Òpol  – Fitor

Òpol – Fitor 

Si no hi passeu alguns dies, no deixareu aquest territori sense la decisió ferma de tornar-hi. Si Òpol és ric de la seva història i dels seus alts personatges que han travessat segles i mars, és també d’una riquesa extraordinària en el domini geològic, amb els seus calcaris, els seus fòssils, les seves coves com amb els seus avencs que han travessat eres geològiques de milions d’anys. Les garrigues de vegades ben pelades, concentren les fragàncies del romaní, de la farigola, de la lavanda, dels cistes i dels lentiscs. Antigament i més que avui, les cabres, que probablement heu vist en arribant pel terme i sobretot les ovelles, van aprofitar aquests espais erosionats per les aigües carregades de diòxid de carboni caigudes del cel o infiltrades.  Les pujades sobtades de les aigües en els còrrecs durant les fortes tempestes  mediterrànies, que s’enduien i s’emporten encara terra, pedres, branques i troncs han dibuixat tota una xarxa de correcs i barrancs, de rierols, rieres i rius intermitents sempre en evolució on quan fa bo pot ser un plaer caminar i molt perillós quan plou. La llana era una font perenne de recursos i de diners. Tota una sèrie de cortals en són la prova. Ha existit per sendes oblidades tot un contraban d’aquest producte quan per el miracle de la posició d’una fita, els preus es multiplicaven una vegada ella passada. Avui hi ha qui el tira fora aquest producte ben natural, per falta de demanda i de foment, quan tota la maquinària del sector tèxtil en poques temporades va emigrar lluny d’Europa i d’aquesta terra particularment. Però els temps canvien, les modes i les necessitats igualment. Qui sap si retrobarem els dies de quan la Berta filava?

El còrrec de Vivers és un itinerari a seguir per temps sec, segur, un dia de cel blau amb previsions meteorològiques de les més optimistes. Els boscs de pins que l’envolten ofereixen una ombra fresca i generosa aromatitzada per una barreja d’essències on la fragància de l’arbre dominant s’imposa. Però en les vostres gestes com en els vostres descobriment no fareu cap mena d’espurnes. Vigileu. Aquest  medi-ambient meravellós on canten les cigales i la perdiu, on s’amaguen i creixen tòfones i rovellons pot desaparèixer en un infern de flames en pocs minuts,  poques hores per un segon d’imprudència i d’inatenció.

Hi ha apassionats que poden passar hores, dies sencers explorant galeries, avencs, còrrecs i barrancs. Contacteu la gent del poble o l’ajuntament si l’aventura us interessa. Us facilitaran totes les informacions necessàries perquè sigui possible. Potser us interessarà la visita d’una cova immens, una basílica subterrània ja visitada en temps prehistòrics. Però serà una experiència per esportius ben entrenats, ben acompanyats, ben assegurats per tot un equip experimentat d’espeleòlegs.

Un altre camí que hem descrit en altres pàgines passa per Perellós amb evocacions del purgatori de Sant Patrici a Irlanda, de La Valleta amb l’Orde de Malta, hereus dels templers. A Irlanda un cert Ramon Perellós, entre altres aventures, fets d’armes i benediccions del Papa ha buscat l’ànima i el rescat d’un rei Joan d’Aragó, mort sense confessió. A Malta, en aquesta ciutat de muralles tan monumentals plantada al bell mig del Mediterrani, hi va manar l’Orde un altre Perellós. S’hi troben gravades sobre la pedra de la seva tomba de Gran Mestre dins de la catedral les peres del blasó de la família i del lloc. Podreu atènyer el castell dels orígens d’aquests il·lustres personatges grans capitans, per Salvaterra i el Cortal de la Murtra dels vostres mapes. Trobareu les mateixes peres del blasó a costat de l’església romànica castral sempre dempeus. Queda poc del castell encara que sigui un encant embalsamat pels ametllers en flors però a costat d’ell,l’església dona la prova que la fé salva, fins i tot els monuments! De cara a l’edifici religiós hi ha una bona casa on possiblement es podrà dormir i sopar. Demanareu. Si passéssiu per Perillos i hi dormissiu, us indicaríem un altre camí que passaria per la creu dels tres senyors i us faria arribar a Fitor, meta de la pròxima etapa.

Apa! Si per l’ora  seguiu la línia del mapa i perquè cal avançar, deixareu Perellós per altres moments i Òpol  ara mateix caminant per l’avinguda de Fitou / Fitor. Trobareu la D9 al nivell d’una petita capella.  Continuareu cap als Vinyers de Baix i acabareu per creuar el GRP anomenat camí de l’antiga frontera, chemin de l’ancienne frontière en francès. Tirareu endavant tal com us hi convida el nostre GPS. Arribareu a Sant Albà, una vella capella visigòtica amb tres arcs de ferradura on el o els constructors van utilitzar un efecte de perspectiva en trompe l’œil remarcable pel segle IX. Aquest edifici es va recuperar i restaurar als finals del segle passat. Un vell ermita, el pare Plancade hi va consagrar molta energia. La Revolució l’havia convertit en un refugi per les ovelles amb quatre potes i de llana gruixuda i s’havien obert parets perquè millor passessin les fedes.   Aquí medita i resa avui una petita comunitat de catòlics fervents. Es una propietat privada. Si respecteu l’esperit del lloc, us donaran segurament la benvinguda. Una fita antiga ha estat trobada prop de la font de la duana. Hi té ara refugi i protecció com els pelegrins i viatgers de l’edat mitjana a la vora de l’antiga via heracliana que l’autopista com el camí de ferro han evitat de poc. A un moment de l’història va servir de lasaré.

