De l’Hospitalet a Portè

passant pel Coll de Pimorent

Sou a la primera etapa del camí que us farà recórrer espais situats sobre o a proximitat de la vella frontera dels regnes d’Aragó i de França negociats al Priorat de Corbell, prop de París entre representants del Rei d’Aragó, avui conegut com Jaume Ier el Conqueridor i del Rei de França, Lluís IX, més conegut com a Sant Lluís.

Seguint el GR 107, l’inici del vostre recorregut passarà primer per un coll d’alta muntanya a 1915 m, molt conegut de l’afició del Tour de France, el port de Pimorent.

Caminareu ben equipats, autònoms, prudents, ben assabentats dels riscs meteorològics. Sigueu localitzables amb la tecnologia (dels telèfons mòbils) d’avui com amb el xiulet de sempre.

La frontera es va mantenir, gairebé sense modificacions del 1258, quan es va firmar el tractat de Corbell, fins a l’any 1659, data del Tractat dels Pirineus. Ha estat establerta per un equilibri de forces i les projeccions d’imaginaris, motors i resultants de la croada decretada, iniciada i llançada pel papa Innocent Ill amb l’aprovació del rei de França i la participació de la noblesa del nord. La croada va ser finalment guanyada contra els Albigesos, Càtars o bons cristians i contra tots aquells que els hi havien donat directament o indirectament suport.

El tractat ha estat negociat per membres eminents del clergat catòlic representants dels dos monarques, però també representants i garants de la vigilància, interessos i preocupacions de l’Església catòlica i del papa d’aquells temps que volia sobretot que desapareguessin tots els heretges, i, en primer lloc, els Albigesos i que es continués la lluita contra els musulmans, a l’Orient com per les terres d’Occident, l’Espanya i el Portugal d’avui, aleshores l’Andalús musulmà. La qüestió de la croada era permanent. Jaume ler veurà la seva croada en Terra Santa fracassar, despistada i aturada per una tempesta que farà arribar a Aigües mortes, port de Lluís IX de França, el que quedava dels seus vaixells que havien salpat del port de Barcelona. El vent i el cel li van ser contraris en aquesta ocasió, l’any 1269. Lluís lX morirà a Cartago el 1270.

Abans de desaparèixer els càtars havien gaudit de la protecció de senyors i cavallers dits faïdits que no respectaven els manaments de la Santa Seu que era de denunciar-los i lliurar-los tots als croats. El rei d’Aragó, el comte de Foix i el comte de Tolosa, oficialment i públicament oposats a l’heretgia, a un moment es van coalitzar per plantar cara a un altre perill. Volien aturar creuats vinguts del nord l’any 1209, que s’havien apoderat de Besiers i Carcassona, per dret de conquesta atorgat pel papa i que veien ara com invasors i no com autèntics defensors de l’Evangeli. Van ser derrotats els tres a la batalla de Muret l’any 1213. El rei d’Aragó, dit el Catòlic, que havia participat en la batalla de Navas de Tolosa l’any 1212 al costat de l’arquebisbe de Narbona i dels altres reis cristians ibèrics per aturar la invasió musulmana dels Almohades hi va perdre la vida. El comte de Tolosa, Ramon VI va perdre tots els seus dominis. El futur Jaume ler, Jacme com ell mateix s’anomenava (en l’Occità de la seva mare), va ser mantingut presoner per Simó de Montfort. Encara molt petit, tenia uns cinc anys, el van alliberar per decisió papal. Seran els templers que faran la seva educació al castell de Monzó. Havia perdut pare i mare.