Carlemany es va afanyar, tan bon punt va ser presa Barcelona, a reorganitzar políticament tots els territoris pirinencs que ara constituïen una protecció essencial de l’Imperi carolingi contra els inquiets veïns sarraïns. Va ser així la creació de la Marxa d’Espanya, formada per quinze comtats dependents dels monarques carolingis, que van anomenar els comtes. Vuit d’ells corresponen a terres catalanes: Urgell, Cerdanya, Rosselló, Ampúries, Besalú, Ausona, Gerona i Barcelona. Als quals cal afegir els tres “vescomtats” (nom impropi, però utilitzat per comoditat) de Conflent, Vallespir i Peralada, més o menys subordinats als comtats. Per dirigir-los, Carlemany i els seus successors directes (Lluïs el Pietós del 814 al 840, després Carles el Calb del 840 al 877) van recórrer a l’única “aristocràcia” de la qual podien disposar: la dels petits “senyors” locals, tots gots. , que s’havien quedat en valls allunyades, arrecerades de les turbulències històriques i en les quals gaudien d’una autoritat inqüestionable. També calia repoblar la regió, cosa que el poder carolingi va saber fer acollint tots aquells, gots o altres, que van abandonar la resta de la península Ibèrica, que va romandre sota la dominació sarraïna. El sistema d’aprisions, erms donats com a benefici amb una prescripció de trenta anys, subjectes a desenvolupar-los mitjançant la neteja i l’explotació, va atreure els immigrants amb tanta seguretat com la voluntat de romandre en un entorn cristià.
