Sortida des de Font Romeu: Ràpidament, després del Casino, trobareu un camí de terra que us portarà a l’Ermita, antic centre de pelegrinatge i de banys miraculosos. La capella és rica d’un excepcional retaule seràfic barroc de Josep Sunyer. Els aficionats seran al cel! L’antiga estàtua romànica de la Mare de Déu hi roman durant la bona temporada. Passa l’hivern a l’església Sant Martí d’Odelló. Només torna a l’Ermita amb el retorn dels pastors i dels ramats al sector de la Calma tradicionalment el diumenge de la Santíssima Trinitat i només baixa quan els animals tornen a l’estable el 8 de setembre. La proximitat immediata del centre de preparació olímpica, la pista de gel i la piscina permetrà que aquells que no tinguin prou exercici físic amb els pedals en puguin aprofitar.
Detalls a IGN Rando
el mapa i la cota
Descarrega l'arxiu GPX
Descarrega el Pdf
El recorregut en vídeo
Nota d'etapa
Després el Calvari i el seu camí de creu, seguireu per la D618 fins a Superbolquera. Vam informar a l’etapa N°7 Els Angles – Montlluís, la possibilitat d’arribar a La Bollosa. Tindreu una altra oportunitat d’anar-hi per altres camins aprofitant les instal·lacions de la direcció de pistes de Font-Romeu per una passejada més relaxada, d’anada i de tornada asseguts, gaudint del panorama. (Pels més esportistes, hi ha una pista BTT i MB assenyalada que baixa sota les instal·lacions del telecadira de la Calma Nord. S’ajunta amb el Pla de Bones Hores i les sendes que hi menen o que en baixen seguint la vall de la Tet i les seves grosses canonades negres. Aneu amb compte si feu aquesta ruta. Només hem fet aquest sector amb esquís als peus, esquis de muntanya i esquis de fons, pujant i baixant. Semblaria que amb bicicleta alguns ben entrenats hi poden pujar també i baixar per retrobar la D118 o camins de terra que l’envolten per arribar a la Llagona. Informeu-vos d’aquesta possibilitat a l’oficina de turisme i no sobreestimeu les vostres capacitats llegint el mapa.)
Amb el nostre GPX i la D618 aviat arribareu a la rotonda de Montlluís.
Deixareu la fortalesa enrere si no la voleu visitar novament. Continuareu fins a La Llaguna per la carretera o pel camí que hem escollit. Possibles bolets: bufes del dimoni gegants o pets de bous… La llacuna que va donar nom al poble ha desaparegut perquè la carretera es pugui eixamplar i deixar passar més còmodament cotxes i autobusos fins a les pistes d’esquí del Capcir. Si fixeu amb atenció cases velles i parets trobareu elements de fortificacions medievals en ruïnes. L’església actual es va construir sobre el lloc de l’antic castell. Al costat hi ha una torre de guaita o de talaia. Ha patit els estralls del temps, però els monjos de Cuixà la van edificar allà per recordar que l’amenaça podria venir d’un Donasà que s’havia desvinculat de fet del regne d’Aragó i també d’Espanya i d’on podien venir suposats hugonots amb males intencions en temps de guerres de religions. Aviat veureu un aeròdrom de muntanya amb possibilitats de vol de vela davant d’una petita estació d’esquí. Allà, els germans Fourcade, gran campions de biatló van donar els seus primers passos a la neu.
L’arribada al coll de la Quillana es farà pel camí de Vauban, arribat aquí després del Tractat dels Pirineus per construir Montlluís i posar les fites militars d’una nova frontera. El recorregut es podrà fer també per la carretera seguint la vostra inspiració. El poble de la Quillana ha desaparegut, com alguns altres de Capcir, arrossegat per la pesta i la inseguretat, com per un comte d’Armanyac oblidat que buscava arreplegar bestiar a Vallsera el 1312 i no com nosaltres múrgoles de primavera.
Passada la Quillana, direcció els Angles pel mateix camí de Vauban. Trobar-se amb daines, senglars o cérvols sempre serà possible en el sector. De vegades hi ha accidents amb cotxes. No insistirem explicant com un dia ens van convidar a menjar una salvatgina d’aquestes donada a una associació per la gendarmeria. Aneu sempre prudents, vigileu. Tindreu una bonica vista sobre llac de Matamala que seguireu des del nord. L’afició de les velles pedres retrobarà l’església antiga enderrocada dels Angles si no l’ha vista ja. Hem donat en una altra etapa la posició.
Aviat arribareu a Formiguera. L’església val la pena visitar-la. Rodejareu l’illa de cases que hi ha al costat. El vostres ulls experts reconeixeran l’antic castell que podia donar seguretat. Aquest poble es va veure molt afectat per la pesta de 1348. Va perdre el 90% de la seva població en pocs anys.
Arribareu al Pont d’Esposolla. A continuació trobareu el camí que us portarà a la cova de Fontrabiosa, descoberta el segle passat, explorada progressivament per l’associació espeleològica del Rosselló. Ara està oberta al públic. Descobrireu magnífiques sales i galeries amb rierol subterrani, estalactites i estalagmites! Però us caldrà llana o anorac. Allà fa fred, uns 7 graus, i el contrast serà gran l’estiu. En aquesta antiga frontera d’Aragó ningú s’estranyarà trobar-hi aragonita.
Passareu l’església de Fontrabiosa, pel Pont de Galba, el “Pont de les molines”, la “Font de la Polideta” abans de saludar l’extraordinària estàtua menhir de Caramat. Rose Cathala, el seu marit i el seu fill la van voler veure redreçada al camp mateix després del seu “invent”. Va ser una autèntica resurrecció, fruit d’una trobada feliç amb la punta delicada d’una arada.
Ara serà el moment de trobar un bon allotjament. Com als Angles o a Formiguera, en aquest poble de Puigbalador, sota les ruïnes del castell, clau i pany del Capcir desitjat per un rei d’Aragó, s’hauria de trobar fàcilment un llit. No falten ofertes: bungalous, caravanes, hotels, habitacions… Però, com sempre, recordeu reservar per no haver de buscar desesperadament. Després de la instal·lació, per completar el dia, podeu buscar llocs per explorar. No falten! Coll d’Ares (escrit diversament), pedres gravades, fites amb creu d’Aragó i flor de lis, coll de la Marrana, presa, castell, bolets, truites. Aquí si que podríeu passar dies divertits. Però l’itinerari nostre us dirà demà que continuarem després d’haver proveït d’energia verda les bateries i trobat un bon descans i un bon sopar en bona companyia.
