Michel Martzluff, cadascú té la seva especialitat, va trobar una fita fronterera a l’antic gual sota el pont nou de trinca al punt 89 del mapa IGN prop del Mas Camps. La vam buscar al lloc indicat, però fins ara per nosaltres va ser impossible veure-la en el lloc on va ser retratada.

Seguint la D617, passareu travessareu el pont sobre l’Aglí. Entrareu al poble per «l’Avenue du Docteur Torreilles», Avinguda del Doctor Torreilles. Posareu el peu a terra i saludareu, al mateix temps que l’estàtua, la memòria de l’eminent científic i gran republicà nascut aquí François Aragó. Va establir algunes lleis, contribuir a fer reconèixer el metre com unitat de mesura universal passejant-se per les balears. Amb uns quants més, va ser a l’origen de l’abolició de l’esclavitud a les colònies franceses el 1848, a un moment d’efervescència republicana revolucionària.

 Aquest poble d’Estagell honra un altre Francesc, que refugiat a Paris un temps, va fer de professor de castellà. El municipi va donar el nom de Francisco Ferrer a una plaça que planta cara a l’església per on passareu. Va ser un mestre català revolucionari en els seus ensenyaments i en les seves propostes pedagògiques quan l’església catòlica de l’època volia guardar tota la seva influencia. Va ser afusellat a Montjuïc pel seu compromís protestatari  però pacífic, l’any 1909 de l’altra banda dels Pirineus. A França el fet va commoure molta gent en moments de de gran influencia de la franc-maçonaria, de radicalisme i de separació  de l’església i de l’estat el 1905. Passada aquesta plaça, que va ser possiblement en altres temps la de Sant Esteve i Sant Vicenç es pot arribar a la capella romànica de Sant Vicenç, sant peninsular ben conegut. Domina la vall. Continuareu cap a Montner pel cementiri visigòtic.

Passar per la Roca de Talou serà cosa fàcil. Al mapa IGN al qual ens referim tindreu la bona ubicació d’aquesta fita fronterera. Deixeu la bicicleta a la vora de la vinya per arribar a peu a la creu d’Aragó i a l’escut dels Montesquieu. Cercareu una mica sota els roures, però ràpidament trobareu la roca gravada. Es troba al sud-est de tots els blocs de granit.

Tornareu a la bicicleta i visitareu l’antiga sagrera del poble al voltant de l’església si no us perdeu amb un got a la fresca d’un celler. Visita feta, pujareu al coll de la Batalla, pas entre Rosselló i Fenolleda. Hem llegit que una creu marcava l’antiga frontera. Hem trobat algunes informacions sobre un dolmen. Hem tingut sota els ulls un mapa amb l’una i l’altre assenyalats. Mai els vam trobar rastrejant la zona, potser van ser enduts durant les millores de la xarxa viària.

Al coll, feu una pausa, contempleu el paisatge, llegiu tota la informació que ofereixen les cartelleres. Si teniu  prou reserva d’electricitat o prou energia al cos per alimentar la força dels vostres canyelles, panxells, peus i turmells, pujareu a Força Real i a la seva capella adossada a la base de la torre de talaia dels Comtes de Besalú. La capella va substituir el castell dels reis de Mallorca i d’Aragó, destruït després del Tractat dels Pirineus. Gaudireu d’una vista panoràmica de 360 ​​graus i al final del dia afegireu al recorregut tres o quatre quilòmetres a les nostres previsions. Però no us aventureu per allà dalt dies de vents forts o de tempesta.  Es un conjurador. Tots els vents us podrien fer rodar el cap i caure. Tots els llamps us hi podrien fulminar encara que un seguidor de Benjamin Franklin hi hagi deixat uns filferros!

Al coll de la Batalla, si no voleu pujar, podreu arribar al menhir trencat  un quilometre més a l’oest. S’anomena orgullosament Peyre Dreta encara que sigui ben estirat a terra possiblement colpit per un llamp. El trobareu als mapes i a bicicleta en un tres i no res. Aneu també al Château de Caladroy / Castell de Caladroer, castell fronterer. S’hi pot tastar i beure. Visitareu l’antiga capella. S’hi pot veure també una sala dedicada a una exposició commemorativa del maquis Henri Barbusse. Aquest es va constituir a les proximitats immediates del Mas Pleus per continuar la lluita en el massís del Canigó que conegué a Vallmanya i la Pinosa esdeveniments dramàtics l’any 1944. Jean Pierre Bobo els hi ha dedicat un llibre. Us en recomanem encara un altre «Le berger des abeilles / El pastor de les abelles» de Armand Lanoux. Qui vol veurà el film. A costat de la carretera trobareu dues tombes de víctimes d’un assassinat masclista. El pare i la filla. L’actor va fugir de l’altra banda de l’Albera. Eren altres temps?

