Al terme municipal de Fitor es poden veure les restes de dos relés del Telègraf de Chappe. Un al nord del vilatge al lloc anomenat «La Joncasse» que encara es pot veure sota la forma d’una torre quadrada, col·locada sobre un turó, l’altre al sud del límit comunal de Fitor i Salses, del qual només queden alguns vestigis.
Fitor és un dels pocs municipis, per la seva configuració topològica, on es troben dos llocs d’implantació del telègraf.
Al llarg dels segles els mètodes de comunicació han evolucionat des del transport de correu amb mitjans lents com els cavalls i les diligències, fins l’aparició dels sistemes telegràfics moderns. Amb l’impuls de les guerres revolucionàries, la necessitat d’un mitjà de comunicació ràpid i fiable s’ha incrementat. Claude Chappe va proposar a l’Assemblea Legislativa un sistema de transmissió òptica de les informacions, conegut amb el nom de telègraf o taquígraf.
Al 1793, es va establir la primera línia que connecta París amb Lilla, seguida de línies cap a altres ciutats estratègiques com Estrasburg, Lió i Marsella. La xarxa s’ha estès al llarg dels anys per incloure ciutats com Narbona, Perpinyà, Tolosa i Bordeus.
El sistema Chappe utilitzava senyals òptics codificats transmesos entre repetidors distants, permetent una comunicació ràpida en llargues distàncies. Cada torre era equipada amb braços articulats que, quan es movien en posicions específiques, formaven codis visuals a desxifrar.
Malgrat la seva eficàcia, el sistema de telègraf òptic de Chappe va quedar obsolet en menys d’un segle amb l’arribada del telègraf elèctric de Samuel Morse, deixant en desús i a l’abandó progressiu les torres de telègraf òptic
Els operadors de les torres de telègraf òptic eren encarregats de vigilar i transmetre els senyals amb precisió, en condicions de vegades solitàries i amb molta responsabilitat, tal com ho va il·lustrar Flaubert en les seves observacions sobre la vida d’aquests treballadors:
«Quina vida tan estranya la de l’home que es queda allà a la seva petita cabanya per fer moure aquestes dues perxes, estirant cordills, movent engranatges intel·ligents d’una màquina muda per ell. Pot morir sense conèixer ni un sol dels esdeveniments que ha après, ni una sol mot de tots els que hagi dit. L’objectiu? El sentit? Qui ho sap?»
Sobre aquest tema Marc Pala ha escrit i publicat pel Parc Natural Regional de la Narbonesa en el marc d’un panorama d’elements patrimonials d’aquest espai, un text sobre una de les dues torres del telègraf Chappe de Fitor, la de la Marenda situada al límit nord d’aquest municipi.
