La Tor de Querol – Llívia

La Tor de Querol – Llívia

Provarem avui de vos fer arribar a Llívia, enclava espanyola en territori francès, rica de vestigis de temps remots, d’una història agitada, iber, romana, visigoda, àrab, franca, cerdana, aragonesa, mallorquina, francesa i espanyola.

Iniciant el recorregut des de l’església Sant Esteve de La Tor de Querol, trobareu fàcilment la senda que ateny el GRP Tour de Cerdanya. Passareu pel Coll de Bena, el llogaret de Bena, i ben aviat el de Feners. En el mapa trobareu assenyalat el dolmen del camp de la Marrunya (deformació de Mara Manya, la Mater Magna dels romans, la mare universal de cultes desapareguts. No vos penedireu del petit desviament. Al lloc mateix és possible que el monument canviï de nom per la màgia del ball de les etiquetes i dels forats per les memòries, Dolmen d’En Cavaller, Dolmen de Brangoly, Dolmen d’Enveig, de Dorres. Seria un encanteri llançat des de la seva cova per la Marrunya, la mare gran universal, que els nostres temps veneren en altres llocs sota altres noms  pels que venen aquí i només hi veuen el cau d’un dimoni?

Passareu per Brangoly. Sant Fructuós, bisbe de Tarragona, primer màrtir ibèric i la seva església romànica mereixeran una petita pausa. Un esforç encara per la pujada i us trobareu aviat a Santa Maria de Belloc. Aquesta església és el que queda d’un monestir arruïnat, abandonat des dels temps de la Revolució Francesa. Al segle XIII era un hospici per pelegrins en camí per Santiago de Compostel·la. Solia albergar viatgers en el marc dels trenta passos que suposadament garantien la Pau de Déu per les persones i els béns.

Baixant cap a Dorres caminareu sobre un bonic empedrat. Aquest camí secular us podria menar fins a Roma per la Via Confluentana i a continuació, la Via Domitia o més urgentment tornar cap a Brangoly si hi heu descuidat la cartera amb diners, clau del cotxe i papers a l’ombra de Sant Fructuós. Si no és el cas, passareu  a la capella de la Mageta on un cartell us farà conèixer la llegenda lligada a la seva edificació.

Al poble de Dorres, l’església romànica, típica, magnífica, ben situada i entretinguda, és encara més notable quan hom sap que ha estat l’amagatall d’aviadors, de portadors de missatges i depòsit de papers falsos durant la segona guerra mundial. Un bell abeurador, un safareig amb aigua freda i calenta per rentadores amb mans delicades són a quatre passos. Al costat, ben en evidència, trobareu els cartells dels camins de la llibertat. El rector de Dorres, l’Abat Jean Ginoux, en contacte amb el sacerdot de Puigcerdà Joan Domènech, hi va tenir un paper de primera rellevància, com mèdics de l’establiment sanitari i termal que aleshores acollia molts malalts dos quilometres a baix.

Un petit bany dins de les aigües calentes i sulfuroses us faria una mar de bé. A Dorres és possible sigui quina sigui la temporada. Banys ibers, romans com de l’edat mitjana, els trobareu a la normativa vigent. Faria pena si passéssiu al costat sense aprofitar-ne. Gaudiu d’aquestes bones aigües. La part moderna dels banys ha estat instal·lada en una bella terrassa que ofereix un panorama superb sobre gran part de la Cerdanya, el Cambra d’Ase, el Puigmal, el Serrat del Cadi, el castell de Llívia.

Seguint sempre el mateix GRP Tour de Cerdanya, arribareu a Angostrina. Podreu demanar la clau de l’església romànica Sant Andreu a la casa de la vila. Aquesta església ben assentada sobre una roca enorme de granit del tarter de Targasona us revelarà els seus tresors multiseculars, gairebé mil·lenaris. Us trobareu «de cara a cares» amb un sorprenent deu Janus.

Passat Angostrina, al punt de referència 1384, prendreu el camí de Cereja, un antic llogaret de Llívia ple de cases noves. Sereu en territori avui espanyol. Ben aviat, perquè baixant els sants ajuden, arribareu a la Júlia romana encantadora encantada de us donar la benvinguda i compartir amb vosaltres joies i secrets