El recorregut passa per trams d’alta muntanya. Amb sort, respecte, silenci i cautela gaudireu de la
presència d’isards, de perdius blanques, de marmotes… Quan ve la primavera i s’instal·la l’estiu trobareu
flors per tot arreu per embalsamar el vostre recorregut, i pedres escrites prop d’un estany del dimoni,
memòria de pastors de temps indefinits. Us aturareu a Formigueres per visitar església i castell, passareu
tan prop de la cova de Fontrabiouse que ben segur us vindrà la gana de visitar-la. No deixareu perdre
l’estàtua-menhir a quatre passos de Puigbalador a un lloc anomenat Caramat (a uns 30 m de la parada de
l’autobús). A Riutort veureu cases pintoresques, la vella església. L’antic castell dels reis d’Aragó, en
ruïnes domina Puigbalador i l’embassament per on passava l’antic eix de comunicació avui negat sota les
aigües. Preciosa vista panoràmica del llac i de tots els pobles del Capcir des de les ruïnes del castell.
El mapa i la cota
Nivell: fàcil
Distància : 16 km
Durada : 6 heures 30
Descarrega l'arxiu GPX
Fitxa detallada
Feu clic a la icona per consultar el full detallat al web d’IGN Rando
El recorregut en vídeo
Heu de veure
La Cova de Fontrabiouse
Típica cova de capes calcàries, amb les seves estalactites, estalagmites, fístules i altres característiques.
És la cova situada a l’altitud més alta del territori francès. Típica i d’una gran bellesa, s’hi va treballar
alguns anys per a l’acolliment del públic en els anys 70, després d’un descobriment fortuït vinculat a
exploracions per a l’extracció de guix a la zona l’any 1958. Va ser un terreny d’exploració durant anys per
a grups d’espeleòlegs del Rosselló. Avui hi ha un quilòmetre de galeries segures i visitables dels 12
quilòmetres que han estat explorats i cartografiats.
Aquesta cova mereix tot el vostre interès. Eviteu de prendre un bany, l’aigua és a 3 o 4 graus! No
descuideu vestir el vostre anorac o/i un bon jersei, ja que la temperatura de l’aire és fresqueta: 6, 7 o 8
graus.
Per conèixer millor la cova :
Nota d'etapa
Refugi dels Camporells – Puigbalador
Sou en un lloc alt de pastura d’estiu on el bestiar gaudeix de praderes ben verdes. L’aigua hi és abundant. Els óssos poden passar en el sector. Els seus moviments d’una vall a l’altre, d’un massís a l’altre han estat detectats. Els llops han tornat. Semblaria que hagin vingut d’Itàlia els últims anys. El linx hi ha estat apercebut. Veureu i sentireu xiular les marmotes. Els isards no escassegen. En el cel giren i giravolten grups de voltors. Rastregen amplis sectors buscant una carcassa per fer-se’n un bon àpat. El trenca l’os, més solitari, no es veu sovint. Ell també giravolta per finalment amb sort, caure sobre un os, que si és massa gros, trenca deixant-lo caure sobre roques i se l’empassa, serà una delícia per ell. Si sou calbs com el poeta grec Esquil, porteu un baret per no fer confusió amb una pedra llisa i despistar per la vostra mala sort l’ocell que de les seves urpes hi deixaria caure, sinó la tortuga, l’os pesat.
Per continuar i arribar a la vall del Galba us caldrà prendre el GRP Tour de Capcir. Us podria temptar l’ascensió dels Perics o la Portella d’Orlu, al límit del Comtat de Foix de temps passats . Aquest coll on creix una regalèssia de muntanya s’obre sobre la vall d’Orlu i al final, sobre la vall de l’Arieja. Era un pas possible per bandolers i traficants de temps de Nyerros i Cadells. Més recentment hi pogueren passar gent que direm resistents. Ara l’estiu s’hi veuen turistes ben i mal calçats. Però el nostre GPS i el nostre mapa us conviden a seguir les aigües del rierol que s’anomena Galba. Baixarareu en primer lloc, seguint el rec dit de la Peyra Escrita, Pedra escrita en un català més de Pompeu Fabra que d’Almondis de la Marxa, de Maria de Montpeller o de Jacme . Trobareu fàcilment aquesta pedra fent un petit desviament cap a l’Estany del Diable si us en ve la gana. Serà encara més fàcil si feu servir les coordinades del punt GPS que trobareu assenyalat a continuació. Des del neolític els pastors caminen per aquestes muntanyes. Alguns hi han volgut deixar un rastre, un signe de presència, d’esperança o de vida. Avui en dia, ens han dit que els noms dels burros els trobem escrits, pintats, gravats per tot arreu. No deixeu el vostre nom saturar i contaminar les pedres dels gravats mil·lenaris. Una bústia es troba oportunament aquí mateix per recollir els vostres mots, noms o dibuixos sobre un paper si per cas el diable de l’estany veí hagués encès en vosaltres una pulsió irreprimible per escriure.
Passareu prop de les barraques de la Jaça de la Llosa. El camí millora i s’amplia. Quan tindreu a la vostra esquena la barraca de la Jaceta, l’estació d’esquí de Formigueres no serà gaire lluny. Arribareu al poble. El podreu visitar i trobar en les botigues tot el necessari per fer provisions. Per continuar trobareu fàcilment el camí, excepte si hi ha una boira ben espessa. El nostre GPS podria aleshores ser ben útil.
Aquest poble de Formigueres és el més important del Capcir. Té escola i gendarmeria. Ha conegut moments dramàtics amb la pesta de 1348. Llogarets a l’entorn han perdut tota la població. Formigueres mateix el 90%. A l’edat mitjana en cas de perill la gent podia trobar refugi en el castell. Si doneu la volta al conjunt dels edificis que inclouen l’església, la seva presència és manifesta. Però el castell no era cap solució per escapar al perill de la pesta.
Mantingut en el regne d’Aragó pel Tractat de Corbell en 1258, el Capcir ha mantingut la seva subordinació eclesiàstica a Alet i a l’Arquebisbat de Narbona. El Tractat dels Pirineus de 1659 no ha canviat res d’aquesta dependència. És amb la Revolució Francesa, Napoleó i el Concordat que les coses canviaren. Avui els fidels preguen en comunió amb el bisbe d’Elna i de Perpinyà.
El nostre recorregut us convida ara a passar per la cova de Font-Rabiosa. Sereu aleshores en terreny calcari. Una autèntica i bella cova preparada per acollir públic us sorprendrà després de la vostra caminada a l’aire lliure. Si us queden forces passeu per Riutort. Us encantarà amb les seves cases de pedra a la vora del riu com amb la seva església a la vora de la carretera.
