La sortida dels Angles es farà pel carrer «Rue du Tennis». La D32 amb el llac de Matamala a vista, us permetrà d’acabar de fer la mitja volta del llac en balcó. Alguns es demoraran buscant unes múrgoles, uns altres rastres de pobles desapareguts com al coll de la Quillana. Aneu amb compte: a qualsevol moment us pot sorprendre una daina o un cérvol que travessa la carretera o el camí.
L’etapa serà de 35 quilòmetres. Arribareu a una altitud de 2000 metres. No sobreestimeu les vostres possibilitats. Cal saber descansar i respirar. Els contemplatius trobaran uns quants llocs de somni per a una mica de migdiada, observar, meditar pel camí i trobar la respiració idònia per recuperar mentalment i físicament . Tindreu la possibilitat de dividir aquest recorregut en dos o tres trams per gaudir de punts d’observació i de panorames d’encís. No fareu com nosaltres! Recordem que ens han mobilitzat en el sector cogomelles enormes. La recollida ens va retardar una mica.
Es podria passar pel coll de la Quillana i per l’asfalt de la D618 per veure a dreta l’estació d’esquí dels primers passos dels germans Fourcade i un centre de vol a vela reconegut per la qualitat dels seus vols d’onades a esquerra. I la Llaguna reserva algunes sorpreses amb restes medievals de gran interès lligats a l’abadia de Sant Miquel de Cuxà. Passareu per allí en una pròxima etapa prevista i explicarem perquè el poble porta aquest nom.
Detalls a IGN Rando
el mapa i la cota
Descarrega l'arxiu GPX
Descarrega el Pdf
El recorregut en vídeo
Nota d'etapa
L’itinerari del dia emprarà ara la petita carretera girant a dreta abans del coll de la Quillana. Pel Pla de Llosent arribareu a un lloc anomenat La Salita i girareu a dreta una vegada més sense acabar d’arribar a la D118. La D60 serà l’inici de la pujada al llac de les Bolloses / o a la Bollosa. Tindreu 350 m de desnivell. Molt a prop, a esquerra, una petita presa capta aigua ja turbinada per produir encara més electricitat dirigint-la més a baix, a través d’un tub negre d’ample diàmetre que fa com una ratlla dins del paisatge.
Remuntareu la vall de la Tet per la riba esquerra. Dominats pel bosc de Barrés, descobrireu a la vostra esquerra, al Pla des Avellans, arribada de la pista negra dels esquiadors de Font Romeu, d’una pista d’esquí de fons i punt de partida també d’altres sendes. Segurament creuareu una barrera que a l’estiu prohibeix l’accés als vehicles motoritzats a l’entorn immediat de la presa de la Bollosa. Fa part d’un dispositiu que ha permès solucionar problemes del medi ambient que en altres temps va patir de la presencia exagerada dels cotxes. Hi ha una llançadora a disposició del públic que la necessiti. La podreu utilitzar si en teniu prou de bufar. La pujada en bicicleta o a peu és de les més agradable amb bon temps. (Nosaltres l’hem feta també amb esquis als peus i van tenir de regressar ràpidament al pla de Bones Hores perquè ens va arribar un temporal de vent fred que no esperàvem). L’arribada a la presa es farà per aquesta D60, encara asfaltada. A un moment el quitrà farà falta. Aleshores us trobareu per l’alta muntanya on el temps pot canviar ràpidament però on els llacs i els puigs us conviden si fa sol per excursions de tots nivells. Allà els pescadors capturen truites, els guàrdies pesquers capturen pescadors sense llicència. Gaudiu del lloc tant com us farà plaer. L’allotjament existeix, però serà sempre millor planificar l’arribada i reservar, si us tempten algunes excursions a peu o a bicicleta. Alguns potser voldran arribar fins a la Cometa d’Espanya que marca clarament una antiga frontera al mapa. En el sector, companys hi han retratat fites de gran bellesa. Us temptarà el Carlit amb els seus Isards i les seves perdius grises i blanques. El Coll de Terrers podria ser una meta com també el llac de l’Auda no gaire lluny. Altres consultaran alguns treballs sobre la flora, altres