De l’estany de la Bollosa al refugi dels Camporells recorrereu una senda de 13 quilòmetres. Passa sovint
a la vora d’un riu i pot ser difícil caminar. Cal anar amb compte, verificar sempre que les condicions
meteorològiques siguin favorables. Caminareu sempre per sobre els 2000 m. El seu millor ús és de maig a
octubre. Passa pel Malpas! Arriba a l’estany d’Auda, continua pel GR que va fins als Perics. Passada la
serra dels Alarbs, possible record de Munusa i dels seus perseguidors, faltarà poc per arribar al refugi dels
Camporells.
El mapa i la cota
Nivell mitjà
Distància : 13 km
Durada : 4 hores
Descarrega l'arxiu GPX
Fitxa detallada
Feu clic a la icona per consultar el full detallat al web d’IGN Rando
El recorregut en vídeo
Allotjament
Contactar l’ofici de turisme de Formigueres o directament el refugi
Nota de etapa
Llac de les Bolloses – Refugi dels Camporells
Aquesta etapa us menarà del Llac de les Bolloses fins al refugi dels Camporells si no us quedeu aquí més temps per pujar al Carlit, als Perics, al Lanós o a la Cometa d’Espanya.
El vostre punt de partida, el Llac de les Bolloses és un lloc que ha estat dissenyat i equipat hi ha més d’un segle per produir electricitat. La presa acumula a 2000 metres d’altitud les aigües que venen dels massissos més amunt i forçades en un tub d’acer molt resistent visible de la carretera mateix arriben amb una força colossal a fer girar turbines que produeixen electricitat gràcies a un desnivell de centenars de metres un poc abans Mont-Lluís, al Solà del molí prop de la presa de la Salita que també tindrà les seves aigües turbinades més a baix.
Aquest dispositiu ha estat projectat perquè el Tren Groc (i roig, als colors del país), línia del metro parisenc electrificada, es desplacés per altres escenaris més aeris i elevats per desenclavar la Cerdanya a l’inici del segle XX, creant una línia verda abans que en sigui l’hora, Vilafranca de Conflent – Mont-lluís / La Cabanassa el 1910 i La Tor de Querol, estació internacional l’any 1924. Un monument a la memòria d’Emmanuel Brousse es troba ubicat al giratori a la sortida de Mont-Lluís, abans del Coll de la Perxa. Hi llegireu: «Al benefactor de la Cerdanya i de la Viticultura. A l’apòstol dels estalvis. Al ministre mort pobre.».
El Tren Groc avui circula poc. L’energia que li era reservada pot fer transitar trens d’alta velocitat (TGV) com els altres amb una electricitat sostenible, i els ingressos de la seva línia, si hi incloem el valor de l’electricitat, fan que no és deficitari. Els telecadires que ajuden els turistes per arribar pràcticament al Pla de Bones Hores on vau passar i fan tornar els esquiadors a les pistes de La Calma aprofiten aquesta mateixa electricitat verda en el gran mix dels distribuïdors.
Entre l’Estany de la Pradella i l’Estany negre dels vostres mapes trobareu indicada l’ubicació del bosc de Llívia, als límits dels territoris de Bolquera i Angostrina. Antigament, els troncs degueren seguir el camí ramader que possiblement heu fet servir a la pujada si veniu de Llívia, traginats per mules menades per mulaters experts. Podríem imaginar que ha estat uns dels treballs de l’Hèracles a Llívia encara no identificat. Avui són camions que fan baixar els troncs per la carretera D 60 i passen pel Pla dels Avellans.
Per totes les sendes i camins que van bosc endins o muntanya amunt van passar entre 1942 1 1944 joves i no tan joves que buscaven la llibertat, orientats, dirigits, menats per guies coratjosos i compromesos. Vam esmentar dos llibres, en assenyalarem un altre, una ficció, molt prop de les realitats, d’Hélène Legrais que testimonia a la seva manera dels perills com de les esperances de l’època: «Les montagnes chantaient la liberté / Les muntanyes cantaven la llibertat». Us proposem també un enllaç per una fitxa dedicada a Elisabeth Berjouan, una mestressa d’escola salvada in extremis pels últims sagraments en aquesta Cerdanya on el règim de Vichy l’havia desplaçada per els seus compromisos sindicalistes i on va mantenir viva la flama de la llibertat en la mateixa xarxa que els pastors, els metges, els militars, alguns funcionaris, els republicans espanyols, els capellans, dels quals ja hem dit alguna cosa.
Us convidem a seguir el GRP Tour dels Perics. Passareu al Llac d’Aude. Seguint la senda arribareu a la cabana de la Balmeta, i una mica més endavant als Estanys de Camporells. Trobareu el refugi per passar-hi la nit. Esperant que vingui el son, per què no llegiríeu o no faríeu tornar a la memòria el llibre de Pere Campmajo dedicat als gravats rupestres de Cerdanya, dels ibers a l’època contemporània, «Ces pierres qui nous parlent / Aquestes pedres que ens parlen». Demà als límits del Capcir en podríeu descobrir una que us indicarem.
