Llívia – Llac de les Bolloses

Llívia devia ser pels ceretans, poble que va donar el seu nom a la Cerdanya, a Sant Llorenç de Cerdans, a Ceret un important lloc d’intercanvis i de comunicacions. Aquesta ciutat té un passat ric d’història i de llegendes. Hèracles hauria passat per aquí. Efectivament per menar els bous de Gerió res de més normal que seguir les velles carrerades. La vall de l’Ebre i la del Segre asseguren un abastiment en herba i aigua regular. Una pausa a Llívia i,  ben de seguit, el camí del pla de Bones Hores fa el pas per trobar pastures compartides amb el bestiar arribat aquí per la vall de l’Auda o de la Tet. Des d’aquí era fàcil per aquests braus trobar el camí que Annie de Pous ens va assenyalar i del qual tornarem a parlar més endavant. Els romans, nous mestres i senyors del territori degueren donar al lloc un altre nom: IULIA LIBICA, Júlia Líbica amb una escriptura més actualitzada. Un temple d’aquesta època, un fòrum s’estan cada any descobrint una mica més. Els successors dels romans només van retenir del nom original massa llarg per qui no té massa memòria o vol anar de pressa que Líbica. L’onomàstica, aquesta ciència dels noms de llocs que diu tantes veritats embolicades de tant en tant amb tantes mentides o errades hi reconeix Llívia.

El temps ha volgut que el nom de IULIA o Júlia s’esborri, se’n hagi anat per altres camins de la memòria, buscant rastres de pastors i de ramats als límits dels seus dominis, ells també oblidats, de la Cerdanya, del Capcir, del Donasà, del Conflent, de Fenolleda, del Perapertusès, a les fites frontereres del Rosselló de la família d’Empúries, ella també oblidada, emportada per la història. Les bèsties  braves, banyudes i musculoses de Gerió, si van passar per Llivià, hi van pasturar, menades per l’home fort, el mig déu amb el gros bastó. Seguirem la Júlia en les seves escapades fins al mar, per tots els camins de llibertat, camí  d’Hèracles, de Pirena, camí de totes les flors de garriga i de muntanya, camí que ha sigut, que és el seu.

Tots els vells camins de Cerdanya convergeixen a Llívia. Les tropes de Wamba van passar per aquí per aixafar un duc Flavius Paulus,  que volia sostreure amb un títol de rei  aquesta regió que anava de l’Ebre fins al Roine de l’autoritat visigoda. Ciutat central, radiant, antiga capital de Cerdanya, seu un temps d’un poder musulmà fràgil, separatista, contestador i contestat, que volia establir-se entre Tortosa i Narbona com l’havia fa pocs anys abans el duc Flavi amb la seva corona de rei estrenada a Girona i que es va convertir en corona d’espines de peix a Toledo. El seu estatut després del tractat dels Pirineus el 1659 i del Tractat de Llívia el 1660 l’han marginalitzada. Els plaers de l’esquí com dels excursionistes, l’afició per la muntanya, la lliure circulació dins de l’espai europeu li han restituït en el marc cerdà una centralitat entre la Molina, Font Romeu i Portè.

Els vestigis romans que cada any es van excavant els trobareu per part entorn de l’església fortificada. Aquesta església us podrà acollir per una visita, una missa o un altre ofici però també per un festival de música. La vila ha tingut una farmàcia de renom, ja que les plantes medicinals no faltaven en els seus dominis esglaonats entre la Cometa d’Espanya, a proximitat de les cimeres i la bella vista sobre el mar al mig de les garrigues mediterrànies de la Torre de Talteüll dels comtes de Cerdanya oblidats. Trobareu totes les gerres i pots de l’antiga farmàcia al museu. Hi encontrareu la història de la vila. El seu director sabrà donar vida a cada objecte presentat si li demaneu més informació. El record tràgic de Lampègia, filla del rei d’Aquitània veïna amb Munusa governador berber i musulmà de la regió amb tendències separatistes semblen sempre presents en aquest lloc. Romàntics i historiadors es van apoderar d’aquesta vella història. Lampègia va acabar al harem de Damasc. La tradició vol que jagui al costat del seu marit, vençut pels omeies, decapitat, a Planés, de l’altra banda del Coll de la Perxa, sota el paviment de la Mesquita, una església amb un plànol i formes un poc misteriosos, excepte per Léon Langlet que en el seu llibre, «L’església esotèrica de Planés», pretén en revelar els secrets.

