En l’ampla història de l’aviació, hi ha elements, encara que aparentment modestos, que porten el pes d’una epopeia. El far aeronàutic del «Pla des Courtiels» a Fitor n’és un exemple sorprenent. Alçat cap a les altures, és el testimoni d’una època en què els pioners de l’aviació desafiaven els límits del cel; aquest far encarna la història fascinant de la «Compagnie Générale de l’Aéropostale» i dels homes que la van fer realitat.
Enmig dels immensos camps eòlics, el far de Fitor sembla gairebé insignificant. Però en el context del període d’entreguerres, va ser una de les baules essencials d’una xarxa de navegació aèria vital. Guiava els primers vols postals de nit o en temps de boira, simbolitzava la seguretat i l’enginy dels pioners de l’aviació.
La «Compagnie Générale de l’Aéropostale» (CGA) ha marcat la història de l’aviació amb les seves proeses audaces. Gràcies a personatges com Pierre Latécoère i Didier Daurat, va establir enllaços de correu entre França i destinacions llunyanes com Àfrica i Amèrica del Sud. Els vols nocturns, necessaris per guanyar temps i garantir la seguretat, van ser una etapa crucial en aquesta aventura.
El far de Fitor, en un primer temps alimentat amb acetilè i després electrificat, era molt més que una simple referència en el cel. Representava la perseverança i la dedicació dels homes que l’han mantingut en funcionament. Com a últim testimoni de la història de l’Aéropostale, encarna la filosofia de la superació d’un mateix i de la determinació per superar els obstacles.
L’Aéropostale no va ser exempta de sacrificis. Més d’un centenar de pilots van perdre la vida en missions perilloses. No obstant això, aquests homes, posats en relleu per personatges com Mermoz i Saint-Exupéry, han encarnat un esperit de camaraderia i de dedicació que continua sent una font d’inspiració avui.
Contemplar el far aeronàutic del «Pla des Courtiels a Fitor, ens convida a submergir-nos en una època en què el cel encara era un territori a conquistar. Aquest humil monument és molt més que un simple vestigi del passat; és el guardià d’una història de coratge, de sacrifici i de determinació. Preservant la seva memòria, honrem als homes i dones que van fer realitat la història de l’aviació i recordem els valors intemporals de la humanitat.
Per acabar, un text de Marc Pala escrit l’any 2016 en el marc del Panorama dels paratges d’interès del Parc Natural Regional de la Narbonesa i que publiquem aquí amb l’autorització de l’autor.
Feu clic a la imatge per llegir o descarregar el text
Bernard d’Alion, marié en 1236 à Esclarmonde de Foix morte parfaite cathare, rattrapé par l’inquisition, condamné pour relapse le 3 septembre 1258, est mort brûlé sur un bûcher le lendemain 4 septembre, place de la Canorga à Perpignan. (Il me semble avoir lu que ce fut même devant l’évêque d’Elne, … quelle fête !)
(Place de la Canorga : place actuelle de la Révolution Française.)
précisions Michel Grosselle
