Avui us proposem una caminada per un pendent relativament suau del vessant occidental del Dormidor i del coll de Jau que marca un límit entre el departament dels Pirineus Orientals i el de l’Auda. L’any 1258, pel Tractat de Corbeil, esdevingué un límit entre el Regne de França el d’Aragó. En aquesta muntanya es mantenen activitats de pastoralisme, així com activitats relacionades amb l’explotació ancestral dels boscos. La de les mines és només un record però es pot caminar per camins a l’emplaçament d’una antiga via de ferrocarril prop del refugi de Caillau. La pedrera de talc del baró Chefdebien, avui sense explotar, és a prop. Es nota la presència d’una antiga estació d’esquí condemnada per l’escalfament global. Gaudireu de la bella presència del bosc costat Conòsols com costat Mosset que malauradament van desencadenar moltes passions fins al drama. Passareu per fites com molt a prop de fites que marquen d’una manera o d’una altra la frontera antiga. Hi ha un petit monument que recorda els sacrificis en temps difícils de resistència i de camins de llibertat.
El mapa i la cota
Nivell mitjà
Distància : 16,8 km
Durada : 7 hores
Descarrega l'arxiu GPX
Fitxa detallada
Feu clic a la icona per consultar el full detallat al web d’IGN Rando
El recorregut en vídeo
Allotjament
informació extreta de l’ajuntament de Mosset, el refugi està tancat. És prudent tenir una tenda per fer bivac.
Nota d'etapa
Conósols – Refugi de Caillau
El tram del dia serà rics en evocacions històriques. El menhir de Conosols té molta fama. Homes l’han erigit fa més de 4000 anys. Vivien segurament a la solana que el domina sobre la riba dreta del riu per millor aprofitar del sol, de la vista, i de refugis naturals. Avui desaparegudes sota una capa de materials diversos, coves, caunes o cones com les anomenen aquí, mereixerien algunes recerques a pocs metres del poble d’avui. Es podrien trobar prop d’un lloc on també es va edificar i enderrocar una casa forta o una mena de petit castell, possiblement destruït com conseqüència directa de la croada contra els albigesos i la resistència dels Aniort a sotmetre’s. Un carrer en guarda la memòria.
Conósols ha viscut de ramaderia i d’agricultura de muntanya en els segles passats. Avui encara bestiar hi està criat. Es destaquen en el paisatge vaques i braus peluts magnífics de raça Aberdeen Angus que donen amb una boirada matinal com una il·lusió d’Escòcia. Algunes activitats mineres, carboneres i de farga com a la Molinassa han donat un temps treball a la gent del país. El bosc ha estat una riquesa i la relació que hom mantenia amb ell va originar una rebel·lia, una sedició, una crida a les armes quan un nou propietari al inici del segle XX va contestar el usos heretats de practiques ancestral, d’uns temps anteriors a la Revolució Francesa, deguts a la benevolència dels «Senyors» i a les seves poques presències. La manufactura francesa d’armes de Sant Esteve (Saint Etienne) ha estat sol·licitada però no es va enriquir en aquesta ocasió vist la quantitat de carabines i fusells presentats amb orgull pels insurgents retratats per a la posteritat. Aquesta insurrecció es va acabar sortosament sense víctimes, però si amb un acord sindical que va fer de la gent del poble, capella i mestre de l’escola pública inclosos, els propietaris del bosc de Lapazeuil. Qui vulgui trobarà amb internet la foto i més informació facilitades per Georges Grosselle sobre aquests esdeveniments.
Des del tractat de Corbell, aquest poble, que depenia anteriorment del regne d’Aragó, va ser fronterer amb Espanya, o un regne d’Espanya. Però on es trobava exactament aquesta frontera? L’ultim atles de Joan Becat no l’encerta exactament tot i precisant moltes denominacions. Semblaria que gent de Conosols en coneix els secrets. Fites han marcat els límits. Algunes haurien estat desplaçades, capgirades per la maquinària moderna de treballs forestals o per un pastor sense escrúpols? El cert és que han desaparegut de la memòria dels homes. Perdudes per sempre? Retrobades? Articles firmats per especialistes del lloc indiquen la ubicació exacta d’algunes en el massís de Madres, com al Dormidor, als límits del Clot d’Espanya. Les trobareu amb l’ajuda de la xarxa. D’altres guarden el secret entre el coll de la Marrana i el coll de Jau que podrien revelar alguns arxius, guardes forestals i els seus pinzells marcadors, com autèntics defensors de la natura, de la muntanya i del lloc que coneixen el terme pam per pam. Esperem que un dia d’una manera o d’una altra publicaran el regal que ens han fet tot i dient: «les fites són testudes*!»
Deixareu Conósols pel camí de Montfort. Arribareu al coll de “Feuille”. Al punt 1084, continuareu a dreta. A uns 500 metres, trobareu un camí transitable. Al punt 1142 del mapa, girareu a dreta. Serà un revolt de forquilla, el primer d’una sèrie que us farà donar la volta a la Calm passant pel punt 1410. Passareu el rierol del Courtalet, un altre dit de Bécaud, i un tercer dit del Bac per una pista que segueix pràcticament una corba de nivell. El nostre GPS us podria ajudar per millor tirar endavant sobretot si una bruma baixa o un banc de boira arribés per us despistar.
Al punt 1370 seguireu la senda a l’esquerra de la pista fins aleshores ben ampla per arribar serpentejant al lloc dit Lapazeuil. Encara un petit esforç i us trobareu al coll de Jau.
Un ull expert hi podrà veure un menhir ben estirat a terra. Ens refiarem als especialistes que ens el varen assenyalar. Aquesta pedra dempeus milers d’anys va aprofitar de la presencia d’obrers i de maquinària que renovaven la carretera asfaltada per descansar una mica ajaguda. La creu d’Aragó
la trobareu (amb prou feina) gravada sobre una penya de granit prop del camí que mena al clot d’Espanya. Aquí podreu fer bivac. Preveure tenda, aigua i queviures o esperar un equip de suport amb rulot i autocaravana. Tothom té el dret de somniar!
