Portè – La Tor de Querol
L’excursió d’avui us menarà a La Tor de Querol. Seguireu cap avall la vall del Querol per la variant
alternativa del GR 107 que passa no gaire lluny d’aquest riu de muntanya. Les truites que podríeu veure
quedaran per somniar i per una altra ocasió en el vostre plat si manteniu el vostre pas d’excursionista.
Passareu per Porta per anar fins a la passarel·la que uneix les dues ribes del rierol Campcardos. Passareu
de l’altra banda per seguir sempre el GR 107 riba dreta del Querol, continuareu pel Pla de les Lules, pel
Salt del Querol i arribareu al pont de la carretera N 20. Prudència. La circulació de vehicles hi pot ser
intens. Passat el pont, riba esquerra, trobareu el camí que mena a Querol, a l’oratori de Cortvassill, la seva
capella. Creuareu la N 20, el Querol, i el camí de ferro per arribar per Quers a La Tor de Querol.
Aquesta vall del Querol on caminareu constitueix un gran eix de comunicacions entre la Cerdanya, la part
alta de la vall de l’Arieja, porta de l’Andorra i de l’antic i potent comtat de Foix, del Llenguadoc, de
l’Aquitània. Avui i més que mai, és un eix important d’intercanvis i de circulació facilitats per la carretera
de sempre, avui més ampla, que passa pel port de Pimorent, pel camí de ferro i el seu túnel des de l’inici
del segle vint i pel túnel de carretera a peatge inaugurat el 1994 que passa sota l’estació d’esquí de Portè.
Les mercaderies transiten per aquí, els turistes també, estiuencs, esquiadors, pescadors i excursionistes
com vosaltres hi troben el pas. Porta d’entrada per mercaders honestos, l’ha estat també per traficants,
bandolers, invasors, saquejadors de tota mena. Els sarraïns, malgrat el casament el 725 de Lampègia i
Munusa, van passar. Van aclaparar les forces del Duc d’Aquitània i finalment van arribar a Tolosa,
Bordeus i Poitiers. Són els Francs de Carles Martell i més tard de Carlemany els que van fer recular àrabs,
berbers, alguns visigots i bascos més o menys islamitzats, els mateixos que van fer caure Rotllan l’any
778 a Roncesvalls però que no van impedir l’ocupació carolíngia al final del segle VIII i a l’inici del segle
IX de Llívia, d’Empúries, de Girona com de Barcelona l’any 801.
En el vostre recorregut es destacarà, si no hi ha boira, l’antic castell de Querol, amb les seves dues torres
arruïnades. Semblaria que les tropes del Rei de França, Lluís XI l’han ocupat des de l’any 1463. Es van
instal·lar per la Cerdanya i el Rosselló després d’una demana del Rei d’Aragó Joan II que tancà els ulls
sobre els usos i els drets perquè necessitava diners durant la guerra civil catalana. El castell de Querol ha
estat recuperat per Ferran d’Aragó el 1493, el mateix que va proposar aleshores als jueus de Cerdanya i
Rosselló la conversió o l’exili. Ha estat neutralitzat i enderrocat després del Tractat dels Pirineus quan
encara bàndols armats podien contestar les noves autoritats.

Cap a l’any 1580 el castell de Puigcerdà ha estat atacat per Nyerros i diuen hugonots que venien de les
terres del Comte de Foix, Rei de Navarra i futur Rei de França que bé van passar per un lloc. A l’època
aquesta zona fronterera ha estat disputada entre dos bàndols rivals, l’un depenent d’un senyor de Rosselló i
Conflent, els Nyerros, l’altre d’un senyor d’Arsèguel, d’una Cerdanya avui espanyola, els Cadells, que ben
segur poc entenien de les veritats de la religió, com de reformes i reformadors. Hi ha pogut haver
centenars de morts en aquesta guerra privada que avui qualificaríem de guerra dels gangs. Les
inestabilitats de cada banda de la frontera d’aleshores, les guerres civils i de religió, les situacions
insurreccionals dels segles XVI i XVII van favorejar els seus tràfics d’armes i de cavalls, com els atacs de
les diligències carregades de l’or i la plata de l’Amèrica que transitaven per les terres catalanes amb
destinació el regne de Nàpols inclús en aquells temps en el conjunt aragonès i espanyol. El gran Cervantes
els va convidar en el Quixot. En tornarem a parlar si passeu per Queribus o el Coll de Ladas entre Novella
i Perellós.
Pel vostre lleure i plaer, aquesta vall està travessada per tota una xarxa de sendes i camins que van a
Espanya, Andorra, al Massís del Carlit i al Capcir, que menen a la vall de l’Auda com de la Tet, i fins a
l’Arieja, o en venen. Alguns existeixen des del neolític. Els van fer servir guies coratjosos i compromesos
durant l’ultim conflicte mundial per evitar els controls dels alemanys i dels Vichystes. Us recomanem la
lectura de testimoniatges d’Antoni Cayrol «Finestrals d’un capvespre» i el llibre d’Hector Ramonatxo «Ils
ont franchi les Pyrénées». Trobareu sobre el vostre itinerari cartells que evocaran «els camins de la
llibertat / les chemins de la liberté». Personalitats molt diverses han contribuït a l’alliberació, sacerdots a
Dorres i Puigcerdà, metges, gendarmes, funcionaris, pastors, refugiats de la guerra d’Espanya. Van unir els
seus esforços perquè passi la informació, el resistent civil o militar, l’aviador, el jueu. Aquestes xarxes de
resistents no es van crear a partir de res. Algunes havien servit quan l’Espanya republicana s’esmicolava
per exfiltrar gent o passar-hi material prohibit. Jean Moulin havia coordinat algunes accions d’ajuda
il·legals en el sector abans l’any 1940 quan André Malraux volava per ajudar els republicans.

Seguint la variant del GR 107, acabareu per arribar a La Tor de Querol i la seva estació internacional.
Serà el punt final de l’etapa del dia. Trobareu si fa bo un poc de temps per visitar l’església Sant Fruitós
d’Iravals, classificada monument històric i qui sap, Sant Esteve.