Mosset – Sornià

Mosset – Sornià

Ja hem recordat en el vostre últim tram la família de Fenollet. Malament considerats com faidits al nord de les Corberes, els seus membres havien trobat refugi en el regne d’Aragó al qual s’han demostrat fidels i van acompanyar el Rei Jaume 1er en els seus projectes de conquestes (o de reconquesta). Un d’ells prop de València hi deixà la vida el 1261. De mica en mica, amb la confiança dels reis d’Aragó i de Mallorca els Fenollet van reconstituir un vescomtat als límits de les seves prèvies possessions sense no obstant reeixir a recuperar  els seus dominis històrics d’Axat o de Sant Pau. Altres personatges, altres senyors van fer prosperar  un temps una baronia transfronterera, sota els vostres passos, avui coneguda com la de Joch – Rabouillet. Els Perapertusa, també un moment senyors de Conòsols, de Prats de Sornià, de Cucunhan, de Solatges i d’altres llocs l’han dirigida.

Algunes terres on caminareu també, alguns boscos que travessareu han pogut pertànyer a l’Orde del Temple. Aquest orde cavalleresc era molt fort al moment del tractat de Corbell. També era fort de la confiança del Rei d’Aragó ja que l’orde l’havia protegit i educat en la seva infància al castell de Montsó. Aquest mateix orde havia ajudat el rei en els seus projectes de conquestes en terres musulmanes ibèriques, com les illes balears i la Taifa de València. Més tard, amb un altre nom, l’Orde del Crist, ja que l’Orde del Temple serà dissolt i suprimit per la voluntat feroç i irreprimible del  rei Felip  IV de França  dit el Bell, aquests cavallers van ajudar el rei de Portugal i Enric el Navegador. Moltes de les seves coneixences, en matèria de navegació, d’exploració  i de realització de mapes es van transferir de Mallorca al castell de Tomar. Aquest transferiment va ser l’inici d’un gran èxit per un altre projecte. Les veles marcades de la creu, la mateixa que trobem al Coll de Jau atenyeren les costes de la Índia, de la Xina, del Japó i del Brasil. Hauran passat dos segles. Serà l’inici d’una altra història i una entrada en altres temps. Té enllaços amb les marques del camí que seguiu.

Sornià, la vostra destinació d’avui, a més de la presència dels templers, té altres lligams amb la península ibèrica. Les seves esglésies visigòtiques constitueixen encara avui un testimoniatge de velles comunitats que van fugir una Espanya musulmana i persecucions  per refugiar-se en terres cristianes com a Sant Genis o a Santa Coloma de Cabanes. Comunitats d’aquestes van ser autoritzades per Carlemany i els seus successors com Lluís el piadós a instal·lar-se sobre terres de la Marca hispànica a condició de treballar la terra per valorar un país despoblat i participar a la seva defensa d’una manera o d’una altra. Trobareu al nord dels Pirineus unes quantes capelles amb un arc triomfal característic visigòtic, amb l’eix de l’àbsida desviat cap a l’esquerra respecte a la nau, significant la presencia del crucificat. Se’n troba una, Saint Aubin dels vostres mapes, que us assenyalarem prop del terme del vostre recorregut quan passareu a Fitor. Mereix una visita i per això valdrà la pena caminar uns passos més. Allà també retrobareu la presència del Temple a proximitat en obres i església particulars.

Tornem al camí. Seguireu en primer la senda que us menara al lloc dit Cortal de la Peiralada, és el GRP Tour des Fenouillèdes (GRP volta de la Fenolleda). El nostre GPS que podeu descarregar us convida a fer un petit desviament no obligatori que passa pel Puig de Rosselló, punt fronterer amb la Fenolleda i un temps, amb el regne de França. Trobareu un bon camí transitable més utilitzat pels pastors que van d’un sector a un altre amb uns 4X4 potents que pels bombers que una vegada l’any passen per aquestes zones per prevenir incendis amb unes cremades controlades.  Hi ha moltes vaques a la pastura. Els prats són ben humits i l’herba generosa. Una creu gravada ha pogut marcar límits estatals. En aquest medi-ambient els afloraments de roques granítiques, enormes blocs caòtics, donen amb les ginestes en flors de la primavera i les catifes del verd suau de l’herba tendre un caràcter meravellós. Ben a prop, trobareu un dolmen magnificat per la  presència tutelaria del Canigó de  Flor de Neu i del Comte Tallaferro de Mossèn Jacint Verdaguer. L’Hèracles, si va passar per Llívia, ha pogut passar per aquí amb els seus toros ibèrics de combat. Aquest Dolmen, dit del Coll de Tribes no el trobareu sobre tots els mapes.  Val la pena arribar-hi amb un sol radiant. Però de vegades, la boira hi pot ser espessa i la navegació és fa amb els instruments, com nosaltres l’hem pogut experimentar. Per això, en precisem la seva ubicació i serà si  no fem errada: 42,67999N 2,40944E.

 Annie de Pous ha senyalat en el seus treballs el camí ramader que seguiu. Un llibre recent Granitopolis de Henri Salvayre presenta totes les facetes, les meravelles del lloc i la seva quintaessencia, arrelades a la geologia, a la prehistòria, a la història, amb fotografies  de gran qualitat i un editor conegut de nosaltres des de molts anys.

Continuareu seguint el GPR Tour des Fenouillèdes.  Prop d’una barrera,  buscant, cap a la dreta trobareu una creu que delimita el territori de dos pobles avui, de dos estats antigament. Baixareu a les ruïnes d’un mas important anomenat Rouyre de Salancas. Es nota que va ser fortificat. Es destaca al limit de la roureda que li ha donat el nom. Travessareu el bosc sempre cap avall. Dominen els roures però s’hi troben altres essències. Fixeu-vos. Us poden sorprendre aquí una llebre, allà un cabirol o un esquirol que s’enfila per la part alta d’un pi. L’ultima vegada que vam baixar per aquest camí, qui caçava bolets semblava tenir prou feina per no veure’ns passar.

Arribareu a Sornià, un poble ric del seu molí, de les seves esglésies preromàniques, del seu vell castell que va rearmar el rei de França. Tot a l’entorn hi ha altres capelles, el record dels Templers, ponts que ens venen de l’Edat Mitjana o dels romans, la Desitx on qui pesca trobarà truites i barbs si no somia i fa servir la canya. Tots aquest elements és lligaran per que romanguéssiu aquí una bona estona o tornar ben aviat.