lla de Tet – Bellestar 

El recorregut establert us farà passar per les terres on plana la memòria de la Sibil·la, terres encantades o embruixades, direm encantadores  que (temps era temps) eren terres dels Fenollet. L’erosió, sigui  de les aigües com del vent, fa la seva obra contínuament. Una pedra petita o una altra ben  grossa, un pi encara arrelat, un ullastre  a la cimera fan una mica d’ombra a les xemeneies de les fades i les protegeixen encara  fins a demà o per anys. Si Perpinyà i Santa Maria no es van fer en un dia, són milions d’anys que es van necessitar per remodelar cada dia aquest paisatge mudant perpètuament de colors i els matisos que ara admireu a l’entorn vostre. Els apassionats de geologia trobaran com amb un clic en saber més sobre aquesta meravella. Serà un miracle de la naturalesa com de l’hipertext. Hi ha qui llegirà també Henric Salvayre.

Passareu per el priorat de Sant Climent de Reglella. Queda poc dels seus murs, dels merlets, de la capella tots malauradament malament enderrocats. Aquest lloc, a les marxes de l’imperi carolingi va servir probablement de refugi per religiosos d’una petita comunitat que fugia una península ibèrica musulmana on es sentia amenaçada.  El de 1939 no va ser el primer dels èxodes. El 1121 aquest priorat depenia de Sant Andreu de Sureda. Les seves fortificacions encara que reforçades no van ser suficients perquè travessessin sense danys temps enterbolits per guerres, anatemes, saquejos, robatoris,  epidèmies. I no va ser la Revolució Francesa, amb la venta dels béns de l’església esdevinguts, per confiscació, expropiació i altres misteris de les escriptures, bens nacionals, que se les va consolidar!

Però tornem al nostre rastre GPS o al mapa. Travessareu al punt 166 un camí de terra. Trobareu immediatament  de l’altra banda a pocs metres endavant la senda, direcció Nord-Oest. Puja una mica. Us farà arribar al punt de referència 235. Trobareu aleshores un bon camí en balcó.  Tindreu una bella vista sobre conjunts de roques granítiques sempre impressionants, i de l’altra banda de la vall de la Ribereta es destacarà pels vostres ulls assabentats la tomba monumental de la Sibil·la, la de la cantadora d’òperes Zelia Vidal i de son pare republicà que va passar dos anys a la colònia penal de Cayenne a la Guaiana en una època on més valia per la gent cridar entusiastes «Vive l’Empereur!» (o «Visca Napoleó III  !» per qui en sabia poc de francès).

Caminareu uns 500 metres sobre aquest bell i ample camí, prendreu a l’inici del revolt la senda que baixa fins a la Ribereta, una riera de la qual es cal malfiar els dies de pluja i de tempesta. Hi ha un altre camí un poc més llarg però més segur que trobareu llegint el mapa si el necessiteu. Semblaria que abaix la Ribereta ofereix una zona de banys quan ve l’estiu. Haureu de creuar el rierol  a un gual de dos o tres metres i passar per la riba dreta on la senda continua fins a la carretera asfaltada D 21. Aneu amb compte per no caure a l’aigua com va passar a l’un de nosaltres dels més experts que donava consells i ajuda als altres i que va acabar xop!

Girareu a l’esquerra i caminareu sobre el quitrà  uns 200 metres. Trobareu la senda a dreta que seguireu cap a l’Oest. Passareu prop del Mas Torner i al lloc dit Picanya. Aquest bon camí us menarà fins al Piló d’en Gil, una fita fronterera dels regnes de França i d’Espanya de temps remots que possiblement amaga amb les seves morterades de 1658 una creu d’Aragó. Travessareu una zona on l’energia fotovoltaica es va imposar, almenys a la vista.

Prop del Roc Naut teniu una cisterna senyalada. L’atenyereu amb aquest camí molt correcte i transitable. A l’Est us esperen dues fites frontereres senyalades per dues estrelles sobre el mapa . El vostre recorregut prendrà la forma d’una U capgirada i us trobareu al davant de la fita compartida per Illa de Tet i Bellestar de la Frontera. A més del piló ben edificat amb un morter de cals de qualitat trobareu gravada i ben visible una creu d’Aragó ( hi ha una còpia al museu de Bellestar). De la creu, mirant cap a l’Oest veureu distintament l’altre piló fronterer. 

Per la senda fronterera entre els dos pobles que passa pels punts 331 i 234 arribaríeu per un altre gual sobre la Ribereta i al punt 243 per sortir a la carretera asfaltada D 21. Però per ara semblaria que aquest camí es va perdre recentment. Us aconsellem de caminar girant a esquerra i passar el lloc dit Fount de la Selvio direcció Nord Est fins al punt de referència 300 i aleshores continuar cap al Nord. Girant cap a l’esquerra passareu el camí asfaltat  per arribar al punt de referència 362. Tirant sempre endavant passareu al costat d’una creu i ben aviat al poble mateix. Faltarà poc per arribar al castell i al vostre hostal o alberg.   Heu vist prop del camí o una mica més lluny vells cortals avui arruïnats, com alguns altres que sempre viuen amb cabres i moltons. Són els testimonis d’activitats econòmiques que en el passat han tingut una importància de relleu: la ramaderia, la llana, el tissatge, els teixits i els draps. Una contraban de llana ha existit entre França i els regnes de Mallorca i Aragó quan Perpinyà produïa teixits de fama que s’exportaven a l’entorn més o menys lícitament com de l’altra banda del Mediterrani embarcats a Canet o Cotlliure.

Arribareu a Bellestar per termes on dominen boscos, garrigues i vinyals. Aquest poble ha rebut un bell nom perquè hom s’hi quedi. Es un nom encantador ple de promeses. Us hi trobareu bé per descansar, per ben beure, per ben menjar com per respirar un bon aire. Trobareu per la vostra curiositat altres nutrients al museu de la prehistòria ara albergat al vell castell.  La seva història pertorbada per incursions armades no desitjables és d’un màxim interès.  Semblaria que oblidats els Càtars,  els Niort o Aniort hagin estat senyors del lloc un cert temps. Ben aviat veureu, al costat d’una creu d’Aragó, sobre una penya, gravat l’escut dels Montesquieu. Hi ha qui trobarà el record del Maquis Henri Barbusse i dels seus enfrentaments.

Per ara, ben arribats, el país us esperava. Sapigueu que hi ha molt per descobrir a l’entorn. Entre altres, un menhir, dòlmens, Sant Bartomeu i la seva església preromànica, molins, una vella cova excavada i escorcollada per Françoise Claustre i alguns altres. Tindreu aire fresc dins dels murs del vell castell o dins d’un celler on sempre s’hi podrà tastar bon vi. Tindreu tantes bones raons per passar més temps aquí com per contemplar el panorama des del puig Aubeil, passar per la pedra dreta del mapa que us espera prop del Castell de Caladroer. (L’ultima vegada que hi vam passar estava cansada ben estirada a terra. Qui sap si s’aixecarà per vosaltres?)