Només per valents ben entrenats que escolliran aquesta carretera turística on poca gent passa i no el ferrocarril que permetria una pujada fàcil per l’alt Conflent
Detalls a IGN Rando
el mapa i la cota
Descarrega l'arxiu GPX
Descarrega el Pdf
El recorregut en vídeo
Nota d'etapa
L’objectiu serà d’arribar al Capcir passant per pobles molt petits, Orella, Aiguetèbia… L’etapa serà esportiva, molt exigent, el desnivell serà important (uns 1500 metres), el pendent pronunciat en alguns punts. Beneficiareu de poca ombra. Penseu a la crema de protecció solar, bon menjar i aigua. Es podrà trobar una font mentre passareu pels pobles petits. Els mapes en indiquen dues a Ralleu. En veureu d’altres. Però prudència, no descuideu de fer el ple quan l’ocasió es presenta. No recomanem a tots aquesta ruta que al nostre parer requereix massa esforços, excepte per uns quants esportistes que coneixen el seu potencial. El tren groc és tan bonic, tan útil i preciós! D’altra banda, els que tinguin una bona quantitat d’energia a la bateria de la bicicleta de muntanya podran passar el coll de la Creu que donarà el pas a l’antic bisbat d’Alet, un bisbat que el Concordat de 1801 va esborrar dels llistats. En cas de falta d’electricitat, sempre hom pot tornar a Oleta i esperar el tren groc o l’autobús per pujar fins a Montlluís.
De vegades, a la vora del camí, les boles blanques i els caps dels camperols us temptaran. Resistireu. Mantindreu la concentració i pedalareu! Quan entrareu al Capcir, la vista dels envasaments plens d’aigua i dels boscos ben verds ja refrescarà. El llac de Puigbalador estarà situat riu avall a dreta. Aconseguireu veure algun element de l’antic castell en ruïnes del rei d’Aragó? Hi passareu a un altre moment. Ara aneu a Matamala. Potser hi trobareu un bon allotjament. Els càmpings tenen possibilitats. L’arribada de la nostra etapa està prevista als Angles on són fàcils trobar: hotels, càmpings, pensions, etc… Estació d’esquí popular, aquest poble no en té escassetat. Són de més mal trobar els angles de l’antic castell dels monjos de Sant Miquel de Cuxà que eren senyors del lloc durant segles. Encara queda un nom que fa l’enllaç… Sant Miquel dels Angles, és l’església reformada del castell, encara que ben catòlica sigui. Reforma i ampliació s’han pogut dur a terme en la segona meitat del segle XIX gràcies a un Sant Salvador dels Angles, que ha donat totes les seves pedres per fer nou amb vell en un estil neoromànic. Robust, l’edifici ara pot aguantar. Es manté ferme sobre terres que tremolen de quan en quan per preservar bellesa, harmonia i esperança de més llarga vida a una porta del cel. Visiteu l’església i els seus retaules protegits i salvats. Visiteu el lloc d’implantació del poble vell que ha desaparegut. Que sant Salvador us ajudi per trobar-ne els últims rastres amb aquesta ubicació 42° 34′ 58″ nord, 2° 04′ 42″ est i cames ajudeu-me, tan per caminar com per pedalar. Per acabar, qui vulgui vagi a la piscina o a menjar! Fins a demà.
