You are currently viewing Cròniques i Llegendes de Perillos

Cròniques i Llegendes de Perillos

Fixeu-vos! Una placa commemorativa crida la vostra atenció .

Quan arribeu al poble de Perillós, venint de Tuixà, o d’Opol, o d’un altre lloc, passant pel Piló del coll de Ladàs i l’Aigüera d’en Nyerro o pel cortal enderrocat de la Murtra, just abans la porta de l’església romànica de Sant Miquel restaurada i salvada, sobre una paret, es descobreix aquesta placa enigmàtica. Bé, intentarem explicar-vos-en el significat amb una mica de la història i del misteri que envolta aquest record d’un pelegrinatge a Irlanda.

Joan Ier d'Aragó

El fets

El maig de 1396 mor el rei Joan Ier d’Aragó, víctima d’una caiguda de cavall. Mor sense confessió.

El seu successor és el seu germà Martí conegut ara com “l’humà”, casat amb Maria López de Luna emparentada amb Pere de Lluna, el qual esdevingué Benet XIII,  reconegut papa per alguns estats però  “l’antipapa d’Avinyó” per uns altres que no volien d’ell.

El 2 de juny de 1396, a instigació de les ciutats reials i especialment de Barcelona, ​​la reina Maria, esposa del nou rei Martí l’Humà, germà de Joan I, va obrir l’anomenat judici del Consell de Joan Ier en què s’acusà trenta-quatre funcionaris i consellers del rei difunt per:

– haver format una lliga per governar segons les seves conveniències.
– haver aconsellat malament el rei.
– haver acceptat suborns en matèria de política, administració i justícia.
– haver provocat o motivat la mort del rei, que es va produir, esgarrifosament, sense confessió.

Entre els seus 34 acusats: Ramon de Perellós

Fins a principis del segle XIV gairebé no se sabia res de la família de Perellós. Els experts ofereixen diverses possibilitats per la genealogia de la família a l’entorn del vell castell de Perillós , així com els Perellós mateixos, però, segons la millor interpretació, aquest marc temporal de dos segles enterbolit per moltes incerteses acabà a principis del segle XIV. L’any 1352, el cap de família, Francesc de Perellós, esdevingué Gran Camarlenc del rei Pere d’Aragó. L’esfera d’influència d’aquesta família noble, situada a les fronteres dels regnes d’Aragó i França, va recaure en els territoris i els embolics i problemes del rei de França Carles V, quan Francesc, esdevingué almirall de França el 1368, per l’ajuda donada amb èxit (en el marc de la guerra de cent anys i la dels dos Pere), títol que va conservar fins a la seva mort.

El seu fill i successor Ramon, gran i fidel servidor del rei, encarregat de missions delicades, mitjanceres, de vegades perilloses, continuarà movent-se a la cort d’Aragó i a les corts franceses, així com a les oficines del papat. Va ser per recompensar els serveis d’aquesta família  que Joan d’Aragó va crear el vescomtat de Perellós, amb Ceret, Millars, Estagell, Perillós… i Roda en l’Aragó d’avui

Qui eren els Perellos?

El blasó dels Perellós
Benet XIII (dit Papa Lluna)

La solució

L’any 1396, Ramon de Perellós va ser enviat en missió cap al comte d’Armanyac i cap al rei de França per intentar evitar un enfrontament armat.

Era a Avinyó,  prop del papa, quan Joan Ier , dit Joan el Caçador, rei d’Aragó va morir d’una caiguda de cavall a Foixa.

Informat d’aquesta acusació que va considerar iniqua i per alliberar-se’n, Ramon va informar el Papa ( que intentà en va dissuadir-l’en) que se’n iria al Purgatori de Sant Patrici esperant trobar-hi l’ànima del difunt rei i verificar que no es trobava de la mala banda de les portes calentes de l’infern. Joan Ier,  home supersticiós, devot o curiós, havia demanat abans de morir a Ramon de Perellós, llavors governador del Rosselló, que li enviés els escrits d’un cavaller que deia haver passat per aquest purgatori de Sant Patrici. Però, com es pot anar al Purgatori encara viu?

Viatge al més enllà

Illa del llac Drag

Cal saber que, des del segle XII, corria per Europa una llegenda del més enllà segons la qual existia a Irlanda, en una illa del llac Drag, una cova anomenada Purgatori de Sant Patrici. Ramon de Perellós, acompanyat del cavaller Guillaume de Courcy, va viatjar a Irlanda on va ser rebut amablement pel rei Nelan O’Neill. Equipat, amb un salconduit i un escamot de vint homes, va arribar a l’illa del llac, i fins a l’entrada de la cova, porta també dels dominis dels dimonis. Va redactar un testament amb les seves ultimes  voluntats, va assistir a una missa per la salvació de la seva pròpia ànima i va fer cavaller els seus dos fills Tomàs i Pere. Després entrà a la cova amb Guillaume de Courcy.

El que passà a la cova, ho explicarà al seu retorn, primer al papa. Després ho escriurà en un llibre titulat “Viatge al Purgatori”. Explicarà que, entre les ànimes ingressades al Purgatori, va trobar la del rei Joan Ier, que li va dir que era en “via de salvació”, lluny de les flames eternes de la damnació.

Resultat final

Miracle de la paraula! S’ha de creure, hem de creure que aquesta explicació va ser suficient ja que Ramon de Perellós, recolzat pel Papa del qual no es podia dubtar, encara que… va ser absolt pel rei Martí.
Aleshores retrobarem aquest Ramon a Sicília amb l’exèrcit del rei…
Retrobaríem les tres peres a Malta, però ens apartaríem per ara massa

Deixa un comentari