Sornià – Trevillach

Heu deixat la muntanya mitjana i la influència del mar mediterrani ja es fa sentir. Al vostre entorn, la vinya, els olius, i en el paisatge aquesta presència del granit, amb unes penyes enormes com en amuntegaments de mides diverses. Les terres cultivades o no en són una derivació a través d’un procés d’arenització i de transformació al llarg de les edats geològiques, una vareja d’arena i d’argiles, on pasturen els ramats, animals vinguts de lluny, de tant lluny que no en tenim memòria, però la prehistòria ens dona la resposta,  de l’orient mitjà.

Amb el neolític cabres i ovelles, vaques i toros van arribar aquí, menats per pastors. L’escena pot haver sorprès els antics caçadors – recol·lectors que no van trigar gaire per canviar de feina. Vestigis d’aquestes èpoques els trobareu en el vostre recorregut d’avui amb  menhirs i dòlmens, pedres dretes, arques o coves de moros. Castells de l’edat mitjana, esglésies visigòtiques, romàniques, fites fronteres  es destacaran en el paisatge o els descobrireu en un amagatall.

El vostre camí d’avui us farà passar a proximitat d’un poblet abandonat, Séquières. Les seves grafies han conegut moltes variacions. Posseeix un castell vell, un temps del rei d’Aragó, passat al regne de França, avui el veiem  en ben mal estat, conseqüència dels atacs de companyies de soldats mercenaris pagats o descuidats per reis o grans capitans que la campanya militar acabada, es pagaven robant, cremant i matant. Als segle XIV, la inseguretat va ser molt gran per la Fenolleda com pel Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i Cerdanya i la pesta negra de 1348 portarà per totes bandes misèria i desolació. Pobles i llogarets han desaparegut per la muntanya com per la plana. Posteriorment, als segles XV i XVI conflictes internacionals, entre ells esmentarem la guerra de cent anys entre el regne de França i el d’Anglaterra , les guerres civils a Castella on van intervenir el Prínceps Negre com Dugesclin, en Aragó on va intervenir Lluis XI amb tropes i diners, a França mateix amb les seves vuit guerres de religió, portaran per tot arreu un munt d’abusos, saquejos i exaccions. Dins del llibre Granitopolis trobareu tota una serie de pobles desapareguts. Sobre el mapa hi teniu marcades capelles i velles esglésies. Recorden una vida que aquí va florir un temps però que per poder mantenir-se ha tingut de trobar sort i millor protecció  per altres cantons i darrera altres murs.  Palme, Sant Just, Santa Felicitat, Santa Eulària, Sant Vicenç, per aquests termes, la bellesa dels paisatges com dels monuments s’ha quedat. Vosaltres que passeu, sapigueu l’aprofitar.

 
Us proposem de us acomiadar de Sornià pel carrer dels jardins i atènyer el  molí. Continuareu uns 500 metres sobre l’asfalt de la carretera de Prada i aleshores prendreu a mà dreta. Serà la senda que us menarà al lloc dit la Mole. Us trobareu sobre el GR 36 i arribareu, passat el Roc Doneille a Campoussy. Aquest poble petit  i la seva església avui restaurada us convidaran a passar aquí sempre una estona més. L’aigua filtrada i exfiltrada de les arenes granítiques saciarà la vostra set. Pensareu llavors a l’autor de Granitopolis que hidrogeòleg un dia, hidrogeòleg per sempre ha batut aquí tot el territori, buscant i rebuscant reserves desconegudes, amagades dins de les falles de les penyes, les roques i les arenes. Ha trobat l’aigua suficient per l’abastiment del poble i per vosaltres que passeu al nivell dels requisits moderns.

Si no sucumbiu per ara totalment als encants de Campoussy (Camporsin en occità) i penseu  tirar sempre endavant, per descobrir el que ens promet la línia continuareu un moment sobre la carretera de Prada retrobada però la deixareu ben aviat per prendre a mà esquerra el camí de Palmes. Els vostres passos us menaran a la capella Sant Just i al castell de l’altra banda del camí. Parcialment enderrocat, en ruïnes, millor val mirar aquest monument de lluny. Podria ser perillós hi entrar. Sant Just serà més acollidor.

Al lloc dit el Debat tindreu de triar. Triar per trobar el bon sentit d’un topònim, memòria de discussions sense fi per terres usurpades o per atribucions malament definides? Triar quin itinerari ara seguir, ja que tots els camins menen més aviat a Trevillach que a Roma i l’onomàstica aquí ens faria perdre tan el nord com el sud!

Podreu preferir el nostre mapa i el GPS. Passareu al coll de Guers. Si el priorat de Marcevol i el record de l’orde  dels canonges regulars del Sant Sepulcre us tempten, trobareu al coll mateix el camí que baixa cap al sud.  No descuidareu Santa Eulària avui despoblada un poc aïllada per la solana. Ja fa segles que els seus fidels regulars han deixat la zona.   Baixant passareu  sota el Roc del Moro, a costat d’una cova artificial, totalment recoberta de cera, obra de Wolfgang Laib, anomenada, la cambra de les certeses. La clau es pot demanar al Priorat.  Per arribar-hi passareu al poble mateix per Santa Maria de les escales restaurada fa poc.  Les dues, Santa Eulària com Santa Maria són esglésies romàniques de relleu. Allà trobareu com arribar a Tarerach, on s’ofereix a la vista dins del pati de la casa d’un pagès una creu d’Aragó desplaçada, arrancada d’una vinya llaurada. Serà fàcil aleshores arribar a Trevillach. Però podríeu passar una bona nit si decidíssiu de quedar un poc més en el domini del vells canonges de Jerusalem.

Si preferiu continuar seguint el nostre rastre al coll de Guers i diferir el descobriment de la zona que s’ofereix al sud als vostres ulls, sapigueu que caminareu exactament sobre la frontera de 1258. Passareu pel coll de Curet, el Roc Cisterne, el lloc dit les Moles on una antiga mola de molí avui desplaçada al mig del jardí d’una casa del poble de Trevillach feia de fita fronterera a la vora de la carretera. Ben aviat us trobareu en aquest poble de la Fenolleda i la podreu veure, testimoni d’altres temps.

Una altra opció, direm a debatre, seria de seguir el camí que tira cap a l’est del Debat fins al punt de referencia 725 sense passar pel Coll de Guers. A uns 50 metres a dreta del punt 725 trobareu el dolmen dit de la mort de l’Eguasser. Seria una referència per la mort tràgica en aquest lloc d’un nyerro, contrabandista, bandit, traficant d’eugues, de burros, de mules i de cavalls en aquesta zona de límits? Un poc més endavant trobareu ben plantat dins del bosc un bell menhir. Podreu tenir aleshores com objectiu arribar a Sequières, hi veure les « Demoiselles » del vell castell dels reis d’Aragó, saludar l’ibèric Sant Vicenç, els venerables erables de Montpeller o si els vostres peus comencen a pesar trobar la millor línia directe per arribar a Trevillach, passant per un camí d’una creu fronterera que els especialistes diuen d’Aragó. Va tornar a les nostres memòries quasi miraculosament per la zona del camí del Burricaïre una altra referència onomàstica possible de temps d’un comerç internacional transfronterer lícit com il·lícit entre Campossí, Tarerach i Trevillach. Al final d’aquesta etapa on s’ha tingut de triar entre tants camins i tantes denominacions meditareu una mica sobre noms a geometria variable com  Campo Ursino. Érem prop del lloc dit el Debat, un Debat que per uns quants mai s’ha acabat. Ara a jaure i demà endavant!