Sumari
ToggleNo passaríeu una setmana pel cantó? Seria un encant però confieu en nosaltres per tirar endavant en aquest viatge de descoberta de la frontera de 1258 i de pedres encantades i encantadores. Fixeu-vos! L’etapa d’avui us ofereix gairebé 1000 metres de desnivell positiu. Haureu d’estar en bona forma i no tenir la bateria baixa. Us assenyalarem una ruta alternativa menys exigent amb uns 700 metres positius. Una mica cansats per tanta pujada? També hi hauria la possibilitat de l’autobús d’un euro que us portaria còmodament fins a Sornià pels mateixos paisatges. Podreu verificar la informació i reservar amb aquest telèfon: 04 68 68 24 10. Sinó doneu un ullada a la xarxa.
El recorregut en vídeo
Nota d'etapa
Deixareu Prades i el seu imponent Sant Pere en el retaule barroc. Un pont sobre la Tet us portarà riba esquerra a la D619. A la sortida del Mas Riquer, l’església romànica us farà desmuntar. A l’entrada de Catllar, Sant Andreu us donarà la benvinguda. La vostra mirada sempre més experta reconeixerà les parts romàniques d’aquest edifici establert des de fa més de mil anys així com les transformacions del segle XVII. Apareix als mapes un “Camí del Llengadoc”. A peu us portaria on arribareu per un altre camí. Sant Jaume de Calahons no serà lluny de la cruïlla.
Agafareu la direcció de Molitg per la D14 per incorporar-vos a la D619 que us portarà fins al coll de Roca Gelera, el Roc Jalère dels mapes. Allà ja teniu els 700 metres de desnivell positiu fets. Si amb això de positivitat en teniu prou, arribareu a Sornià per la ruta alternativa que és la carretera mateix. Una ullada al mapa confirmarà. Baixant, veureu ben bé la Peyra Dreta i el Roc Cornut. El passareu i prop d’un possible zona d’aparcament pàrquing un quilòmetre més abaix us espera un dolmen ben conegut, el dolmen de la Font de l’Arca assenyalat al mapa. S’hi podrà tornar per Campossí posteriorment.
En gran forma? Voleu supera la meta d’uns 300 m més de desnivell positiu? Seguiu-nos.
En aquesta ruta hi ha dòlmens per tot arreu, alguns marcats als mapes però uns altres no. Us proposem, perquè pedaleu amb una BTT ben greixada i verificada, descobrir el més bonic. Vos enfilareu pel camí de terra situat a esquerra abans del coll. Pujareu fins a un cortal on podran bordar gossos, per donar l’alerta per tot el paratge. Continuareu fins a la cresta. Deixareu una torre de guaita a dreta. A la temporada, hi ha qui vigila per assenyalar qualsevol fum o indici d’incendi. Passareu la barrera aixecada o tancada per seguir aquest camí transitable DFCI si és un període autoritzat. Aneu amb compte amb els animals banyuts i peluts. Quan passareu podreu parlar amb el pastor si el veieu.
Passareu pel Roc Jalère dels mapes que deu amagar una Roca Gelera dels avis. Presenta un conjunt de roques granítiques remarcables. Un petit corriol una mica amagat a la dreta us hi menarà si hi aneu a peu. Necessitareu uns 5 minuts. Val la pena veure-les aquestes pedres i descobrir tot el panorama a l’entorn.
En un lloc anomenat l’Estanyol no veureu de moment un dolmen enterrat que malauradament la fulla d’una màquina ha sacsejat una mica. Es el «dolmen de la femno morto». La fulla l’ha possiblement recobert, sepultat. Pot haver servit com marcador de límit, entre Fenolleda i Conflent, França i Aragó dels negociadors de Corbeil. Hem trobat la seva ubicació i una foto d’ell dins d’un llibre de Jean Abélanet. Un quilòmetre més enllà passareu pel coll de Tribes, arribada d’una senda on els esbarzers ofereixen espines tot l’any i mores a l’estiu. Quan nosaltres hi vam passar a peu van fer servir estisores de podar per millor passar i avançar.
