Una història de lluita i de preservació dels drets
Recorrem la convulsa història del bosc de Conòsols, marcada per les lluites dels habitants per preservar els seus drets davant els successius senyors, i sobretot de la pressió jurídica i les retallades intentades per l’ultim comprador. Submergeix-te en una apassionant història èpica on es va posar a prova el coratge i la resistència d’una comunitat
Abans de 1894, el bosc pertanyia a la família **La Rochefoucauld**, que havia heretat la propietat de Guillaume Castanier d’Auriac i la seva filla la marquesa de Poulpry. – Aquests últims havien succeït ells mateixos a la família de **Montesquieu**, que fou senyora del lloc al segle XVII i que havia confirmat els drets d’ús dels habitants l’any 1669. – Anteriorment, el bosc formava part del * *Vescomtat de Fenouillèdes**, que estava sota la sobirania dels reis d’Aragó i després dels reis de França.
La família Niort i la causa càtara (segle XIII)
Al segle XIII, el bosc de Conòsols era propietat de la família de Niort, vescomtes de Saut i mestres del Roquefortès. Eren o no partidaris del catarisme, un moviment religiós considerat herètic per l’Església catòlica però donaven suport als càtars. Aquesta ajuda repetida a la causa va cridar l’atenció de la croada albigesa, que els va desposseir de les seves propietats. I poc va faltar que els cremessin!
La família Montesquieu i el reconeixement dels drets d'ús (segle XVII)
Al segle XVII, la família Montesquieu esdevingué senyora de Conòsols. Els seus representants conscient dels drets d’ús i de tradició dels habitants, van confirmar llur legitimitat mitjançant un acte de reconeixement l’any 1669. Això va permetre als habitants de continuar gaudint dels recursos del bosc, conservant així un equilibri entre els interessos senyorials i els de la comunitat local.
La família Castanier d'Auriac i el desenvolupament industrial (segle XIX)
Per matrimoni, la família Castanier d’Auriac va heretar els béns dels Montesquieu. Aquesta família es dedicava a la indústria tèxtil i posseïa diverses fàbriques de roba, entre elles la famosa fàbrica de Villeneuvette en el departament francès de l’Erau (Hérault). Les seves activitats comercials van contribuir al desenvolupament econòmic de la regió.
La família de Poulpry i la influència bretona (segle XIX)
Per herència, la família Poulpry va succeir als Castaniers d’Auriac. Va ser una de les famílies més riques i influents de Bretanya, entre altres posseïdora d’una mansió privada a París, l’Hôtel de Poulpry. La seva arribada a Conòsols va portar una nova vida a la regió, tant econòmicament com socialment.
Les desgràcies de la marquesa
Després de la revolució, la Marquesa de Poulpry que s’havia convertit en la propietària de la major part de les terres del poble, va tenir algunes preocupacions. Es va escapar de França. Va figurar a la llista dels emigrants que van fugir la Revolució per no perdre el cap, abans de tornar al país, quan la situació es va calmar. Per tant, la seva propietat va ser segrestada, confiscada i venuda per part en parts. El 20 d’octubre de 1800, la marquesa, després d’haver obtingut finalment la seva retirada de la llista dels emigrants, va recuperar la possessió dels seus béns encara no venuts i, en particular, els de Conòsols. A la seva mort, el 17 de gener de 1814, el baró Jean de la Rochefoucauld va heretar, en la seva qualitat de legatari universal, tots els seus béns: centenars d’hectàrees de boscos, edificis, serradores, molins. Era un patrimoni enorme! Només a la comuna de Conòsols, el bosc dels arrendadors tenien una superfície de 675 hectàrees, el de Lapazeuil (1.590 hectàrees). Cal afegir-hi la serradora de Fournas, el de Moulinasse, la masia de Becaud (13 hectàrees), un molí i encara un habitatge, una casa al cor mateix del poble…
Però La Rochefoucauld rarament venia a Conòsols i deixava els pagesos de la comuna gaudir dels seus drets ancestrals.
La família La Rochefoucauld i la venda de propietats (segle XIX)
El 1894, el darrer descendent de la família de La Rochefoucauld, un cosi llunyà, un cert de Jean de Grimaudet que pensava tenia res a veure amb la regió i el poble va decidir vendre tota la seva propietat de Conòsols a un especulador anomenat Jodot, marcant així el final de la presència de la família de la Rochefoucault a la regió.
La revolta dels habitants i la lluita pels drets (finals del segle XIX)
Sieur Jodot era un ric industrial parisenc. Va contestar la legalitat dels drets d’ús que els habitants del bosc de Counozouls s’atorgaven. Va reduir les zones de pastura i les possibilitats per la gent del poble de recollir llenya i tallar arbres per us personal, despertant la indignació dels habitants. Es van elaborar informes contra els pastors comunals, que van ser condemnats a multes pel tribunal penal de Limós . Davant d’aquesta situació viscuda com una injustícia, els habitants es van revoltar i van declarar Conòsols comuna lliure. Van fer fora els experts enviats per Jodot i van prohibir l’accés al poble als estrangers.
Resolució de conflictes i preservació dels drets (segle XX)
1. L’any 1904, Jodot va cedir la seva propietat a Ernest Ader et compagnie, que va acceptar negociar amb els habitants. El 23 de maig de 1904, els habitants de Conòsols van crear una societat civil, el Sindicat de Conòsols, que va comprar oficialment la propietat de Jodot i es va convertir en propietari del bosc. Aquesta resolució pacífica va posar fi al conflicte i va portar calma al poble.
Així, el bosc de Conòsols porta les cicatrius d’una història convulsa, on les famílies senyorials es van succeir, i on els habitants van lluitar amb determinació per preservar els seus drets i el seu patrimoni comú. Avui, aquest bosc és testimoni de la resiliència d’una comunitat i de la importància de preservar els vincles entre l’home i la natura.
Avís
Aquest article és una crònica de les lluites de la població de Counozouls. És fruit de la meva modesta recerca i no em vull erigir com a historiador ja que no ho sóc.
D’altra banda, és Michel Grosselle, ex-alcalde de Conòsols que va inspirar el meu article. Em va enviar documents que detallen aquests fets. Formen part de la seva immensa documentació i valuosa investigació, i són consultables.
