Bellestar – La Tor de França

Belhestar – La Tor de França  (antigament Tor de Triniac)

Passarem avui per límits del Rosselló i de la Fenolleda, no sense donar la forma occitana del seu nom d’aquesta antic vescomtat: el Fenolhedés molt a prop d’una línia de partició conseqüència de la creuada contra els albigesos, el control de les terres i de la gent del sud per senyors vinguts del nord, per la voluntat del Papa i l’absolució anticipada de crims i robatoris considerats com autèntics actes de fé en una lluita a mort per la erradicació d’una heretgia considerada pels catòlics d’aquells temps com una obra del dimoni. El tractat de Corbell ha dividit terres i comunitats per les aglomerar a nous conjunts que amb el pas dels anys tingueren una evolució diferent, llengües que es van lleugerament diferenciar, dins de marcs estatals més centralitzats, en alguns moments contestats, però on els poders de l’església com del feudalisme es van esmicolar amb el pas dels anys i dels segles, per deixar sempre més a l’estat, regne o república, un paper més rellevant. Ricard Cor de Lleó, morirà el 1199 colpit per el tret d’un vassall seu traïdor a Chalus en Llemosí. Es va endur els ultims versos escrits en llengua d’Oc per un rei d’Anglaterra. Ramon Llull, el Doctor Il·luminat, mallorquí de primera generació amb bones arrels a Montpeller escriurà en occità però de més en més en una llengua que s’anomenarà català i ja no llemosí, la vella llengua que parlava segurament Almodis de la Marxa, Comtessa de Barcelona que retrobarem quan passarem per Lleucata.

Als vostres ulls es presentaran els castells de Bellestar, de Caladroer, que han resistit als assalts dels segles. Ha existit un castell a Força Real. Va ser minat i totalment destruït, conseqüència del Tractat dels Pirineus.

Aquests tres dispositius de defensa oposats després de 1258 havien fet part d’un mateix conjunt. La Torre de Montner, una torre de talaia, vigilava els possibles moviments en un Rosselló dominat per la família d’Empúries.  Però a l’època, ni Illa de Tet, ni Estagell, ni Cases de Pena, ni Talteüll, ambdós amb llurs castells comtals  feien part del Rosselló. Pertanyien o eren enfeudats als comtes de Besalú, senyors suprems del Vallespir, del Fenolledès, del  Perapertusès. Tenien una xarxa destacable de castells i de torres de talaia, relacionades amb Castellnou, i més allà de l’altra banda dels Pirineus. Annie de Pous ha ben analitzat el sistema de comunicacions i d’alarmes òptiques llavors existent incloent per ella la de Lleucata.

Per deixar Bellestar, prendreu el GRP Tour de Fenouillèdes. Passareu pel dolmen i  prou a prop de les ruïnes de Sant Bartomeu de Jonqueres per acabar d’arribar-hi. És un poblet oblidat que ha estat vençut per la pesta i la inseguretat. El seu arc visigòtic de ferradura testimonia dels seus orígens ibèric, com a Sornià, com a Sant Albà a pocs quilometres de Fitor que descobrireu d’aquí a pocs dies. El Puig d’Aubeil es presentarà a pocs passos. El panorama serà d’un nivell elevat amb pocs esforços. Una torre de talaia hi ha estat assenyalada.  Al lluny tindreu bona vista sobre la Torre del Far o de Talteüll, el Castell de Queribus. Seguint el bon camí que us  aconsellem arribareu al menhir, la Peyre Dreta, ben plantada sobre el paper dels vostres mapes però  que descobrireu estesa i ben partida ja fa anys a  una vora de  vinya i de camí.

El Coll de la Batalla ja s’apropa. La literatura hi assenyala un altre dolmen mogut, remogut per la necessitat de fer passar per aquí una carretera ampla asfaltada, i una creu d’Aragó ben erosionada. Ni hem trobat ni l’un ni l’altra.  Aquest punt era un pas important entre els regnes de França i d’Aragó després del tractat de 1258. El defenia costat aragonès el castell desaparegut de Força Real.

La pedra sobre la qual caminareu i que colora el terme no és la mateixa. L’esquist ha substituït el granit. Seguireu la senda de descoberta botànica que una mata de farigola per aquí, un ram de lavanda per allà us farà enfilar, passat el ginebre i l’ultima olivera a la capella i les antenes. Aquesta capella ha estat dedicada a Santa Maria. El 1693 el castell edificat quatre segles abans per Nunyo Sanç va ser destruït pels nous mestres. Vauban accentuava els seus esforços sobre una altra ratlla defensiva. Les seves fortificacions han estat reconegudes patrimoni mundial de l’UNESCO des del 2008. Qui sap quan van costar i qui sap qui les va pagar?

Però desapareguda la fortificació,  hi havia qui tenia drets sobre aquesta terra desarmada. Eren propietat de la Dama de Millau.

Dona Joana Ros, Baronessa de Montclar ha autoritzat Mossèn Francesc Bobo, capellà de Pesillà a edificar la capella que descobriu recolzada sobre el que quedava de la vella torre de talaia de Montner per part destruïda, vestigis de la sobirania dels Besalú oblidada, i que avui fa d’absídia. Des del 1714 els fidels de Millars com dels altres pobles a l’entorn venen aquí per aplecs i romeries per intentar conjurar els danys dels temporals però sobretot fer festa. De manera pràctica, un parallamps ha estat instal·lat per protegir les antenes i el lloc si per cas Júpiter es despertés enfurismat.  Però atents si la tramuntana bufa. Jan de França, (el nom del vent tramuntanal per la zona) seria capaç de vos convidar per un vals que podria acabar malament.

Després del pàrquing, dins del viratge de la D 38 trobareu el camí fins a Montner. Atureu-vos en aquest poble si en teniu el gust o si els peus us fan mal. Teniu encara forces? Continueu fins a la roca de Taló. Hi descobrireu una magnifica creu d’Aragó i l’escut de la família de Montesquieu gravats.

Continuant el vostre itinerari, arribareu ben aviat a La Tor de França, un poble que tenia un altre nom amb referències més hispàniques en temps de la família de Fenollet com en els dels comtes de Besalú, Santa Eulàlia de Triniac, una Eulàlia que podia ser més de Mèrida que de Barcelona encara que possiblement sigui la mateixa.