Descobrireu l’anomenat dolmen del Col de Tribes a les coordenades següents :
42.67999N 2.40944E. Van ser útil un dia de boira!
No apareix aquesta arca del calcolític al mapa ni al coll que porta el seu nom. Es revelarà en els paisatges fronterers dels termes d’Eus i de Molitg. Passareu una barrera de filferro electrificat o espinós. Hi podreu arribar amb la vostra bicicleta. El camí és gairebé planer. Amb la boira la vam trobar. Emoció garantida en la proximitat d’aquesta promesa d’eternitat a la primavera davant l’esplendor del Canigó al sol, embolcallat per la subtil fragància de les catifes brillants d’estepa blanca i de ginesta. Els grans afloraments de granit us obriran les portes de les meravelles, amb palaus de fades, tot un bestiari desafiant l’imaginari i prodigis d’il·lusió. Henri Salvayre ens hi convidà obrint-nos la seva ben trobada Granitopolis.
Alguns voldran arribar al Puig Rosselló. Allà posaran el peu… i la mà, si hi és encara sobre un telèfon deslligat, fora de servei, en un lloc de vigilància i d’alerta forestal. A pocs metres una fita fronterera amaga la seva creu entre herbes altes, arbustos i matolls.
Tornareu i passareu pel lloc anomenat Rouyre de Salancas. No lluny de la barrera i del filferro demarcador que separen els territoris de Molitg i Rabouillet, a dreta, us proposem una pausa per repensar a l’heretatge que hem rebut de Annie de Pous. Ha fet tot un treball sobre aquest camí de transhumància immemorial, aquest camí carener que seguiu des del coll de Roc Jalère. Al coll de Jau i al clot d’Espanya us vau trobar amb ell. Amb una foto seva, rastrejant amb paciència, ben atents, vam retrobar una bonica creu fronterera que marca els límits territorials dels dos pobles esmentats. De fita en fita arribaríeu al coll de la Marrana, però si feu com nosaltres serà per una altra vegada, i a peu, passant pel roc de les Quaranta creus i el coll de la creu de Marquixanes.
Per ara amb la vostra BTT girareu a dreta, passareu davant una antiga masia en ruïnes, segurament fortificada per defensar-se dels atacs de possibles bandolers, mercenaris o soldats en temps de guerra i d’inseguretat. Baixareu cap a Sornià travessant bonics boscos. Hi ha molts roures. La gent que vam saludar, amb les bosses ben plenes a la mà, no ens van dir ni si ni on havien trobat els bolets que mal amagaven. Demanareu a Sant Miquel que vos espera en un estil preromànic vingut de la península ibèrica amb uns hispanis refugiats. Aquest estil arquitectònic que retrobareu a la capella Sant Albà prop de Fitou va inspirar àrabs i berbers nouvinguts convidats a la península en un primer temps per intervenir en baralles visigòtiques, però mestres i senyors ben aviat declinaren i combinaren tota una sèrie d’arcs de ferradura utilitzats a les seves mesquites, palaus i altres monuments. El palau de l’Aljaferia a Saragossa valdria una extensa descripció. Però ens allunyem, tornem al camí…
Arribareu aviat a Sornià. Hi ha un càmping i també altres tipus d’allotjament. Podreu fer una parada còmoda. Si volguéssiu descobrir tota la riquesa del poble i dels voltants, us quedaríeu uns dies més per aquí. Hi ha un patrimoni extraordinari: ponts romans, molí, oratori, capelles de diverses edats i estils, la Santa Felicitat que no deixareu escapar, presències templeres, feudals, reials, castells de senyors oblidats que intentem retrobar i fer viure en les vostres memòries, animant-vos per anar més enllà en la vostra recerca en llibres, a peu i a bicicleta… Continueu a passar bon temps prop de la Desix. Coneixem un somia truites, gran pescador en gorgs amagats, que diu, canya a la mà, que els seus barbs són millors que les truites de riu!