Visitareu les ruïnes del castell al cim de la colina. La pujada us costarà poc. Totes les torres i els murs que protegien la vella vila han estat abatuts durant l’ocupació de la Cerdanya i del Rosselló per les tropes franceses de Lluís XI. Queden algunes parts que no van enderrocar. No us penedireu de ser al damunt de tota la ciutat. A més dels murs quadrangulars que recordareu quan us trobareu sobre els murs arrasats de la fortalesa primitiva de Salses, tindreu una vista sobre les muntanyes que envolten  l’altiplà cerdà. Potser aquesta vista encantadora us donarà les ganes de fer el tomb de tot el territori de la Vila, passant d’una fita a l’altra. Passant pel Mas Sant Josep a Gorguja, per Estavar, Ur o Er, descobrir la Font del ferro o la Font del sofre que delimiten el seu territori ara enclavat.

Qui sap si amb un poc de temps al davant vostre us vindrà gana i coratge per arribar al Museu de Cerdanya de Cal Mateu, a Santa Leocàdia on exposicions, col·leccions i comentaris en un marc  històric d’un mas antic i de la vella vegueria francesa us en ensenyaran una mica més sobre història, llegendes, tradicions d’aquest territori avui migpartit entre França i Espanya en els anys 1659 i 1660.

L’estatut de Llívia és particular. Part dels seus drets reconeguts van fins al llac de les Bolloses. Els seus ramats hi tenen dret d’herbatge o de pastura. Un bosc porta el nom de Llivià als límits dels territoris de Bolquera i d’Angostrina i l’Hotel de Bones Hores on podríeu dormir ben aviat depèn de la Vila de Llívia encara que sigui en territori francès.

Us proposem d’arribar després de 15 km de caminada a la presa de les Bolloses, al peu del Carlit, seguint la carrerada vella dels ramats d’aquesta vila. Sobre el mapa, és el GRP Tour del Carlit. Passareu per Angostrina, seguireu pujant el riu que porta el mateix nom. El camí és ampla, transitable per alguns vehicles. Travessareu part del tarter de Targasona i deixareu a dreta la central solar experimental Thémis. Fareu una pausa a la capella Sant Martí d’Envalls, antigament propietat de Llívia i refugi per qui passava amb mules carregades per arribar per la portella d’Orlu o altres passos lliurar tota una mercaderia en tota discreció i pels pastors que segurament a la bona temporada hi podien sentir missa el diumenge, enviar un missatge, o veure familiars. Continuant el vostre esforç, passareu sobre una passarel·la prop de la barraca de Prat Carrera. Més lluny tindreu el pont dels Empedrats i a poc a poc arribareu al Pla de Bones Hores.

Tindreu en aquest nivell la possibilitat de visitar petits llacs i estanys assenyalats si les vostres forces i el temps ho permeten.

Per sobre com per sota de la presa, tindreu vàries opcions d’allotjament. Però sigueu prudents: reserveu la vostra cambra a l’hotel o al refugi. Us trobareu en un ambient d’alta muntanya, les muntanyes més altes del Pirineu oriental, encara que per Llívia sigui una muntanya per vaques.

Hi ha molts turistes que venen aquí, estiu com hivern. El plaer de caminar a peu, la bicicleta de muntanya, un telecadira i una naveta respectuosa del medi ambient han permès resoldre molèsties lligades a la circulació de vehicles com al seu aparcament en zona sensible. Un dia nosaltres hi vam arribar amb els nostres esquís, però un vent molt fort i ben fred es va aixecar que ens va fer de pressa tornar al cotxe aparcat al Pla dels Avellans. Prudència i vigilància per a tots. Les condicions meteorològiques hi són capritxoses.