el llibre de Pere Campmajo sobre pedres gravades. Finalment trobareu els «camins de la llibertat» buscats pels humans de sempre tot al llarg de la història. Són els camins dels que han tingut de fugir, de canviar de país, perseguits que eren per raons polítiques o religioses. Són els de la transhumància d’ovelles, de cabres i d’altre bestiar des del Neolític fins a l’actualitat d’avui en aquests prats d’altitud, en aquests boscos i praderes de Bolquera o de Llívia. En l’aproximació a les crestes de la “Serra dels Alarbs”, hi ha qui trobarà el possible record dels perseguidors de Munuza del qual donarem més informacions en un altre lloc. Es presentaran camins per anar més amunt per aquestes altes valls de l’Auda, de la Tet o de l’Angostrina. Per aquesta última passa el camí dels ramats de Llívia que veureu pasturant al vostre voltant una herba que els hi està reservada legalment pel complement del Tractat dels Pirineus de 1660, dit Tractat de Llívia. Són també els camins de la festa del retorn de les cabres per la gent d’Angostrina i de tots aquells que hi volen participar el 8 de setembre o al entorn. Festegen el retorn de cabres que venien i que venen de la Serra de Marina prop de Barcelona fins al massís de Madres per passar un bon estiu a la fresca i amb herba. Trobareu al nostre lloc web un dels camins de la Júlia, una vella senyora oblidada però sempre fresca i joveneta que ha travessat els imaginaris i el temps i que volem recordar fent camí. Va deixar Llivià per corre tots els termes dels seus antics dominis i ensumar totes les flors, acompanyar els vianants. Hem descrit l’itinerari pels caminants, excursionistes a peu, i altres rodamons. Amb ella o amb una certa anterioritat, hi hauria passat l’Hèrcules al capdavant de les bèsties de Gerió molt abans que a Sant Martí d’Envalls s’hi pensés edificar una església. Per un altre accés, pujant una mica, una de les nostres etapes amb BTT us portarà fins a aquest monument.
Si no dormiu al refugi de la Bollosa, us proposem ara de començar la baixada després d’haver inspirat aquest bon d’aire d’altitud. Seguireu un camí de terra que per la màgia d’uns flocs que fan capa es converteix en una pista d’esquí de fons quan arriba l’hivern.
Baixarem fins a l’aparcament del Pla des Avellans, riba dreta de la Tet. Haureu ben fixat el gros tub que permet amb 350 metres de desnivell a la presa de Salita de recuperar una gran quantitat d’electricitat amb relativament poca aigua. El tren groc va aprofitar aquesta energia en solitari durant molt de temps. Ara ho fa a mitges amb l’alta velocitat. El camí us portarà a la D618, una carretera asfaltada i àmplia coneguda pel Tour de França. Girareu a esquerra. Sigueu sempre molt atents al trànsit.
Una visita de Montlluís serà imprescindible. Montlluís és una ciutat fortificada amb ciutadella. Va ser creada per Vauban per protegir militarment la nova frontera del Tractat dels Pirineus de 1659 establerta entre el regne de França i de Navarra i el regne d’Espanya. Va servir de punt de suport a les tropes i de pany a la Cerdanya. El territori municipal de Montlluís el més petit del departament dels Pirineus Orientals. Està limitat per les seves muralles. L’exèrcit francès encara conserva un important centre d’entrenament. A un moment, en zona militar ben tancada i protegida, s’hi van fer investigacions sobre les propietats dels cristalls i per això s’hi va instal·lar un forn solar. Avui el podeu visitar. Montlluís està reconegut per la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat. Al museu de la Cerdanya una senyora més experta que nosaltres us en dirà més. Hi passareu a la pròxima etapa.
Fora de la muralla sereu a La Cabanassa. Amb un nom com aquest s’hi pot segurament albergar molta gent. Esperem que dintre del recinte fortificat de França i de Navarra o fora haureu trobat l’hospitalitat que esperàveu per avui i per demà.
