prudents i atents per millor aprofitar les belleses que més endavant i a cada cop de pedal s’oferiran.