Coll de Jau  – Mosset

Trobareu assenyalats diferents itineraris per arribar al poble de Mosset. Hem seleccionat el que passa més a prop de l’antiga frontera de 1258. Tindreu una bona vista sobre les ruïnes de Santa Maria de Clariana de Jau a la vora de la carretera D14. Era una abadia cistercenca que tenia per casa mare l’abadia d’Ardorel, prop d’Albi. Posseïa terres i granges en alguns pobles del Rosselló, Millars, El Soler, Valbona a pocs kilometres d’Argelers i el entre Calce i Cases de Pena, al lloc conegut avui com el Castell de Jau productor de Jaja de Jau i altres vins que tastareu si continueu amb nosaltres. Quan travessareu les seves vinyes, us recordareu d’aquest monestir sota el coll que ara deixeu i del vi de missa que es podia beure aquí. En ruïnes, enderrocat, la crisis de les vocacions, els períodes de conflictes i d’inestabilitat entre els regnes d’Aragó, de França, d’Anglaterra i de Castella, les guerres de religió i la Revolució francesa han fet d’aquest lloc de rescat, de refugi, de pregàries i de lloances a Déu, un lloc de silenci. Els acords entre el Bisbe d’Elna, el Senyor de Mosset i l’Abat de Clariana no pertanyen, ja fa temps, a l’actualitat.

De lluny veureu la torre de Mascardà. Depenia dels senyors de Mosset. Entre ells teniu els de la família de Fenollet, considerats com faidits en temps de guerra contra l’heretgia albigesa i desposseïts de la Fenolleda històrica per haver defensat els seus súbdits  suposadament herètics en els seus dominis. Un d’ells va caure sota els murs de València en temps de reconquesta de Jaume1er. Els Fenollets van ser fets vescomtes de Canet i  senyors d’Illa de Tet pels reis d’Aragó i de Mallorca. Al llarg dels anys van ser senyors d’una bona part de la zona fronterera contigua amb  les seves antigues possessions al nord de la línia del tractat de Corbell.  Eren mestres i senyors de boscos i pastures per la muntanya dels quals recolzaven recursos si creiem Annie de Pous. Però qui sap fins a quin punt dins del massís de Madres? Els privilegis que havien atorgats a la gent de Mosset que podia tallar fusta i llenya per un us personal van córrer fins a la Revolució Francesa que va suprimir tots els privilegis (encara que hem trobat que alguns, en llocs improbables que uns incendis de l’estiu 2022 han recordat,  en terres de l’antic Captal de Buch, es mantingueren tot i canviant de marc legal fins avui. Noteu ara que trobarem aquest personatge important, el Captal de Buch, un fidel de la corona d’Anglaterra, intervenir a un moment de la història a Fitor, on el vostre camí passarà).

Al Coll de Jau, deixareu Conòsols al darrera vostre, l’Auda com la Jaça dels Espanyols que alguns mapes indiquen i que ha passat desapercebuda per generacions de cartògrafs. Un camí prou ample mena al Clot d’Espanya. L’onomàstica una vegada més guarda la memòria d’uns temps remots com és el cas prop del Carlit, amb la Cometa d’Espanya. Una barrera tancada no us impedirà el pas. Obriu i tanqueu-la. Respecteu totes les bèsties amb banyes com sense banyes. Mireu de no espantar-les. Seguireu el camí transitable solament  per alguns vehicles autoritzats. Arribareu a la cresta on trobareu les fites assenyalades per tres apassionats de Conòsols, algunes gravades de la V del senyor  que volia marcar la seva propietat. Les dades són disponibles sobre la xarxa, en la web del poble de Mosset que us convidarà a descobrir altres pedres de màxim interès als límits del seu territori.

Continuareu per un camí costat Fenolleda. Obert per l’explotació forestal del bosc de Salvenere. Passa pel Pla de Lebat i arriba a la pista forestal que indica el mapa després d’un quilòmetre.

Al punt de referencia 1522 prendreu el camí i ben aviat la senda que us faran arribar a la Tira Alta, una antiga carrerada (o camí ramader) estudiada fa anys per Annie de Pous, ja esmentada.

Seguireu per la senda de cresta indicada. Tindreu 200 metres a fer dins d’una pradera sense rastre assenyalat sobre el mapa, sempre tirant cap al llevant. Una altra opció, seguiu el nostre GPS per retrobar ben aviat la senda costat Conflent i caminareu fins al Coll de la Creu de Marquixanes. Aquesta creu ha pogut marcar els límits d’estats, de pastures, de dominis de senyors. Ha desaparegut de la memòria dels pastors i resisteix a les recerques d’apassionats. Vosaltres que passeu per la zona, sigueu atents a les pedres, grosses com petites. Potser un dia aquesta creu, després d’una pluja o la cremada d’un llamp es revelarà als vostres ulls.

Us trobareu aleshores ben a prop del Roc de les Quaranta creus. Tindríeu un magnific panorama si decidíssiu  d’anar-hi. Però cal saber que serà molt difícil trobar-les, aquestes quaranta creus a dalt, on s’ha millor punt de vista. S’amaguen sobre una grossa pedra més abaix, a uns 400 metres al sud-est. Millor que de vos perdre en aquest ambient de tarter de pedres granítiques encantades o capgirades, vigilats pels grossos ulls de les vaques a la pastura,  si no teniu un guia que coneix la seva localització exacta, us convidem a baixar fins a Mosset de seguit al Coll de la Creu de Marquixanes. Seguireu el nostre GPS o el mapa ajudats per la brúixola per passar pel Cortal d’en Trabis, el Cortal  Gravas i al lloc dit, la Teularia. Entrareu a Mosset pel carrer dit Costa del Castell. Us desitgem moments quiets i feliços en aquest poble de Mosset. Hi ha tantes coses que podreu descobrir, de la Torre dels perfums al Bel Canto, i perquè us agrada caminar, us esperen tantes pedres gravades o no, dòlmens, esglésies i capelles, castells vells embruixats com el Castell de Paracolls. La seva llegenda, terrible, ha servit de tema per una ficció televisada.

Per ara, acabeu d’arribar. Abans de passar a taula i a jaure per recuperar forces i descansar podria ser que un bon bany de peus tonificant dins de la Castellana us faci una mar de bé i qui sap si a Molitg un bany dins de les aigües termals no seria encara més relaxant i reviscolant.