Puigbalador – Escolobre

Puigbalador – Escouloubre / Escolobre

L’itinerari d’avui us farà deixar el Capcir i l’ultim castell que controlava el pas d’entrada al regne d’Aragó per travessar part del Donasà. Aquestes valls i muntanyes  del departament de l’Arieja, un temps, van ser possessions dels comtes de Cerdanya, de Barcelona, del Rei d’Aragó, infeudades pel rei d’Arago Pere II al Comte Raimon Roger el 1208. Romandran de jure aragoneses i espanyoles fins a l’any 1659. No parlarem aquí com els successors d’aquest comte acabaran per ser, almenys en títol Reis de Navarra (de fet de Baixa Navarra) i a partir de 1589, Reis de França (i de Navarra el 1610), amb Enric de Borbó, un protestant relapse que va dir que París valia una missa fent-se catòlic tancant sinó dos ulls almenys un sobre la fe de la seva mare. La situació pot semblar estranya per molts, però han existit de fet, l’hem mencionat a l’inici del nostre recorregut, zones amb sobiranies compartides. Encara en trobem en els Pirineus. La noció de frontera com límit d’estat nació va trigar per imposar-se aquí. El Bisbe d’Urgell, copríncep de les valls d’Andorra era el bisbe de tota la Cerdanya fins a la Revolució Francesa quan el Capcir aragonès o espanyol tenia el seu bisbe a Alet. Ha existit una baronia transfronterera per les terres de Conflent i de Fenolleda que recordarem més endavant. Els béns d’esglésies, d’abadies com Santa Maria de Jau, com Sant Miquel de Cuxà o de La Grassa podien ser transfronterers amb sobiranies compartides. Parlarem d’Estagell en un altre tram del nostre recorregut. Recordem que hem caminat al Pla de Bones Hores sobre praderes en territori francès on les vaques sempre són espanyoles. Existeix al País Basc un petit territori on les vaques, les factures d’electricitat, les prestacions familiars, els correus són francesos, l’impost sobre bens immobiliaris i la policia espanyola. Es tracta del Quinto Real, que poca gent coneix.

El Donasà, molt poc poblat ha beneficiat d’un estatut particular i d’usatges que han permès a la població de viure gairebé en autarquia, de ser jutjada al lloc, lluny i oblidada del sobirà de jure el Rei d’Aragó, separada de fet per la neu de l’hivern del Comte de Foix. Batejaven la gent d’aqui i les confessaven capellans que venien d’Alet o de Narbona.  La regió va conèixer esdeveniments dramàtics en relació amb la croada contra els Albigesos. El Castell de So molt a prop del vostre recorregut va servir per  alguns senyors i cavallers faïdits per ajudar els càtars assetjats a Montsegur. Però els seus esforços no van ser suficients. La causa s’ha perdut encara que alguns perfectes hagin estat salvats per valents cavallers.

 Deixareu Puigbalador passant prop de l’estàtua-menhir de Caramat. Seguireu el camí de Vauban, l’antic camí militar, i arribareu al Coll dels Ares diversament ortografiat. Al voltant trobareu assenyalades pedres gravades. Son testimonis d’una fitació realitzada pel Rei de França per marcar el seu territori amb les flors de lis. Els revolucionaris ocupats per altres cantons han descuidat d’esborrar aquí, a cops de massa i de cisell, un símbol d’una reialesa violentament execrada a un cert moment de la historia, encara que aquesta pocs anys abans havia volgut que tots els seus subjectes fossin lliures! Aquest mateix camí us farà arribar a Querigut, entre el castell vell i la gendarmeria. Antigament propietat del Rei d’Aragó, ha estat infeudat i lliurat al Comte de Foix després dels acords de 1208. El 1589 durant les guerres de religió a França, sobre les terres del Comte, Rei de Navarra i protestant reconegut, el castell ha estat pres i cremat, suposem per forces contràries que retrobarem a Lleucata. El Consell d’Estat hauria prohibit la seva restauració el 28 d’abril de 1638. Com tants altres aquest castell va servir de pedrera. Avui només queda una torre que val la pena visitar.

 Marxareu de Querigut per anar a Carcanières pel GRP Tour del país de Donasà o continuant amb el camí de Vauban. Passat el Soula, al lloc dit el Crist dels vostres mapes, seguireu el camí a dreta i a continuació la senda ben diferenciada sobre el mapa. Us farà arribar al punt de referència 1071. Us trobareu aleshores sobre una petita carretera, La D 25 que per un pont, passa l’Auda als Banys de Carcanières. Sigueu sempre molt atents i sobretot quan travessareu la D 118 per atènyer el camí a dreta a pocs metres més en avall del pont. Us farà arribar a Escolobre paral·lelament a la D 17 i acabarà per confondre-s’hi quan caminareu sobre l’asfalt. Sabreu, que el senyor del lloc i de Casteldos, Bertran de Sauto ha estat cremat per heretgia càtara a Perpinyà, juntament amb Bernat d’Alion el 1258 (o el 1259 hem llegit en altres fonts), en presència de Jaume I^er, Rei d’Aragó el pare del qual havia estat matat i vençut pels croats menats per Simó de Montfort a Muret el 1213. Els temps amb la força dels anatemes, i l’afirmació de nous poders havien canviat els deures i les representacions.