 
La baixada fins a Millars serà agradable per la D612 o pels camins que hem escollit. Aquestes terres van ser antigament les de Ramon de Perillós que va marxar cap a Irlanda al purgatori de Sant Patrici buscant l’ànima del seu bon rei Joan. Trobareu aquest personatge, sovint compromès per missions extraordinàries prop d’un Papa Luna que calia protegir i  salvar o d’un rei de França o d’Aragó que calia ajudar. En direm més a les ultimes etapes del nostre recorregut. Avui Millars és famosa per la seva festa i la seva corrida ( contestada per alguns) de bous, la seva font que calma la set i les seves incomparables «bunyetes» rodonetes. Descobriu on les podreu tastar i comprar, a pocs metres de l’església, a dreta. Visiteu també el sant monument. Entreu al casc antic per la porta fortificada que es presenta.

Un poc d’aigua fresca, la glicèmia optimitzada amb el bunyol local que fa cara de lluna ben ensucrada, l’objectiu ara serà d’arribar a Illa de Tet per un camí entre la N116 que us està prohibida i la D916 on podríeu trobar massa carruatge i doncs que evitareu. El nostre  GPX indica el camí. Si voleu, seguiu el carrer «Rue de la Font de la Mille». Us portarà al carrer dels llacs « Rue de lacs». Us trobareu a la vora del riu i aprofitareu de la frescor dels petits llacs artificials pensats per l’oci i la necessitat. Cada cop de pedal us farà pujar suaument ribera amunt seguint diferents canals que reguen les riques terres del «Riberal». Us convidarem per una reconeixença de la vall a l’etapa següent per descobrir obres d’art de l’Edat Mitjana que, malauradament els aiguats passats han destrossat greument. Arcs de pedra es mantenen magnífics en un medi envoltant per part salvatge, per part canalitzat del congost de la Guillera. Però per ara sou al mig dels albercoquers i dels presseguers.

A Illa, us aconsellem de prendre temps per visitar el nucli antic, l’església, les muralles, la “Torre Alexis”, el museu dels Hospicis on es presenten obres de gran bellesa com la Verge de Sagarriga i les fresques de Casesnoves, propietat de la Vila de Ginebra, qui sap perquè. Demanareu… Aneu  a les orgues, a Sant Climent de Reglella on recordareu els hispanis fundadors, a la font de Sant Maurici antic domini dels monjos de Sant Miquel de Cuxà, a Casesnoves. Seguiu la séquia almenys una mica fins a la Font Sant Juli on un retol honra la memòria d’alguns refugiats espanyols de l’any 1939 que van treballar aquí per recuperar el que es podia desprès de l’aiguat desastrós de 1940…

Dormireu a Illa. Gaudiu. Sapigueu prendre el temps. Hi ha molt terme a batre, i a bicicleta millor. Per exemple travessant el pont sobre la Tet, prendreu la D2. Girareu a  dreta, pujareu fins al mirador de la cruïlla de les carreteres de Bellestar i Montalba. Us espera una vista panoràmica extraordinària sobre les orgues tan al sud-est com al sud-oest amb el Canigó que fa de luxosa tela de fon quan el sol es pon. També passareu, pujant una mica per la D21, davant del Castell de la Sibil·la i la monumental tomba que és la d’una gran artista i del seu pare, un republicà tossut, castigat i deportat quan calia ser de l’Emperador o callar. Pertany al passat, a la Belle Epoque, als temps dels tsars, a la Zélia Vidal. Aquesta cantant d’òpera va fer arribar aquí, al seu castell, Camille Saint-Saëns. Qui sap si era per la interpretació d’una fuga extraordinària ja que la petita historia ha retingut que se’n va anar l’endemà al matí, i no va ser a bicicleta.

Amb el cor valent, us podríeu apropar del Puig Pedrós i acabar a peu i un poc amb les mans a la seva cimera. Hi descobriríeu una fita frontera maçonada. Us en ensenyaríem tres altres pel cantó. Però hauríeu de quedar uns quants dies. Com més temps us quedareu, més en voldreu saber, anar endavant. Confiança! Aquí tornareu per descobrir més dels pilons, el d’en Gil i dels altres com dels versos d’un gran poeta, Josep Sebastià Pons, home del país, de les flors, de les fonts que va lloar. Visitareu feixes reaparegudes amb un incendi desastros, orris, pobles perduts. Recordareu guerres oblidades dels dos Peres o de cent anys per sendes d’encant, l’ànima en pau.