Sortida de Conòsols per arribar al Col de Jau sobre l’asfalt. Per pujar al coll per la D84 caldrà una mica d’energia, bones cames o bona bateria. Seran 8 quilòmetres de suada. Els boscos dels voltants us faran una bona ombra? Donareu totes les gràcies al sindicat, hereus d’aquells que vau veure el fusell a la mà. Passareu pel sector de la «Moulinasse». Als mapes apareix un camí de terra, però els “experts” del terme municipal ens ho desaconsellaven perquè creuar l’Aigueta seria problemàtic. Per la zona hi ha una roca gravada amb una creu d’Aragó prop de l’Aigüeta però és difícil trobar-la. La deixarem pels especialistes.
Detalls a IGN Rando
el mapa i la cota
Descarrega l'arxiu GPX
Descarrega el Pdf
El recorregut en vídeo
Nota d'etapa
Pujant i bufant, benvinguts al port. Parada obligatòria abans de la baixada. Un menhir d’Obèlix descansa a la dreta de la carretera. Descobrireu esteles, una per la memòria dels aviadors que es van estavellar en servei al massís, l’altra a la memòria dels que hi van caure per mantenir oberts els camins de la Llibertat als anys quaranta. De l’altre costat de la carretera, si us fixeu bé, els ulls ben oberts i rastrejant, trobareu la creu d’Aragó que marcava la frontera l’any 1258. Amb una mica de valentia, a peu o amb assistència elèctrica hauríeu de trobar unes altres fites. Un camí va al Clot d’Espanya dels vostres mapes. Quedar-se al selló no serà fàcil al final. Possiblement deixant per uns minut la BTT continuareu a peu per arribar als límits departamentals de l’Auda i dels Pirineus Orientals. Hi trobareu una sèrie de fites que marcaven tant una frontera com una propietat senyorial dels De Vivier. No trobareu rastre dels 6000 mercenaris que volien recuperar els drets de l’ultim rei nominal de Mallorca Jaume IV que van passar a l’agost del 1374 pel Conflent, molt possiblement per aquest coll per arribar a Sant Cugat de Vallès, fent saqueig, amenaçant Barcelona.
Altres descobertes són possibles en bicicleta des del Col de Jau. Les deixarem per un altra dia o per més valents. Per tant en donem aquí mateix però ràpidament una mica de descripció per que tornéssiu. El camí que va del refugi de Caillau fins a l’oblidada estació de l’Estarder us portarà a Prades per una ruta excepcional en BTT. No faltaran pedretes ni alguns rocs punxuts sobre 25 quilòmetres. Podrà demanar de temps, ser atents, prudents. Serà, doncs, pels més resistents, pels més entrenats i els més recolzats. Hi haurà moments de gran goig davant dels únics gravats magdalenians a l’aire lliure per admirar a França, al Conflent, per terres catalanes. Es troben a la roca de Fornols . Les seves línies són tènues. Per tant, haureu de veure amb els ulls de la coneixença i de la fe isards, voltors, cabres de muntanya. Però primer us en caldrà apropar. Els vostres mapes marquen bé el lloc, però sense guia, no serà fàcil. Us donem les coordenades que hem trobat a l’article dedicat a la Viquipèdia:
La bellesa del Canigó i la de la vall, en tot cas, s’oferiran per tot arreu, i també si seguiu la ruta que hem escollit per ara. Us haureu adonat que la D84 del departament de l’Auda ha passat a ser la D14, mutatis mutandis, entrant en el departament dels Pirineus Orientals. Baixareu, obrint els ulls de bat a bat, per veure l’antiga abadia de Santa Maria de Clariana de Jau que de sant lloc es va convertir en pedrera com molts bens dits nacionals després de la revolució francesa, la Torre Mascarda que feia de pany i clau es manté gairebé sencera. Passareu per Mosset, Molitg. Us hi aturareu una mica per aprofitar una estona dels llocs que estimeu i que vos complauen. Al riu de la Castellana hom pot refrescar-s’hi els peus. Alçareu la mirada, obrireu encara els ulls, les orelles per millor conèixer dels turons i de les valls. Hi ha massa per veure? Sentiu! Una torre de perfums us encantarà amb un recorregut exprés d’un camí de fragàncies. Tornareu per aquí per visitar més, descobrir roques gravades, esglésies medievals, castells enderrocats com el de Paracolls amb la seva història, les seves llegendes. Pel cantó hi ha tot un escampall de dòlmens oblidats, inclòs un,excepcional, prop del coll de Tribes, desconegut dels mapes de l’IGN, que s’haurà de guanyar aviat pedalant. Donarem més endavant la localització.
Alguns optareu per fer una parada en un altre lloc de la vall de la Castellana, a Catllar, o a Prades, ciutat coneguda pel seu Sant Pere al retaule, per un alcalde que va fer de primer ministre amb accent del Lot, i per la seva universitat catalana d’estiu. Aquí posarem amb el cant dels ocells el punt final de l’etapa. Pablo Casals hi va trobar refugi, en dies foscos d’una Espanya republicana que anava malament, dies que no auguraven res de bo per una Europa malalta que avançava cap a la seva autodestrucció, que anunciaven res de bo per un món que veuria ben aviat els focs de l’apocalipsi caure del cel als vorals d’un oceà ben poc «Pacífic» . Els aficionats de la música, gràcies a la màgia del seu violoncel, retroben cada any el gran mestre en un festival magnífic que porta el seu nom, extraordinari en català: Pau!
Pel que toca al vostre allotjament, trobareu moltes facilitats per dormir bé. Com sovint la nit dona bons consells, us dirà, prop de tants llocs històrics, exposicions, concerts, espectacles si demà anireu o no a Sant Miquel de Cuxà, recordant Eixalada, els comtes de Cerdanya, Mossèn Jacint Verdaguer i Monsenyor Carsalade du Pont que van fer molt per salvar el patrimoni català sota la creu del Canigó.
BTT / Recorregut alternatiu Coll de Jau – Prades (projecte)
Descarregueu el mapa i el GPX amb un clic aquí
