Si no vau visitar Sant Martí el dia abans és perquè avui teníeu una cita amb ell a la primera hora. L’església romànica de Sant Martí d’Envalls no requerirà cap tràmit amb el municipi. Només caldrà pedalar per remuntar la vall de l’Angostrina que segueix un antic camí de transhumància de les besties del poble i de molt lluny. Hi ha qui diu que cabres hi venen del Serrat de la Marina, prop de Barcelona. Per ell, els ramats de Llívia arriben al pla de Bones Hores. El poblet o el llogaret, les cases que envoltaven l’església han desaparegut víctimes d’un allau o de necessitats de reconstrucció o manteniment en altres llocs. Els monjos també van marxar quan van veure tots els seus bens confiscats en temps de revolució francesa i venuts a qui els podia pagar. El mobiliari religiós es va salvar per part a l’església de Sant Andreu com l’heu verificat.
Detalls a IGN Rando
el mapa i la cota
Descarrega l'arxiu GPX
Descarrega el Pdf
El recorregut en vídeo
Nota d'etapa
Pel nostre camí o guardant sempre el contacte amb l’asfalt, no vos perdreu la visita del centre de recerca d’energia solar «Thémis». Després passareu per Targasona i el seu famós caos, un tarter remenat per gegants o per l’Hèrcules que bé tenia una raó per passar per aquí a dos passos de Llívia. Quedeu-vos una mica allà. Descobrireu pedres i amuntegaments granítics notables. Solament després d’unes fotos, d’un poc d’aigua i alimentació per donar forces, remuntareu sobre el selló i endavant pedalant.
A Egat hi trobareu una antiga torre de defensa. Rue des Sorbiers, una mica al nord de la destacada torre, hi veureu un menhir plantat des de temps immemorials. Al costat de l’escola, l’església i el retaule mereixen visita i atenció. Continuant, aviat hauríeu de veure el famós forn solar d’Odelló. El lloc és destacable i completarà els vostres coneixements sobre l’energia solar desenvolupada a la Cerdanya tant en sectors civils com militars. Arribeu-hi si els turmells, els peus i les cames responen. Però la costa serà més llarga i el repte una mica més difícil a superar per arribar a Font Romeu que pel camí que amb mapa i gpx donem.
Si l’assistència elèctrica us manté en la il·lusió dels vostres vint anys serà fàcil pujar aquests últims quilòmetres. Us aturareu pel camí per un moment de contemplació. El Cambra d’Ase vos mostra els passos de Núria, el Serrat del Cadí amaga petjades de dinosaures i un túnel, el Puigmal la seva font del Segre i Aiguaneix. Seran uns bons moments per fer fotos i com sempre sense dir-lo descansar.
Als voltants de Font Romeu hi ha molt per descobrir, entre el retaule barroc seràfic de Sunyer, el centre de preparació olímpica, els llacs de muntanya i els puigs encara una mica coberts de neu per darrera la Calma. Tirareu per anar muntanya amunt en el massís del Carlit o prendreu més temps aquí a l’entorn de l’ermitatge. Els fulletons de l’oficina de turisme us suggeriran arribar a la Bollosa gairebé sense esforç gràcies a telecadires que poden endur bicicletes i cicloturistes. Hi ha un altre camí per valents. En parlarem perquè bé es podrà pedalar. Trobareu molts circuits de BTT. Però seguiu el nostre? Una mica cansats? Un bany a la piscina de preparació olímpica serà la millor manera de relaxar-se i encara que sigui en ple estiu, sobre el gel, podríeu patinar amb guants i casc de deguda i obligatòria protecció.
Hi ha nombroses opcions per l’allotjament entre hotels i càmpings en aquest poble edificat a prop de la font dels romeus per respondre a les necessitats del turisme modern. El golf, l’excursionisme, l’esquí han fet venir gent de Perpinyà, de Barcelona, de Montpeller, de Tolosa i de més lluny. A l’entorn del Grand Hôtel, les cases es van multiplicar. Un dia hi vingueren turistes amb uniform que no feien cara d’aquí. Hélène Legrais en diu alguna cosa en el seu llibre sobre la situació en els anys 42, 43, 44 del segle XX, «Les montagnes chantaient la Liberté / Les muntanyes cantaven la llibertat». Prop del menhir, un càmping s’ha organitzat. Els trens, els autobusos i els cotxes han ajudat a fomentar activitats de lleure per qui tenia recursos i temps. Durant segles, des de l’any 1000, (però probablement abans en temps de cultes pagans), la font a sabut atreure els romeus de Cerdanya com del camí de Sant Jaume i el bisbe d’Urgell o l’Abat de Sant Martí del Canigó cantaven i beneïen. De quan en quan el miracle es produïa. Això era abans que el Concordat només fes de l’home d’església de l’Urgell un convidat potencial deixant al Bisbe d’Elna i de Perpinyà la precedència d’unes manifestacions de fe i de fraternitat. El bisbe Monsenyor Carsalade du Pont, d’arrels gascones, va contribuir a recuperar-les, difícilment, ja que França va conèixer lleis de separació de l’església i de l’estat. En temps de tensions, es van prohibir les processions i l’expressió pública de la fe. Si no cau tota la pluja del cel, el 15 d’agost, dia de l’Assumpció hi ha una festa multitudinària amb missa a la pradera prop de l’estadi. El 8 de setembre, dia de la nativitat de la Verge Maria sempre s’espera un bell aplec: l’estàtua romànica baixa amb els ramats per passar l’hivern a Sant Martí d’Odelló, deixant les pastures de la Calma als esquiadors quan es cobreixen de la primera capa de neu. Tornarà la Verge Maria del segle XIII i de sempre el diumenge de la Trinitat al seu «camaril». Aquest petit espai preciós, portador de símbols de vida i de resurrecció, és un obra artística d’excepció de Josep Sunyer. Entreu, visiteu. La Moreneta, envoltada d’angelots tocant una música celesta, l’acompanyareu amb el retorn a l’herba fresca dels ramats banyuts, dels fills i de les filles del toro de la invenció? Bones visites a Font Romeu.
