Escolobre – Conòsols

Escolobre – Conósols,

Us trobeu ara en les terres de l’antic vescomtat de Fenolleda, un temps també infeudades al comte de Cerdanya, esdevingut amb el pas del temps i de les generacions, Comte de Barcelona i més tard, Rei d’Aragó. La croada contra els Albigesos i el tractat de 1258 van rompre els lligams que existien entre aquesta terra, els seus senyors i el Rei d’Aragó, defensor heroic de la cristiandat el 1212 a la batalla de Navas de Tolosa on va enfrontar juntament amb els altres sobirans cristians de la península Ibèrica i les seves tropes, l’arquebisbe de Narbona, Arnau Amalric i el trobador Guillem de Cabestany, una formidable invasió almohade. Pere II va  perdre la vida a Muret el 1213. L’arquebisbe de Narbona, braç armat del Papa havia canviat de camp. Els senyors i cavallers faïdits, vençuts o en fugida han vist les seves terres, títols i castells confiscats al profit dels vencedors par la pràctica de l’exposició en presa, coneguda a l’edat mitjana amb la terminologia llatina «terram exponere occupantibus» o «terram exponere catholicis occupandam», és a dir lliurar la terra als ocupants o a l’ocupació dels catòlics.

 El 1255 la família dels Aniort o Niort, lligada matrimonialment a la casa d’Aragó, sempre rebel de cara als nous ocupants, refugiada en el seu últim castell va tenir l’obligació de sotmetre’s a l’autoritat de Lluís IX. Onze anys havien passat després de la caiguda de Montsegur, i eren pocs mesos després de la de  Querbús . Els Aniort pogueren quedar sobre les seves terres, però els seus castells han estat tots enderrocats, a l’excepció del Castell de Niort, a uns 10 km en línia dreta d’Escolobre. Semblaria que un d’aquests Niort s’hagi instal·lat a Fitor. Retrobarem aquest nom de família a Bellestar. El castell de Niort, lliurat a les forces reals del rei de França, després del tractat de Corbell plantarà cara al castell de Puigbalador del rei d’Aragó. Ha estat cremat pels protestants hugonots el 1573. Totalment enderrocat, queda encara visible, gravada en un espai que va ser possiblement un dia la base de la torre de l’homenatge (o donjon), una creu grega, plantada sobre una V capgirada. A través els segles, seria encara aquí per testimoniar de la fidelitat del lloc a la fe dels bons homes amb aquest símbol del Crist sempre viu?

Continuareu el vostre camí deixant l’església de Sant Esteve a la vostra esquena. Un bany dins de les aigües  termals sulfuroses us haurà reviscolats, relaxats a la casa rural comunitària si heu tingut la sort de poder passar-hi una nit. Ara direcció Conósols, el seu antic castell desaparegut encara que quedi el carrer amb el seu nom esmentat, la seva església, la seva pedra dreta, un menhir excepcional. En aquest poble hem tingut el privilegi de conèixer Michel Grosselle i Jean Pierre Pouchairet. Son dos grans experts del territori i de la muntanya. Ens van ajudar per millor conèixer i entendre el medi-ambient en el qual caminareu. En coneixen de pedres i de fites que segons ells són testudes*. Per ara deixeu Escolobre pel carrer del castell.

Però on es troba aquest castell de la placa si un carrer hi mena? Seguiu la senda que va al Coll de Counc. Es pot optar passar pel Coll de Garabeil. Els dos camins es retroben fent la volta del Roc de Casteldos. Haureu reconegut el mot castell en aquest topònim i no us estranyarà que investigadors hagin trobat aquí vestigis antiquíssims, dels romans com de l’inici de l’edat mitjana. Al cim de la muntanyeta es trobava el Castell d’Esckolibris, destruït per un exèrcit visigot que un dia de l’any 673 va passar per aquí, vinent de la península, passant per Llívia, la Cerdanya i el Capcir per la voluntat del seu rei, Wamba que reprimia una secessió del Duc Flavi, traïdor coronat a Girona, proclamat rei per les terres que no anomenaven encara Catalunya i Septimània. Serà un precedent per un altre intent, pocs anys més tard, d’un governador musulmà de la mateixa regió, Munusa, ja evocat a Llívia on vau segurament passar per millor conèixer Lampègia. Aquests dos intents no seran els últims. El Tractat dels Pirineus va ser la conseqüència d’un altre, fracassat, que havia volgut Lluís XIII, Rei de França i de Navarra, Comte de Barcelona el 1641. Lluís XIV perdrà l’any 1659 aquest títol de comte heretat del seu pare. Hi guanyarà l’Artois, el Rosselló, una sobirania compartida sobre l’Illa dels Faisans, i una esposa. I l’història dels Borbons no s’acabarà aquí.
Van tenir fills… Però tornem al camí. Ens faria estirar un fil massa llarg. Sota les antenes, seguiu la senda que us menarà al Bousquet. En sortireu pel carrer de la Loubatière i prendreu la direcció del lloc dit Montplaisir. Seguireu el rierol del Prat d’en Buillac. Fixeu-vos al nostre GPS o opteu per camins del mapa que passen per Buillac / Bulhac i a continuació, per Roquefort de Sault/Rocafort de Salt (encara dins del Fenolledès al segle XIV com pel Senyor de l’època, Bertran d’Aniort).
Arribareu al Pont de la Moulino, passareu a costat de L’Escalibat que fa més cara de bosc i de muntanya que d’una especialitat gastronòmica, per sortir a la carretera D 84. El menhir de Conósols, us espera a la part dreta de la carretera, baixant cap al riu. Mereix una petita pausa. Però atents! Mantingueu sempre tota la vigilància necessària. Cotxes poden passar d’un moment a l’altre i la visibilitat resulta poc assegurada a proximitat d’un revolt perillós. Gaudiu de la vista d’aquest monument megalític majestuós i torneu al vostre camí amb prudència. La carretera de Conòsols es troba pujant a l’esquerra. L’aigua fresca, per homes i bèsties us espera a l’entrada del poble. L’allotjament com la taula hi poden ser excel·lents. I no parlarem dels bolets si no volem tornar a encendre una altra guerra de l’enciam…

La creu d’Aragó marca avui el límit entre els departaments de l’Auda i dels Pirineus Orientals. Abans 1659 la creu era la materialització de la frontera entre el Regne de França i els d’Espanya com d’Aragó. Una estela recorda la presència i l’acció dels guerrillers de la zona en els anys tristes de la segona guerra mundial, una altra un accident d’aviació on dos militars han perdut la vida en un exercici. Podreu fer bivac al coll de Jau si el refugi de Caillau està sempre tancat. Per informació, sabreu que molt a prop ha existit una petita estació d’esquí. Semblaria que la falta de neu deguda al canvi climàtic és la causa del seu tancament. Els aficionats a l’esqui de muntanya freqüenten el sector quan ve l’hivern( i que neva). Una camí de ferro ha existit en aquest nivell per l’explotació, prop del refugi, d’una pedrera de talc que pertanyia al Baró Chefdebien. Avui és com una invitació per una bella excursió. La deixarem per altres dies perquè demà matí, si ens seguiu, us anireu per una altra banda i per ara mereixeu una mica de descans, sota la tela o les estrelles del camí de Sant Jaume si no heu trobat un altre remei.

* tossudes