Talteüll –  Tuixà  

L’onomàstica és capaç de donar interpretacions diverses, de vegades reals, realistes, oportunistes i de vegades una mica imaginàries i delirants als noms dels llocs. Tal te vull, en un català d’avui respon als imaginaris actuals i a una afirmació de potència real o suposada. Els predecessors com els perseguidors de Munusa en un àrab damasquinat o  en un dialecte cananea exportat al mateix temps que l’alfabet que els ibers es van apoderar haurien enganxat en aquesta cimera,  el nom de « Tal tauil  / تل طويل »? Aquest tel és tan alt i destacable que del mar s’imposava prou a la vista. Podia servir de punt de referència per a qui feia comerç amb els Sordons de Ruscino i desembarcava la mercaderia a Canet o a un altra punt de la costa arenosa. S’imposava també per a tots els conquistadors,  mestres i senyors recents, que volien dominar, atalaiar i controlar el país. Va servir als comtes de Besalú que vigilaven els moviments sospitosos pel  Rosselló entre pau i treva. Va servir per les forces aragoneses i espanyoles ja que la cova de l’Aragó indica molt bé que ens trobem sobre una frontera que calia atalaiar. És aquesta frontera avui ratlla entre dos departaments francesos que us farem passar en un punt destacable.

Amb aquesta perspectiva, per ara deixareu aquí els vins de delícia de Tal te vull i marxareu amb una bona reserva d’aigua.  Millor que el pont del poble per passar a la riba dreta del Verdoble fareu servir la passarel·la al lloc marcat com un gual al mapa. Caminareu en una vall plantada de vinyes entre dues barres rocoses. A l’Oest de l’altre costat de la barra i de la devesa, l’antiga frontera aragonesa. A l’Est darrera la barra del mateix calcari i la torre penjada, l’antiga frontera del Rosselló dels Empúries i la vella fita dels Romans, de Carlemany i dels seus successors, certificada par la S de Sanç al benefici del priorat d’Espirà.

Arribareu a les gorges del Goleiros. Passareu el Verdoble per un gual transitable més enllà de l’aparcament dels cotxes.  Veureu de lluny el vell molí a la sortida de les gorges a la vora d’un llac petit, mirall on s’estanyen un poc les aigües del riu i s’enfonsen per part en les arenes. Avui s’hi veuen peixets i colobres. Els senglars també visiten el lloc. En temps que tan sols els universitaris podien imaginar servia d’abeurador per tot un bestiari avui desaparegut d’Europa com els lleons, els elefants, els rinoceronts. Van passar anys i panys, hi ha qui diu 700 000 anys. Sembla molt lluny però ahir en vau trobar els rastres al museu. Era un punt atractiu per qui vivia de la caça com l’home vell de Talteüll. La seva cova li servia de talaia i d’amagatall. Ara de fama mundial, es nota al primer cop d’ull gràcies al dispositiu poc discret de protecció de l’entrada en equilibri sobre el penya-segat. Serà sempre possible pujar-hi i fer una visita acompanyats però amb autorització prèvia. Si us interessa la visita, truqueu al museu i demaneu.

Antigament sense problemes la gent solia banyar-se dins del petit llac com dins dels gorgs, riu amunt, passat el molí de rodes i el seu petit canal. Però últimament s’ha prohibit el bany que segons algunes anàlisis i analistes contaminaria les aigües de consum de Vingrau.

Encara que es digui la cauna o la cova d’Aragó, el punt on vivia l’home vell no era exactament sobre la frontera de 1258. Devia ser un català sense fronteres.  La frontera es troba de l’alta banda de les gorges, prop de la roca de Sant Bernat (un sant que predicava a favor de les croades i dels croats. En va persuadir molts que valia la pena morir i sacrificar-se les armes a la mà per alliberar la tomba del Crist). I perquè ara no es pot passar per les aigües de por de les enterbolir i per preservar la seva potabilitat, farem una volta d’uns quants quilometres tot descobrint el terme per arribar eixuts prop del roc del sant ara a uns 600 metres.  

Direcció Vingrau, que justament bombeja i beu l’aigua que s’amaga sota els vostres peus, per camins de vinyars, de feixes, de pujols i de vessants. No falten els penya-segats. Els practicants de l’alpinisme i de l’escalada hi venen de tots països pel plaer de s’enfilar penya amunt amb cascs, arnesos, cordes i mosquetons en un entorn càrstic encantador. El molí de vent al sud del poble us donarà de lluny la benvinguda. Les males tempestes d’hivern i alguns cucs que roseguen la fusta li ha fet perdre les ales i la modernitat el moliner. Durant segles per la dolina s’hi ha fet blat i olives. El raïm per la premsa i bon vi és sempre d’actualitat. Les belles vinyes estetitzen l’espai i contribueixen molt més millor que tants camins DFCI a  la defensa contra els incendis.  Si passeu per un celler, prudència i moderació! Us avisem una vegada més: hi ha una forta probabilitat perquè les corbes de la senda es multipliquin amb la quantitat de vi begut i que el sac carregat o no de botelles pesi més. Tornareu i si no resistiu a la crida o a l’elixir de les fades, feu-vos enviar el vi tastat a casa si us ha complagut.