Monjos evangelitzadors i arquitectes amb recursos modests l’havien implantada a la vora d’una dolina d’aquest paisatge càrstic en un estil que signava els seus orígens visigòtics.  Antigament aquesta depressio en mig de boscos i garriga era plena de l’aigua de pluges i torrents. Ha estat assecada gràcies a unes obres agosarades, uns diran de romans, altres de templers. Un aqüeducte subterrani foradat metre per metre a la mà per esclaus o captius aboca les aigües recollides en una mena d’embut gegant i les envia canalitzades cap a Fitor per la riera del Pla. Aquestes terres guanyades sobre un paradís de mosquits ara desaparegut encara es conreen. La vinya hi dona els seus raïms generosos que es transformen en vins AOC apreciats. A l’esquerra de la carretera asfaltada, veureu orris ben conservats. Aquí anomenen aquestes construccions de pedres seques capitelles. Són els pastors que les van edificar quan la carn i la llana es venien per un bon preu. Qui vol podrà fer un bell tomb per la senda de les capitelles que proposa Fitor.  Us donarà una bon pretext per quedar pel terme al menys un dia més.

Continueu sobre l’asfalt de la D 50,  i ara a dreta per alguns metres sobre la carretera d’Òpol . Llavors, girareu a esquerra per arribar a la taula d’orientació i el seu magnific panorama de Pech Maurel. La complicitat de la modernitat i del vent fan remenar les ales d’altíssims aerogeneradors.  Al mig d’ells trobareu amb l’ajuda del mapa un far de la companyia Aeropostale. Els seus avions i hidroavions feien escala a poca distància, de l’altra banda de l’estany de Salses i de Lleucata perquè el correu arribés a Alger, Tanger, Casablanca, Dakar i més enllà, fent un gran salt sobre l’oceà com per sobre la Cordillera de les Andes. Retrobarem aquest punt d’escala que fa part de l’història de l’aviació internacional entre Sant Hipòlit, Sant Llorenç i El Barcarès.

De Pech Maurel, teniu a vista el castell medieval de Fitor. Aneu-hi. Prendreu la senda, passareu la riera del Pla que porta fins aquí les aigües de Sant Albà quan plou. Passareu també a costat de la vella església del poble. Si hi entreu notareu les dues naus i l’influencia dels templers. Arribareu al castell. Perquè era sobre una frontera i per altres raons ha estat pres i reprès, conquistat, perdut i destruït. L’han tornat a edificar.  Els principals desperfectes  daten del segle XIX quan la Revolució Francesa el va confiscar a la família d’Aragó que havia pogut doblar les R.  Els habitants de Fitor se’n van apoderar. Va servir per desenes d’anys de pedrera per edificar les cases noves de Fitor, fent nou del vell sempre al famós quilometre 0 promocionat al segle XXI, sobre tot en temps de confinament.

Aquest castell hauria pertangut a un senyor de Niort, lligat a la família d’Aragó de Nunyo Sanç, després dels seus últims actes de resistència en la Fenolleda i el país de Salt el 1255. Va trobar refugi aquí després d’una conversió creguda sincera pels contemporanis. Tendríeu aquí la raó que va  fer demanar al rei de Mallorca un arbitratge perquè el castell tornés en els seus dominis anys després del tractat de Corbeil? O seria per la memòria dels Niort que l’apel·lació Ribesaltes és sempre compartida amb Fitor entre bons homes i bons cristians?

La veritat és que les fronteres van canviar després del requisit del rei de Mallorca de les enquestes ordenades pel rei de França i un acord ha estat trobat a Narbona prop de l’any 1320, pocs anys després que el Temple  perdés les seves prerrogatives sobre part del territori. Es van apropar de Fitor i de Lleucata sense incloure però els dos castells mantinguts sota sobirania francesa. Les fites segurament frontereres cimentades el 1658, molt similars a les de Bellestar o del Puig Pedrós, es poden veure al sud de Fitor, a la vora del camí, dins d’una pineda. Els perfums i aromes de fenoll, de farigola, de lavanda i de ginebre es poden barrejar amb o sense alcohol a tots els sabors dels vostres gots, afegir un pessic d’alegria a la bellesa, contemplant les vinyes, les orquídies, els orris esdevinguts per la màgia de la llengua d’oc capitelles. 

Ara prop del castell, sapigueu prendre ben tranquil·lets un moment de descans. La visita d’aquestes fites esperarà com totes les explicacions sobre el pastoralisme lligat als grans monestirs de la regió que durant segles va remodelar i transformar el paisatge remenant rocs per donar límits i cremant per donar herba tendre a les fedes sempre joves i al burro vell.