El lloc històric
El castell de Lleucata es va construir progressivament a partir del segle XI en una península entre el mar i l’estany, prop del que esdevindria després de 1258 la frontera entre el regne de França i de de la monarquia catalano-aragonesa 1.
Va ser escenari de nombrosos enfrontaments militars, en particular el setge de 1589, on Françoise de Cezelli va defensar la fortalesa contra mercenaris espanyols (molt dels quals parlaven alemany), després que el seu marit, el governador, fos capturat prop de Narbona i assassinat pels homes de la Lliga Catòlica després d’un xantatge odiós.
El castell va perdre el seu interès estratègic després de la signatura del Tractat dels Pirineus el 1659, que va fixar la frontera entre França i Espanya més al sud. Va ser destruït per ordre de Lluís XIV el 1665.
Avui només queden restes del castell, que ofereixen una bonica vista de l’estany i del Mediterrani.
L'heroïna
Françoise de Cezelli era la filla del president de la cambra de comptes de Montpeller, Jean de Cezelli, i la neboda del governador de Lleucata.
- Va néixer a Montpeller l’any 1558.
- El 4 d’abril de 1577 es va casar amb Jean de Boursiez senyor de Pantnaut de Barri, a Ouveillan, i li va portar la governança de Lleucata com a regal de noces.
- Va morir a Montpeller l’any 1615, als 56 anys
El drama
El 1589, l’època en què es van produir els enfrontaments entre els ultras catòlics i el rei Enric IV. La Lliga, recolzada pels espanyols, intenta apoderar-se de la fortalesa de Leucate, una autèntica muralla que protegeix la frontera sud del regne de França. És en aquest context que Jean de Boursiez de Barri, governador de Lleucata, es precipita al comandant de la província de Llenguadoc per avisar-lo.
Conscient del perill que l’espera, Jean de Boursiez de Barri demana a la seva valenta dona, Françoise de Cezelli, que es tanqui a la fortalesa i la defensi a qualsevol preu. La flama que crema al cor de Françoise revifa el coratge dels soldats que es preparen per enfrontar-se a l’enemic. Tanmateix, el destí es va enfosquir quan Jean de Boursiez de Barri va caure en mans dels de la lliga comandats pel duc de Joyeuse.
Plens de fúria per la resistència ferotge de Lleucata, els atacants van oferir a Françoise un acord: l’alliberament del seu marit a canvi de la rendició. Però Françoise, impulsada per una fidelitat inquebrantable al seu deure, rebutja amb contundència aquesta odiosa proposta. “La ciutat és del rei i el meu honor és de Déu. Els he de guardar fins a l’últim alè…”. Els de la Lliga, en la seva ràbia, van executar el seu marit, Jean Boursier l’agost de 1589, i De Joyeuse va fer dipositar el seu cos prop del fort Lleucata. Però, després de tres setmanes, cansats de la lluita, els assaltants aixequen el setge.
Resistència i reconeixement reial.
A partir d’aleshores, Françoise de Cézelly va manar la plaça en nom d’Enric, el seu fill menor, fins que va tenir l’edat suficient per substituir-la el 1610.
Com a mostra del seu agraïment, Enric IV va concedir a Françoise de Cézelly una pensió de 1.000 lliures. Fins i tot hauria dit “que, al cap i a la fi, era part de la glòria de França que se sàpiga que les dames d’allà valien capitans”.
Una dona al capdavant d’una fortalesa militar, una situació sense precedents.
Reconeixement popular
Amb el temps, la població de Lleucata dedica un profund respecte i una admiració il·limitada a Françoise, encara que no es pugui honrar el seu veritable valor. Va ser només cap a finals del segle XIX, quan el comerç del vi va portar una mica de prosperitat a la regió, que la ciutat va organitzar una subscripció per honrar la seva heroïna aixecant una estàtua monumental. L’estàtua va ser executada el 1899 per l’escultor de Tolosa de Llenguadoc Paul Ducuing
Aquesta imponent escultura, de 3 metres d’alçada (6 metres amb la seva base), representa Françoise de Cezelli amb armadura, brandant orgullosa una bandera esquinçada amb la mà dreta, mentre que amb la mà esquerra té fermament les claus de la ciutat, símbol de la ciutat, de la seva salvaguarda aconseguida pel seu sacrifici. A la base aquesta inscripció : “És el moment desesperat en què per fer-ho bé, has de perdre la vida. “.
La solemne inauguració d’aquest monument va tenir lloc l’any 1899 i va despertar un orgull indescriptible entre els habitants de Lleucata.
Les claus romanen a Leucate
Notes i referències
1 La monarquia catalanoaragonesa és, des de la unió del regne d’Aragó amb el comtat de Barcelona i altres comtats catalans l’any 1137, una “monarquia composta”, a la qual s’han afegit per conquesta o herència diversos territoris de diverses categories (València, Mallorca, Nàpols, Sardenya, etc.).
Joan Peytaví Deixona