Ara el nostre camí us convida a passar pel Bac del Trauc. La pujada és per valents a l’inici. Un senglar que buscaria una tòfona o trufa us pot fàcilment passar davant. L’hem verificat nosaltres mateixos quan el gos que ens acompanyava es va quedar boca badat.  (Pels voltants hi ha un camp amb recinte de pedres on es preparen amb una plantació de roures micorritzats una bona caça, sinó del bolet famós, almenys de porcs senglars ben assaborits per una dieta particular de tubercles tan cars desterrats, robats i de pressa empassats). El fort pendent no durarà gaire. Al punt 269 seguireu la senda que va cap al Nord, cap al camp de la Bartre.  Aquí prendreu la direcció de l’oest. L’objectiu serà el Coll Mitjà dels vostres mapes. (Qui voldrà veure l’entrada de les gorges i el roc de Sant Bernat tirarà recte, sempre endavant, cap a l’oest  al punt 269. Arribarà al punt 216. D’aquí passarà al Pas de la Vaca i al Mas d’en Cirac encara en el límit extrem del territori de Talteüll. El Roc de Sant Bernat i l’entrada de les gorges es presenten magníficament aleshores. La frontera de 1258 és al gual. Per arribar a Tuixà amb la benedicció del sant, hom trobarà un altre camí, fent servir el mapa, que passa per Pasiols)

Si heu continuat cap al nord al punt 269, pel coll Mitjà, passareu al departament de l’Auda, travessant la frontera invisible dels temps de Carles V. En aquesta època el comerç transfronterer de cavalls i d’armes era il·lícit per no donar un avantatge a un potencial enemic. El nom del córrec que travessareu, el córrec de l’Escassier guardaria la memòria de contrabandistes, mercaders i traficants, burricaïres i eguassers, nyerros que van passar de dia com de nit per aquí per donar la volta a postes millor vigilats? Donarem tota la confiança a les universitats d’estiu i d’hivern com a les societats onomàstiques per un dia aclarir aquest punt.

Caminareu prop del cortal d’en Vidal. Tindreu un bon camí que us portarà fins a Tuixà. Amb el mapa i el GPS serà amb un gran plaer que descobrireu uns vinyers que produeixen des de molts anys excel·lents vins de garnatxes, macabeus i moscatells sota apel·lacions compartides amb Ribesaltes, Corberes i Fitor. Hi ha altres varietats de raïms. Són de les millors qualitats, un regal d’aquesta terra, del sol, de la pluja, del vent i del treball d’homes i de dones matiners i  valents.  Avui es diu que en els mercats pateixen de la concurrència dels mix. Hi ha qui guarda present a la memòria les vagues i les lluites dels vinyaters del sud de França de 1907, iniciades a Baixàs i federades per Marcelin Albert acceptat com a lider per desenes de comitès del Llenguadoc i del Rosselló. Les manifestacions verament multitudinàries organitzades a l’època arreplegaren a Montpeller, Narbona, Besiers i Perpinyà, els protestataris per centenes de milers. Conegueren certs moments dramàtics. No volien que es comercialitzessin amb el nom de vi begudes mixturades ensucrades, ben batejades d’aigua, fermentades i artificialment  aromatitzades. 

Entre vinyes, cel blau, muntanya i riu, caminant, ja sou a Tuixà on podreu descansar. El campanar de l’església és d’estil català. Hem llegit en un fullet turístic local que sobre la plaça del mercat es venien antigament burros per burricaïres i eguassers vinguts del sud a destinació de gent vinguda del nord i porcs venuts per gent del nord comprats per mercaders honrats i contrabandistes, que acabat el mercat, se’n tornaven cap al sud pel coll Mitjà, pel coll de Ladàs o el Trauc del cavall. Visiteu el centre històric que sembla tot tenir d’una cellera o d’una sagrera. Fixeu-vos a les plaques dels noms dels carrers. Una petita sorpresa us hi espera, signe d’una vella fidelitat als Besalú.

Si decidiu de passar més dies aquí sapigueu que hi ha tant a fer i visitar entre la muntanya de Tauch i Perapertusa. Entre Padern, Aguilar, Novela, Querbùs seran tantes les temptacions. El Verdoble cantat per Claude Nougaro, amb les seves aigües, les seves ombres fresques i les seves platges de l’estiu en serà una altra. I Madonna embarassada o no, el rector de Cucunyà, a l’ombra d’un molí de vent encara valent, prop de les velles pedres d’un antic castell enderrocat d’una família d’heretges oblidats, prop de sacs de farina bio, entre dues confessions, podria compartir amb vosaltres  alguns secrets que un dia la tramuntana li portà.