You are currently viewing Etapa BTT 21 Tuchan – Fitou

Etapa BTT 21 Tuchan – Fitou

Aquesta penúltima etapa de BTT Tuchan – Fitou us portarà a Montolier de Perillós (o Montoliu de Perellós segons qui escriu) i la seva estació de radar meteorològic. A través diversos llocs destacables, coves de gegants, animals fabulosos de temps era temps, castells de senyors i sendes de nyerros oblidats,  arribareu a Fitou esperem a temps i amb bon temps. Una ruta alternativa passa pel Piló del coll de Ladàs i la creu dels tres senyors, punt de gran rellevància històrica per una fita fronterera, però de molt mal trobar, al mig d’uns calcaris punxuts i d’una garriga espinosa on nosaltres ens vam endinsar. Us direm més  endavant com descarregar mapa i gpx per arribar-hi, o al menys passar-hi molt a prop.

Llegeix més

Detalls a IGN Rando

el mapa i la cota

Descarrega l'arxiu GPX

Descarrega el Pdf

El recorregut en vídeo

Nota d'etapa

Sortireu de Tuchan per anar al castell d’Aguilar. Era un castell al límit dels dominis dels comtes de Besalú.  Heretat, ocupat, conquistat, venut finalment al més sant dels reis de França Lluís IX dit Sant Lluís ha estat revisitat i presenta  ara un exemple típic d’arquitectura filipina. Des de fa poc s’intenta recuperar-lo i consolidar per guardar-lo com testimoni dels segles passats.

Visita feta, direcció Nouvelle. Hi trobareu les ruïnes de l’antic castell medieval i la memòria dels seus senyors.  Un d’ells va ser un fidel servent de l’infant Ferran, fill de rei, pare de rei que es va perdre en  llunyanes expedicions. Va morir en un  territori avui grec sobre el qual la seva dona tenia alguns drets i que volia recuperar les armes a la mà. Eren temps dels reis de Mallorca i de la companyia catalana d’Orient  relatada per Ramon Muntaner, que va protegir per la tornada a Perpinyà el seu fill Jaume, futur rei.

Pel coll de l’Ire i després pel coll de Laval arribareu a Embres i Castelmaure. No sabem si hi trobareu rastre i memòria de la gent que van amuntegar, lligar amb sorra i cals  aquestes pedres calcaries per fer-ne un castell avui enderrocat. Hi passareu una estona per descobrir la font a Canelles, esglésies com la capella de Sant Félix i Notre Dame de l’Olive que a la façana, guarda el secret de cal·ligrafies àrabs. A Castelmaure com podria sorprendre? Si veieu algú, pregunteu qui eren els olivetans senyors del lloc, si eren monjos o i si conreaven oliveres per la senyora coronada pels àngels del cel.

Apreciareu la bellesa del carst. Evitareu caminar per allí dies amb fort calor l’estiu o amb fortes pluges anunciades en qualsevol temporada. Hi ha guals. Hem llegit que ha existit una senda que arribava a Perellós. Se l’emportaren les tempestes i els aiguats. 

Per la D27 pel coll de Feuilla s’arriba al poble del mateix nom. Va ser de festes frontereres multitudinàries en anys a cavall entre el segles XX i XXI. Pena que s’hagin perdut qui sap perquè. En trobareu algunes publicitats per la xarxa…

Continuareu tret si en volguéssiu aprendre més sobre la Torre d’Hortoux, el Pech de Marrans o el Pla del Castel, com sobre  algunes rutes de contraban de l’època dels Nyerros i de gabella oblidada sota el Pech de Catari i prop de a cova de l’Hidra que el mapa us indicarà. Atenció ! No entreu en el seu cau. S’hi pot caure. Perill! A bicicleta serà de molt mal anar-hi. A peu, per nosaltres va ser un plaer.

Abans de Treilles, deixareu la D27 girant a dreta per la D50. Arribareu a l’ermita de Sant Albà, salvada i restaurada pel Pare Juli Plancade, un vell home barbut vestit de roba vella d’ermità. El va ajudar l’associació dels amics de Saint Aubin, però també anys fent cada dia més el seu vell burro Cèsar. Avui el lloc amb un rètol s’anuncia privat. Està ocupat per una petita comunitat catòlica amb sotana o vel. Però qui vulgui entrar, meditar i pregar hauria de poder fer-ho, demanant  permís. Aprofitaria l’avinentesa per admirar  els tres arcs de ferradura d’estil visigòtic disposats “en trompe l’œil”, anys abans que Cimabue comencés a donar més perspectives a la pintura que va fer flors en la Florència del Quattrocento. Qui dirà que la perspectiva ha estat  inventada aquí per un anònim del segle IX o X?  A l’interior  s’ha recolzat  una fita  miliària de temps de romans. Se la va trobar prop de la Font del Duaner (amb una denominació com aquesta l’antiga frontera entre els regnes de França i d’Aragó no pot ser ser gaire lluny. La trobareu si us ve la gana, prop del cortal d’Embres). Ens han dit que el lloc havia estat una leproseria. Venut a la revolució va servir de corral per ovelles llanudes i xais grassets.  Afortunadament, l’Anyell místic ha  retrobat aquí el respecte i la fe  que li corresponen.

Quan sortireu d’aquest edifici mil·lenari,  mirareu la dolina al sud.  Avui és sense aigua, ben eixuta tret dels dies de fortes pluges. Trobareu fàcilment l’aqüeducte subterrani que dirigeix les aigües captades per una agulla cap el rierol dit del pla passant per sota el coll del Prat foradat. Va ser obra uns diuen dels romans, uns altres dels templers que van assecar un llac,  recuperant terrenys per fer-hi tota mena de conreus. Per allà passa un camí anomenat “camí de les capitelles”. Del selló mateix veureu algunes d’aquestes. Són barraques de pedres seques de pastors que allí solien passar temps entre farigola i lentisc.

Encara per la D50 arribareu a Fitou on després de quaranta quilòmetres per terra i asfalt, us encantarà sentir-vos  a la meta i com a casa a l’hostal per una dutxa i descansar. Hi ha molt per veure prop de Sant Julià i de Santa Basilissa. Hem descrit en altres línies algunes possibilitats. No us perdreu el castell  visitat pel Captal de Buch probablement durant una famosa cavalcada del Príncep Negre, en temps de guerra de cent anys. Qui el va deixar també malament va ser la gent del poble mateix al segle XIX, oblidats els drets dels Aragó d’una o dues R,  per recuperar-hi bigues, portes, finestres i pedres sense córrer lluny i aprofitar tot al quilòmetre 0. Eren pocs anys després de la revolució. Avui amb tota l’atenció dels nous propietaris, s’està recuperant. Hi podreu tastar vins, negres i blancs. Són reconeguts amb l’apel·lació Fitou i  unes altres transfrontereres compartides amb bona gent del Rosselló, particularment la de Ribesaltes. Si us ve de gust comprar  ampolles, opteu com ja dit per l’expedició a domicili. A bicicleta són de mal traginar. Les apreciareu doblement. Dormiu bé per recuperar. Demà pedalareu valents. La mar, d’aquí, ja es veu, i a la platja diuen que per un bon bany els hi falta gent

Etape précédente
Etapa precedent
Triar l'etapa
Etape suivante
Etapa següent

Deixa un comentari